La GIOrquestra amb Lisitsa, la primera pianista de l’era digital

7.02.2018

El diumenge 11 de febrer, a l’Auditori de Girona, la GIOrquestra presenta el ja tradicional concert d’aniversari. Compartirà escenari amb la ucraïnesa Valentina Lisitsa, la primera pianista a fer-se famosa mitjançant Internet i les xarxes socials.

Valentina Lisitsa|Foto: Gilbert François

La GIOrquestra arriba al seu sisè aniversari. El seu director artístic Marcel Sabaté exclama: “com passa el temps!”, explicant que han trobat vicissituds pel camí, però sobretot molts motius de satisfacció. La veritat és que la formació simfònica de les comarques gironines ha assentat un nom i també un compromís de difondre amb regularitat la música orquestral, realitzant concerts al llarg de l’any a Olot, Torroella de Montgrí o Castelló d’Empúries. Aquest mateix any, connectaran també amb Perpinyà i Andorra.

A Girona, en canvi, ja s’ha fet tradicional l’anual concert d’aniversari. Cada febrer arriba el moment: a la Sala Montsalvatge de l’Auditori, tot preparat per acollir l’orquestra el diumenge 11, a les 19h, l’hora crepuscular. Sempre se sol dir que els programes inclouen ‘obres cabdals del repertori simfònic’, però d’aquesta vegada és realment veritat: sonarà la Simfonia nº4 de Johannes Brahms, probablement la més reeixida del compositor hamburguès – decés a Viena, gran necròpoli de músics, ara fa 120 anys; i encara un dels extraordinaris concerts per a piano i orquestra del rus Serguei Rakhmàninov (assenyalant els 75 anys de la seva mort), concretament el nº2, potser el seu més amable i estimat.

Aquesta última obra mereix, per la seva complexitat i envergadura, un(a) solista a l’alçada. Recordem que la GIOrquestra ens ha habituat ‘massa bé’ en aquest aspecte, i ens anys anteriors va compartir escenari amb el violoncel·lista bàvar Daniel Müller-Schott, prodigi de sobrietat, amb el violinista servi Nemanja Radulovic, clímax de l’heterodòxia, o amb la trompetista catalana Mireia Farrés, que no deu favors per estar en la llista. Ara arriba el torn d’una de les noves dives del piano, Valentina Evguenieva Lisitsa, que s’ha fet renom a través de plataformes d’Internet com ara Accuradio, on els últims anys s’ha tornat una de les artistes més destacades. El seu compte de Spotify recull gairebé 500 mil visites mensuals i és tota una estrella a Youtube, on alguns dels seus vídeos superen els 20 milions de reproduccions, amb 75 mil clics diaris. Les xifres no enganyen: és la concertista clàssica més vista i seguida a tota la xarxa.

Lisitsa (a vegades també transliterada ‘Lysytsya’, del ciríl·lic) va néixer a Kíev l’any 1973. Va viure a Estats Units, Canadà i actualment resideix a França. A part d’ostentar una gran preocupació per la seva imatge, posseeix un estil interpretatiu compenetrat i potent, fent un ús expressiu i virtuós de les amples mans. El minimalistes estan bojos per ella: les recreacions que ha fet de Philip Glass i Michael Nyman s’han considerat per la crítica ‘molt superiors als originals’ (tocades pels propis compositors). Però els més puristes també poden descansar: el seu portafolis inclou gairebé tot, de Mozart a Skriabin, passant per Beethoven, Chopin i Liszt. És cas per dir que ‘toca totes les tecles’.

Tampoc és una figura exempta de polèmica. El 2015, l’Orquestra de Toronto va suspendre les actuacions que tenia previstes amb la pianista, degut a que aquesta va fer ús de les xarxes socials per opinar sobre les tensions polítiques entre Rússia i Ucraïna. Però la seva popularitat va créixer arran de l’episodi, havent rebut molt de suport públic de tot el món sota el lema ‘Let Valentina Play’. L’intèrpret també va dir recentment, amb paraules contundents, que la música clàssica no s’ha de gaudir amb frivolitat: “No m’agrada quan les persones aplaudeixen després d’una peça musical tràgica. No m’agrada ser un entreteniment. No actuo per entretenir el públic, sinó per fer-lo patir.”

Diumenge tindrem l’ocasió de veure si és realment així.