La improvisació salvatge de FIRE!

23.05.2018

Què passa si barregem el Free Jazz, el rock psicodèlic i el noise? FIRE! –o un dels pocs casos en què les majúscules i el signe d’admiració al nom de la banda no són una exageració- és un trio suec format per: Mats Gustafsson (saxo), Johan Berthling (baix) i Andreas Werliin (bateria), membres de TheThing, Tape i Wildbirds Peacedrums, respectivament, que desenvolupen una fresca aproximació a la música improvisada i han construït un nou llenguatge per al directe. El dijous 31 de maig a les 20.30 h, tocaran a la fundació Joan Miró en un concert no apte per ànimes tranquil·les.

FIRE! es va formar el 2009 i des d’aleshores no han deixat de posar a prova les categories convencionals de la crítica musical. Classificar un grup sense gens d’interès en la melodia, les variacions i l’estructura tal com s’expliquen als manuals resulta impossible, i això els ha valgut l’etiqueta comodí per a aquests casos: anti-música. Si, malgrat tot, persistíssim en l’empresa catalogadora, diríem que el trio suec duu el Free jazz fins al territori del punk industrial a còpia d’una brutalitat escènica que converteix les seves actuacions en una experiència violenta, tant acústicament com conceptual.

La font de combustible inesgotable de les seves actuacions són les línies de baix curtes i enfurismades de Berthling, que bombardegen a l’espectador sense pietat. Al seu costat, Werliin exhibeix un dinamisme més que considerable a la bateria, multiplicat gràcies a l’efecte del pedal d’eco i a un bon repertori de ginys de percussió. En directe, la divisió rítmica de FIRE! ens deixa clar que qualsevol músic que es vulgui endinsar en el territori del noisehaurà d’estar preparat per cremar més calories en una nit que la majoria d’esportistes professionals.

FIRE! el trio de Free Jazz format per MatsGustafsson (saxo), JohanBerthling (baix) iAndreasWerliin (bateria)

Però el protagonista de FIRE! és Mats Gustafsson, que toca el seu saxofon baríton amb una visceralitat que recorda a un combat entre dos pesos pesants de la boxa. Dalt de l’escenari, Gustafsson captiva a l’espectador gràcies a la fiscalitat amb la qual ataca el seu instrument. El so que surt de la campana és gruixut i vibrant, sempre a un ritme enfurismat que branda incansable. Però no tot és soroll i energia: Gustafsson sempre està escoltant què passa al seu volant, responent amb una creativitat constant a les subtileses dels seus companys de grup i sempre intentant sorprendre i trobar noves formes d’expressar-se. Quan els tres músics nòrdics decideixen alliberar-se al mateix temps, recordem que la idea d’improvisació més o menys domesticada que associem amb un trio de jazz pot tornar-se completament salvatge.

Podeu comprar les entrades al web de L’Auditori.