“La Haine”, música en directe a Palafrugell

19.06.2018

El Festival Ítaca, definit com el festival de cultura i acció de l’Empordà, va dur la passada nit del 15 de juny al Teatre Municipal de Palafrugell, una actuació única a tot Catalunya: la projecció de La Haine (L’Odi), pel·lícula de l’any 1995, amb la seva música original tocada en directe gràcies a la banda Asian Dub Foundation, responsables de crear un ambient tan cru i tens com el que es viu dins de les imatges dirigides per Mathieu Kassovitz, creador del film. Steve Chandra, Dr. Das i Brian Fairbairn van interpretar —amb guitarra, baix i bateria respectivament—la banda sonora d’aquest clàssic del cinema francès que va sacsejar i representar a tota una generació.

Asian Dub Foundation a Berlin el 2008 | Foto: Viquipèdia

Amb una duració de pràcticament dues hores, el públic va poder gaudir d’una pel·lícula que, pels qui no la coneixien, va ser una experiència única, mentre que pels qui ja l’havien vista en alguna ocasió anterior, va ser com si tornessin a la seva primera vegada veient-la, perquè veure una pel·lícula musicada en directe és veure una pel·lícula nova, i si a més se suma el fet que és un film tan dur com La Haine, l’experiència és encara més despietada i ferotge. La pel·lícula narra la pobra i desplaçada vida de tres marginats dels suburbis de París —un jueu, un àrab i un negre–, representats per Vincent Cassel, Saïd Taghmaoui i Hubert Koundé respectivament, i mostra la desorientació del jovent a mitjans dels anys noranta davant d’una injustícia com la mort d’un amic seu en mans de la policia, que suposadament el van matar en defensa pròpia.

Les imatges, coordinades a la perfecció amb la banda sonora de so salvatge, estrident i amb un fort estil rocker, van mantenir al públic enganxat a les butaques, deixant a tothom bocabadat per la bona connexió entre els músics i el film —músics que des dels seus inicis, ara ja fa vint-i-cinc anys, han estat molt implicats en aquest tipus de problemes que afecten les societats més pobres. La música, sempre puntual i adequada per a cada fotograma, va transformar el públic en alguna cosa més que uns simples espectadors, els va transformar en visualitzadors d’una realitat que no queda tan lluny com sembla.

No recordo l’última vegada que vaig veure el teatre de Palafrugell ple de gom a gom, però el fet de saber que un film com aquest el va ocupar gairebé tot em fa pensar que la gent té en compte el que aquesta pel·lícula vol transmetre: si bé fa més de vint anys que es va estrenar, el missatge que representa a través dels seus fotogrames encara avui dia segueix vigent, fins i tot més que abans. La violència, la crueltat i les injustícies, així com les fòbies i les mentides, són elements cada vegada més presents en la nostra societat, on ja no es busca crear una excusa per amagar les coses mal fetes, sinó tot al contrari. Aquells que els sembla que fan ben fet, no busquen un amagatall, sinó presumir del que fan, així com els policies de La Haine, on les seves armes són les que imparteixen aquesta dubtosa justícia que deixa als tres protagonistes perduts en una societat que els margina i que els apallissa fins i tot quan només volen respirar.

Gràcies a aquesta proposta del Festival Ítaca, la gent va poder gaudir d’un espectacle únic que fa reflexionar, sentir i pensar a tots aquells que creuen que aquests problemes ja s’han acabat, així com també fa gaudir als amants del bon cinema i de la bona música. No va ser un ambient agradable, però sí que va ser un ambient irrepetible.

Podeu consultar el programa del Festival Ítaca al seu web.