‘Incerta glòria’ entre les 10 novel·les del 2014 segons The Economist

18.10.2014

La revista The Economist ha escollit la traducció catalana d’Incerta glòria entre els deu títols de ficció més interessants del 2014. La revista destaca el fet que Joan Sales va ser el primer a novel·lar la guerra civil des del punt de vista dels perdedors. Uncertain Glory ha estat traduït per Peter Bush, traductor de Josep Pla i Mercè Rodoreda, entre d’altres. Bush ha obtingut recentment el premi de la Fundació Ramon Llull per la seva inestimable contribució a la difusió de la literatura catalana al món anglosaxó. La productora Isona Passola anuncia que el rodatge de l’adaptació cinematogràfica d’Incerta glòria començarà d’aquí a un any.

 

Joan Sales

 

El diari britànic The Guardian publicava el 18 d’octubre una entusiasta ressenya de la traducció anglesa d’Incerta glòria de Joan Sales. La crítica, signada per Maya Jaggi, se suma a les crítiques positives que s’han publicat a la Literary Review i al Times Literary Supplement. Publicada per McLehose Press i traduïda per Peter Bush, la novel·la de Joan Sales es presenta a la British Library a mitjan novembre en un acte que comptarà amb la presència de Paul Preston.

Maya Jaggi comença la ressenya elogiant la traducció de Peter Bush: “Incerta Glòria —originalment publicada el 1956 i ara disponible en la meravellosa traducció anglesa de Peter Bush— va ser la primera novel·la catalana que va representar la desfeta de la guerra civil, del bàndol republicà. Prohibida i després mutilada pels censors de Franco a causa de les «idees herètiques» i el «llenguatge obscè», es va publicar, profundament revisada, en una versió completa l’any 1971”.

“El gran desastre del 1936-1939” del qual parla Juli Soleràs, “l’enginyós antiheroi d’aquest magnificent novel·la de la guerra civil”, pot resultar familiar “als lectors d’Orwell i Hemingway”, puntualitza Jaggi. I, encara més avall, seguint el paral·lelisme amb alguns escriptors anglesos afegeix: “Allà on Orwell va trobar rates, Sales va veure «batallons i brigades de mosques». Dibuixant metàfores d’ases podrits i nafres purulentes d’una mula, aquesta novel·la realista també juga amb les idees, des de l’existencialisme fins al pacifisme, des de Spinoza fins a Stendhal”.

Incerta glòria, títol que evoca la desafortunada República espanyola, mostra, així mateix, a través de les cartes que la Trini envia al “filòsof cínic i profeta mordaç” Juli Soleràs, “el front intern de Barcelona, amb racionament, assalts aeris i una brutal «caça de sacerdots» arreu de Catalunya”, que es combinen amb “flaixos d’humor”, prossegueix Jaggi. “Lluís està horroritzat pel mortajo, una delicadesa regional de «panxa de xai farcida amb les entranyes de la bèstia desafortunada», de la qual «el vapor xiula com si fos una màquina de vapor»”.

Jaggi acaba aquesta magnífica crítica amb aquestes paraules: “En una novel·la polifònica les veus de la qual són operístiques (el pompós Llibert és un «sonor baríton»), Bush juga hàbilment amb la varietat de registres, des de la pronúncia arcaica dels parlars rústics aragonesos fins a la refinada eloqüència del seminarista. Ell i MacLehose Press han fet un gran servei de reviure aquest clàssic català. La continuació promesa, El vent de la nit, no hauria de trigar gaire”.

Podeu llegir l’article sencer a The Guardian