La història, si no ens la fem, ens la faran uns altres

17.06.2018

L’any 1870 els avalots de les quintes de Gràcia van cremar els arxius que es conservaven al consistori. Aquell mateix any, Le monde illustré elogiava la fermesa de les dones gracienques que van participar en aquella revolta. Aleshores faltaven encara 27 anys perquè la Vila de Gràcia fos agregada a Barcelona. En aquella època Gràcia era la segona població més densa de Catalunya i aviat es va convertir en un bressol de moviments socials, i revoltes obreres. Malgrat la llacuna documental que va provocar aquella insurrecció, la memòria de Gràcia s’ha reconstruït i vertebrat fins avui al voltant de moltes entitats gracienques que són, en si mateixes, unitats de memòria.

Quintes de Gràcia cremant l’arxiu consistorial

Dijous passat, la Biblioteca Jaume Fuster, seu actual de l’arxiu de Gràcia, va acollir una taula rodona amb representants de les entitats històriques del barri, en la mateixa sala on actualment es pot veure l’exposició Gràcia, unitats de memòria, comissariada per Xavier Cazeneuve.

Ramon Botet, de l’Orfeó Gracienc, explicava que han intentat recollir testimonis orals de la gent que ha conegut etapes pretèrites de l’entitat. Vicenç Giménez, de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, una entitat que disposa d’un arxiu fotogràfic que es remunta (poca broma!) al 1922, sosté que “el jovent d’avui dia ja no fa gaire cas de la història. Els butlletins mensuals o trimestrals de les entitats van deixant constància de les activitats que s’hi fan, però allà on queda escrita la veritable història és en els llibres d’actes”. Josep M. Contel, de la Fundació Festa Major de Gràcia, va explicar que Gràcia ha agrumollat tradicions de gent d’arreu de Catalunya. La festa major ha estat un punt de trobada de moltes entitats, que l’han convertit en un esdeveniment transversal i un autèntic pols ciutadà.

Ricard Martínez, del Centre Excursionista de Gràcia, parla de l’activitat científica del centre, que en el passat va comptar amb la feina d’arqueòlegs que van descobrir, per exemple, la Cova de les Meravelles de Benifallet. El CEG edita un butlletí, titulat Mai enrere, on hi ha publicat articles gent il·lustrada que han passat pel centre, com ara Salvador Espriu, que hi va impartir una conferència. “Hem d’aconseguir que la gent més jove del centre s’impliqui en aquesta memòria i entengui què vol dir fer un traspàs de tota aquesta memòria”.

Trobada d’esperantistes de Gràcia

Algunes d’aquestes entitats gracienques són ja centenàries i custodien documents de gran valor, per bé que no sempre tinguin les eines o els recursos arxivístics per garantir-ne la preservació en òptimes condicions. Alguns es queixen que no han rebut prou assessorament de l’ajuntament o que quan han intentat fer un conveni de pràctiques amb algun alumne de biblioteconomia, s’han trobat que no el podien acollir perquè no tenien a l’entitat ningú prou competent per fer-li de tutor.

Esteve Camps, del Centre Moral de Gràcia, apunta que “tenir un arxiu ben fet demana un especialista i no ho podem pagar. Ara, després de molt sacrifici, ho tenim tot microfilmat. Hem digitalitzat tota la revista Oriflama, per tal que es pugui consultar des d’arreu de Catalunya i actualment estem preparant el llibre dels nostres 150 anys.

“La història la fem en la mesura que conservem el nostre patrimoni”, apunta Ramon Botet, de l’Orfeó Gracienc. “No es pot entendre la música coral a casa nostra sense l’arxiu de l’Orfeó. Hi ha l’arxiu del passat, on tenim els documents en molts formats diferents. Sovint ens falta l’assessorament per fer-ne una custòdia correcta. Per exemple, com s’han de conservar els plànols o les fotos? Com són els voluntaris que treballen als nostres arxius? Amb quins criteris arxiven i classifiquen?”. Botet apunta a un altre problema, i és que sovint les activitats s’esllangueixen a poc a poc i els papers es perden. A vegades costa fer entendre als que hi ha participat que els papers són de l’entitat i molt sovint se’ls queden perquè tenen un sentit de propietat sobre un material que pertany al col·lectiu”.

Per a altres entitats, la dèria de l’arxiu no és una prioritat. Oriol Hosta, president dels Lluïsos de Gràcia, explica que l’entitat té entre els socis 600 homes i 500 dones. “A Gràcia ens vantem força de la nostra capacitat d’autogestió i de crear entitats i associacions que contribueixen a formar persones. Com recordem la nostra història? No hi posem gaire interès. Fem petites pinzellades. Vam editar un llibre amb motiu dels 150 anys, que és un referent. Cada any juguem la loteria al número 1885, l’any que es va fundar l’entitat.

Josep Antoni Torralba, de la Federació de Colles de Sant Medir, explica que intenten transmetre la seva història a través del boca orella. “Després de les mudances que hem patit, no tenim arxiu pròpiament dit. Procurem transmetre les nostres històries a través de les persones i no dels llibres”, diu Torralba assegurant que si bé la federació és petita, la festa és molt gran, d’origen religiós però plasmació més lúdica actualment.

Tots van estar d’acord que la nostra cultura no té prou assumida la idea que no hi ha memòria possible sense arxiu. La història, si no ens la fem, en la faran uns altres Per què encara hi ha famílies que quan es mor un familiar, llencen els papers a les escombraries? No es plantegen de fer una donació a un arxiu.

La taula rodona es va tancar, doncs, amb la constatació que encara queda molta feina per fer. Glòria Gimeno, responsable de l’arxiu de Gràcia, va oferir tot el seu suport tècnic necessari a aquestes entitats per assistir-les a preservar el seu llegat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Benvolgudes Benvolguts: No en tinc paraules per a expressar que el Centre Moral de Gràcia, els LuÍssos de Gràcia, El Centre Excurioniste de Gràcia, Les Festes Majors de Gràcia, no han pogut per manca de persones entesses en poder classificar hi aguardar per a sempre tot el material que n’han pogut anar salvant i aguardant, hi si ésta més que clar la nostra història, no sols la personal, que ja n’és història perquè jo personalment en puc explicar els dolors i penes per a manca de recursos en van patir els meus avis materns de la Plana de Vic, hi també els avis paterns de la Barceloneta, jo aguardo com un gran tresor totes les fotografíes que han anat quedant dins de casa, encara que totes en són quasibé de la Barceloneta, el pare era el principal destraler del Mar i Platja i Draga, coro que avui no existeix, ja no en fan el passacarrés, hi de vegades penso les hauries de fer noves hi portar-les a algun arxiu que les acceptès, bé ja trobaré algún lloc on en vulguin aguardar aquestes fotos, tot hi que segons la mare al pare n’hi van robar, el que no en puc tenir la consciència clara de veure que si que teniu raó, la història no interessa quasibé a ningú, a mí sí, per això m’he aturat a lleguir el que en parlaveu dels arxius de totes les associacions graciénques, crec que tan els fills com els nets, com si el pis o casa que les persones han traspassat, no hi ha interès en aguaitar-s’he les fotos que en teníen aquestes persones de la època que en van viure, hi naturalment en van a les escombraries, el mateix que tampoc és molestaran a triar totes les revistes que hi han en aquell habitatge per a portar-les a l’arxiu de la Biblioteca Fuster, o en tot cas vendr-les als quiosc que en venen antiguitats, això sí, està clar, si en trobessin o bé diners, o joies, o algun objecte mobles o figures d’altra època de segur que ho bé o vendríen, però tot el que a ells no els pertoca personalment, passen de llarg, ni s’ho miren, ara una trucada pel mobil, si no és que no els interessi el contacte, això sí, això sí, quasibé tothom o bé al Metro, o a l’autobus, o al càrrer en van una certa quantitat de persones amb el mòbil mirant, el que en sigui, jo en tinc de mòbil, però només em llegueixo els whatshaap, hi la feina que en tinc a respondr’ls, el mateix que ar, perdo el temps, però potser algú s’ho lleguirá, i a tots/es les persones que en vulguin lleguir el meu insoportable missatgue, n’és aquest-:”Si us plau, perdeu uns minuts aguaiteu-vos les fotos, i les revistes que per a casualitat us han vingut en entrar a un domicil.li, potser si les portessiu tan les fotografíes com totes les revistes deu caire gracienc, o catalanesc, tothom encara que no en sàpiga el vostre nom us ho agraïrem, perquè comen diuen els verbs, passat present i futur, doncs això és el que us en vull transmetre, venim d’un passat en sóm en el present i caminem cap a un futur, nosaltres, sols nosaltres com en va dir en Lluís Companys, tornarem a nèixer i tornarem a vencer, sols vosaltres els presents, en sereu els que amb la vostra gosadía, les vostres accions, (consevació passat), ja ha passat tot el que us acabo d’escriure, hi fermar com un arbre de les tres branques amb unes àrrels profundes la identitat catalana, Catalunya sense la seva llengua en perd el seu esperit. Preneu l’acció, parleu amb tothom en la vostra llengua, jo en fa que la empro trenta set quasí trenta vuit, hi abans em vaig trobar amb molts avassalladors, ara no em diuen res, m’entenen i em volen respondre doncs, bé, jo un diumenge baixant de Vic de casa de la meva tieta Pepeta, en parlar amb un cosí, vaig decidir que jo en tenia una de llengua, que n’era la catalana, i que des del moment en que en vaig pujar al tren vaig començar a emprar la llengua catalana, amb respecte, amb dignitat, amb bona jeia amb tothom, hi continuo fent-ho, bé, sé que no podrà sortir aquest meu missatgue, no tinc una bona qualitat econòmica, per tan si en surt bé, si nó, la intenció l’he possat de tot cor, la mare que és deia Conxita nascuda a Calldetenes, va venir a Barcelena per motius econòmics i de salut, hi em va assegurar que sense ni tenir-n’he el minim coneixement de les beceroles, que no s’ensenyaven, era l’abecedari, doncs en va aprendre en tres mesos a parlar correctament en castellà, donem la oportunitat a totes les persones que no entenen o no volen entendre la llengua catalana la opció a que vaguin aprenent-la. M’acomiado amb pau i bé, i una amable i cordial salutació.
    Ramona