La història d’Anita

28.03.2015

Editorial Bromera ens ha sorprès amb un cop d’efecte aquest Sant Jordi. Aquesta setmana ha presentat La vostra Anita, una novel·la inèdita de Lluís-Anton Baulenas, a la llibreria La Impossible. L’acte va comptar amb la presència del cineasta Ventura Pons, que va explicar anècdotes sobre rodatges, lliuraments de premis i viatges relacionats amb la pel·lícula Anita no perd el tren, basada en la novel·la de Baulenas.

Ventura Pons i Lluís-Anton Baulenas a la llibreria La impossible | Foto: Tatiana Pagà

Ventura Pons i Lluís-Anton Baulenas a la llibreria La impossible | Foto: Tatiana Pagà

La línia cronològica en què se sol concebre una pel·lícula basada en un llibre sol ser la següent: primer s’escriu la novel·la, algú se sent interessat per aquell text, i, si s’aconsegueixen els diners, després es grava la pel·lícula. Amb La vostra Anita el procés és diferent, ja que el llibre ha sortit a la llum 15 anys després del rodatge de la pel·lícula Anita no perd el tren.

El tàndem Lluís-Anton Baulenas (escriptor) – Ventura Pons (cineasta) funciona des de fa molts anys. Tot va començar quan Baulenas va decidir adreçar-se a Pons per mostrar-li una de les seves novel·les, Els caníbals. “Un dia rebo un llibre d’una persona que no coneixia i quan el vaig llegir el vaig trobar fantàstic, però no era el meu gènere. Vaig pensar: «Això no em va, perquè és una mica massa gore, però és el que agrada a la gent!»”, va dir el cineasta. A partir d’aquest moment Pons, amb la sinceritat que el caracteritza, va començar a comentar a Baulenas les seves opinions sobre els escrits que li enviava, fins que un dia va decidir fer una pel·lícula d’una de les novel·les: Anita. Aquesta rutina ha seguit fins l’actualitat i Pons ja ha dirigit tres pel·lícules basades en obres de Baulenas. “L’experiència d’aquest llibre és molt particular. Anita va començar sent un relat que es va convertir en una espècie de monòleg de teatre, però no va funcionar. Llavors vaig passar el text al Ventura perquè em digués què li semblava i, ell de seguida em va dir que hi veia una pel·lícula. És curiós perquè la història original d’Anita continuava al calaix, mentre que la pel·lícula anava funcionant. Llavors, la meva relació amb el text original es va acabar contaminant per la pel·lícula. Fins i tot vaig canviar el nom de la protagonista que per mi es deia Paquita”, va comentar Baulenas durant la presentació.

Quan a Pons li va arribar el torn de paraula, l’acte es va convertir en un recital d’històries inèdites amb aventures per festivals arreu del món on Anita no perd el tren va estar nominada. Segons el cineasta, “si fas coses que tinguin interès i tens una mica de sort, viatges. I és el que ens va passar amb Anita no perd el tren. Vam anar a Miami, Chicago, Berlín, Mar del Plata, Londres… No sé ni a quants festivals vam anar. Imagina’t les voltes que ha donat pel món aquesta pel·lícula…”.

Ventura Pons | Foto: Tatiana Pagà

Ventura Pons | Foto: Tatiana Pagà

Pons i Rosa Maria Sardà, que interpretava Anita, van viatjar molt gràcies a la història del Baulenas. Coses com agafar un avió cap a Istanbul i aconseguir que fins i tot el pilot fumés a la cabina, que demanessin al Pons de doblar el film al castellà llatí o una proposició de remake, que finalment no es va fer i que involucrava l’actriu Meryl Streep, són algunes de les anècdotes que va explicar a la presentació. Fins i tot van aconseguir que es convertís en una pel·lícula revolucionària als països àrabs a causa de l’actitud que es reflecteix d’una dona independent.

“La llàstima és que no sempre he pogut arribar a dur a terme una pel·lícula del Baulenas perquè de vegades necessitaven massa pressupost. Però de les 26 que he fet ell m’ha donat tres històries magnífiques, i al món l’únic que podem defensar són les bones històries. Una pel·lícula són tres potes: una bona història, un bon concepte narratiu i uns bons actors. I no te’n pot fallar cap. A mi i al Baulenas ens uneixen moltes coses, mirem una mateixa societat i la sabem entendre”, va concloure Pons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. En el mon tot és llegeix ,fins i tot les imatges.
    I, tota lectura és subjectiva.

    Doncs………..