La gimcana del general Basset

24.04.2013

Amb la proximitat i l’avinentesa del 25 d’Abril, diada per les llibertats nacionals del País Valencià i, per extensió, dels Països Catalans, una bona munió de maulets tornarà a eixir als carrers per clamar respecte a la nostra existència com a poble i com a persones, reivindicació que enguany més que mai anirà acompanyada d’un crit de dignitat davant el retall continu de drets socials i laborals que estan sumint-nos en la pobresa extrema i en l’encariment progressiu de la vida. La cita fonamental del catalanisme a la ciutat de València recau en la manifestació anual que històricament convoca el teixit cívic i associatiu del país. Serà el proper 27 d’abril quan la marxa torne a omplir de dolçaines, càntics i pancartes els carrers de la ciutat del Túria.

La batalla d'Almansa (1707)

Rere els lemes, una vegada més, s’amagaran els timbres dels més joves, les generacions nascudes al caliu d’uns vuitanta i uns noranta en què la qüestió identitària dels valencians i les valencianes bullia com cassola al forn i va desembocar en un clima de tensió insistent als actes a favor de la construcció del projecte dels Països Catalans. Una tensió que va arribar al seu punt nefast quan el jove militant independentista Guillem Agulló va ser brutalment assassinat el 1993 a mans del feixisme espanyol. Enguany en fa vint anys, d’això. Agulló, durant tot aquest temps, ha esdevingut la memòria viva d’un moviment juvenil que ha continuat endavant superant proves difícils i entrebancs molt durs dins l’espiral de dretanització i ignorància panxacontenta cap a on han virat amplis sectors de la nostra terra.

Però més enllà d’aquesta història contemporània, la data del 25 d’Abril requereix rebobinar prou més dins el contínuum de la història universal per entendre amb profunditat el motiu pel qual els valencians i les valencianes es manifesten entorn d’aquest dia. “Batalla d’Almansa”, “1707”, “maulets” i “botiflers” són etiquetes indestriablement lligades a l’assumpte, però sovint l’ensenyament reglat passa de puntetes sobre la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta, malgrat estar contemplats al currículum d’Història i Llengua de secundària i batxillerat. Un professor de geografia i història com Pau Tobar (València, 1978) ho sap més que de sobres i per això ha volgut restaurar un buit amb la novel·la juvenil El pas dels maulets publicada per Edicions del Bullent.

Prenent la figura del general Basset com a referència, Tobar aconsegueix amb bona nota el que sembla un impossible: convertir en una aventura trepidant, atractiva i agafadissa uns parèntesis històrics prou més densos i complexos del que pareix. En definitiva, fa potable, lleuger i accessible un relat ordenat en què, tot pensant en el cosmos adolescent, es van esgranant els principals orígens del conflicte i presentant l’escampadissa d’atziagues conseqüències. I tot això s’assoleix a força, fonamentalment, d’anar fent salts enrere i endavant –èpica i contemporaneïtat- en una línia del temps creuada per més de tres-cents anys d’ocupació borbònica. El periple que el general Basset va haver de suar en el passat és traduït intel·ligentment per l’autor i portat al present en una gimcana bellugadissa arreu dels Països Catalans protagonitzada per uns jovenets personatges amb qui facilment poden reconèixer-se els xavals i les xavales dels nostres instituts. No debades, la novel·la de Tobar es converteix –potser buscant-ho intencionadament- en una guia de referències culturals, patrimonials i lúdiques de la València, la Barcelona, la Dénia o la Xàtiva contemporànies. Tot un mapa ben suculent apte per transformar-se en una ruta literària i històrica molt completa que perseguisca la reconstrucció dels dies en què els antics territoris de la Corona d’Aragó van anar veient com perdien els seus drets a les garres de l’imperialisme.

 

Pau Tobar

 

El pas dels maulets, la història dels bassets actuals, ve a completar el catàleg de la col·lecció “Petjades. Claus històriques”, una iniciativa amb què Bullent pretén explicar al lector jove els períodes més importants de la nostra història. Altres títols recents d’aquesta sèrie són En nom de Déu, d’Albert Toldrà, que s’endinsa en la Inquisició i les seues víctimes al País Valencià, i Del carreró a la ciutat, d’Aureli Silvestre, una descoberta de la València històrica des de la seua fundació fins als nostres dies.