La gran festa de l’àlbum il·lustrat

15.11.2017

Tant si ets una persona mínimament ocupada o pel contrari comptes amb tot el temps del món, mai podries haver assistit a les més de cent activitats que s’han desenvolupat amb motiu de La Setmana de L’Àlbum. Jo mateixa m’he hagut de conformar amb unes poques, però la bona notícia és que, així i tot, he pogut veure diferents punts de vista, reflexionar i aprendre sobre una de les meves grans passions. En això crec que convergeixo amb les persones que hi han participat activament. Totes elles tenen una gran passió, unes ganes retingudes d’explicar al gran públic moltes coses que es couen en el món de la literatura infantil, el que passa a les editorials, les biblioteques, les llibreries i els petits estudis dels autors d’aquests llibres.

Una imatge de les activitats de la Setmana de l’Àlbum

No diré que cal que hi aneu, i menys ara que ja ha acabat i que falta encara un any més per poder gaudir de l’esperada segona edició, però sí que puc dir que va valdre la pena. En el meu cas, només en una tarda vaig poder assistir a dues activitats i a més ho vaig fer a corre-cuita per poder arribar a totes dues. La meva primera parada de la tarda va ser a la llibreria Casa Anita, on m’esperava un racó acollidor on establiríem un diàleg amb Beatriz Martín Vidal i el seu editor José Díaz, de l’editorial Thule.

Es va crear un ambient càlid, format per una gran majoria de dones, algunes que havien vingut de lluny per conèixer l’autora, altres col·leccionistes de llibres de caputxetes, dinamitzadores de lectura, interessades en els llibres infantils o creadores d’incipients petites editorials.

Després d’una petita i sincera introducció d’Oblit Baseiria, la llibretera de Casa Anita, l’editor i l’escriptora prescindeixen de les cadires llunyanes assignades i s’acosten al petit públic que es troba a la saleta i amb el que només cal compartir una tassa de cafè per acabar de crear un diàleg proper i agradable.

L’autora té pressa per explicar tot el que li brolla pel cap, vol raonar que l’ha portat a fer llibres i quina visió té de la literatura infantil i dels àlbums il·lustrats. Aprofita per fer una crítica mordaç a editorals que es dediquen a fer llibres per ensenyar al nen com fer les coses i com s’han de comportar, que creen una espècie de guies per al bon comportament.

No poden ser més diferents els llibres de la Beatriz, obscurs i melancòlics, amb el to dels llibres d’A Buen Paso, editorial de l’Arianna Squilloni. Però segurament, si féssim una taula rodona per debatre aspectes de l’àlbum il·lustrat, les dues podrien estar d’acord en diferents aspectes.

Per a l’Arianna, la literatura no són indicacions sobre el que s’ha de fer, ni normes de vida. En les seves pròpies paraules, “ és un lloc per dialogar amb els mons imaginats pels seus autors, deixar-los ressonar a l’interior de cada lector i veure quines idees neixen en el moment en què les històries imaginades es troben amb les inquietuds reals i l’experiència de cada un d’ells”.

En aquesta ocasió, l’Arianna fa una xerrada que ha anomenat  El papel del libro ilustrado en el desarrollo educativo i la descripció d’aquest és l’assentament de les bases del raonament i de la construcció d’estructures lògiques a través del llibre àlbum, exemplificat pel que coneixem com a faules: relats protagonitzats per animals amb un pensament racional humà.

Segons l’Arianna, la faula es defineix perquè explica coses de la vida segons l’època en què són creades. L’editora vol parlar-ne a través de diferents àlbums de diferents editorials. L’àlbum és el seu terreny i la seva passió se’n desvia constantment, però ho fa cap a punts tan diversos i desconeguts per la majoria de les dones que hi assisteixen (majoria absoluta de públic femení una altra vegada), que totes elles riuen, obren els ulls i mostren sorpresa. Hem entrat en un univers força desconegut explicat per algú que en sap molt.

L’Arianna explica el que vol a través dels àlbums tot passant les pàgines per al públic, com si es tractés d’un contacontes per a adults. Parla més de l’àlbum que de la faula, de la seva capacitat associativa i d’establir connexions mentals, on es pot parlar alhora de física quàntica i de filosofia.

Escoltant-la penso en la necessitat de trobar el temps per poder-ho fer, en un món com l’actual en què té més pes la immediatesa i les respostes ràpides als problemes. L’Arianna em respon a aquests dubtes amb un cas concret: “Hi ha un exemple d’un club de lectura fet a partir d’un àlbum amb nens de 10 anys. A la primera lectura alguns deien que aquest llibre se’ls feia curt i que tampoc li trobaven gaire suc. Ara bé, quan van tornar a llegir-lo donant-se temps per observar amb detall cada pàgina, llavors van descobrir que les poques paraules i les imatges que les envoltaven estaven construint mons on els personatges es movien per una xarxa admirable de fets, relacions i coincidències curioses”.

No és difícil viure a la ciutat oportunitats per gaudir de presentacions de llibres i activitats culturals, però en el terreny del llibre àlbum, per la seva pròpia naturalesa,  pel seu cost editorial, les condicions dels autors i la crisi econòmica entre altres motius, és comprensible el seu enfocament comercial. En aquest sentit, la Setmana de l’Àlbum implica un canvi dins aquest panorama, apostant per la difusió i per educar a la societat sobre aquest format.

“Volíem realment donar a conèixer un format del qual ens sembla que es parla poc en comparació amb tot el potencial que té.- reconeix l’Arianna. “Es tracta d’un format – el llibre àlbum – que en el seu aspecte final es presenta senzill. Ara bé, si com a lector t’hi atures una estona, deixes la pàgina oberta davant dels teus ulls i te la mires amb atenció… Llavors de la pàgina sortirà un món de ficció extraordinàriament ric i complex”.

Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de totes les editorials que formen part de la iniciativa Àlbum Barcelona i que, segons les paraules de l’Arianna ha estat “Intens. Molt intens. Com tota feina en equip, a poc a poc han anat sortint les habilitats de cadascú. La feina de tothom ha estat impressionant, ho sabem, però no te n’adones tan clarament fins que comences a organitzar un esdeveniment d’aquest tipus”. I jo hi afegiria: és impressionant, tenint en compte que algunes d’aquestes editorials són comandades per una sola persona que en fa totes les tasques i que, tot i això, s’ha sumat a la iniciativa.

Després i entremig d’aquestes xerrades i activitats també sorgeixen preguntes, inquietuds de persones que estimen els llibres per a nens. El temor d’una dinamitzadora de lectura per a centres educatius que veu com es censura cert llibre escollit pels alumnes com a lectura a comentar, i que obre així la problemàtica de dirigir què s’ha de llegir i què no.