La gala dels nou premis culturals

22.03.2018

“Què és un premi? Una culminació? Un reconeixement? Un final? Una pugna? Una diferenciació? Un camí? Una alteració? Una prerrogativa? Un privilegi? Un agraïment? Un moment per compartir? Un moment per dedicar?…”. Ens ho preguntava Xavier Albertí dimarts al vespre a la Gala dels Culturals organitzada per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) i BBVA CX, que el mateix Albertí va idear i presentar dimarts al Mercat de les Flors. El director del TNC apuntava que ‘premi’ deriva etimològicament de la paraula llatina “praemium” que es descompon en “prae”, abans, i “em” arrel de prendre, o sigui “agafar abans que els altres”. Xavier Albertí té el do de parlar durant hores sense embarbussar-se ni quequejar ni un moment.

La gala dels culturals ha reunit premiats de totes les categories

Sempre he pensat que no hi ha res millor que rebre premis. O potser sí, però només una cosa: donar-ne. I aixó és el que fa la Fundació Antigues Caixes Catalanes en l’ambit cultural. La literatura, el teatre, la música, la pintura, el dibuix, el circ, el cinema de muntanya i l’associacionisme cultural són els nou àmbits de la cultura que tenen premi gràcies a l’afany de la fundació per premiar creadors. I ho fa amb el doble objectiu, molt clar, de “fomentar el talent i la projecció dels professionals”. Fins ara no era conscient de la diversa gama de premis que atorga la fundació, i la gala de dimarts, celebrada sota la batuta de Xavier Albertí al Mercat de les Flors, m’ha permès de lligar caps i fer-me una composició de lloc. Els trobeu tots referenciats aquí.

Per donar visibilitat a la feina d’aquesta fundació, s’ha celebrat per primera vegada una gala, que no ha estat una entrega de premis sinó una gala d’autor, que va ser tant una celebració com un show personalíssim i deliciós del director del TNC, per la qual van desfilar actors, cantants, músics i mags.

Albertí, que és estudiós i gran defensor de totes les formes de la música popular ens va oferir un passeig pel Paral·lel dels anys 20 i 30, amb un cuplet de Joan Viladomat i un fragment de la sarsuela Les noies de l’Estatut que va cantar esplèndidament Marta Fiol. L’actor Manel Barceló va recitar un fragment de Les darreres paraules, de Carme Riera (Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana 2016), en què es descriu el paisatge de Miramar i la determinació de l’Arxiduc Salvador de comprar aquesta casa ruïnosa de la costa de Mallorca. El quartet de saxo Kebyart Ensemble (premi BBVA de Música de Cambra Monserrat Alavedra) ens va oferir peces del compositor hongarès György Ligeti, tot baixant les escales de la platea, amb una interpretació vibrant que va enamorar el públic.

Les acrobàcies de Quim Girón o el mag Hausson, flamant premi Nacional de Cultura, ens va deixar bocabadats. El mag va culminar la seva actuació amb una pluja de confeti. Sent una gala d’autor tan personal, no hi podia faltar l’alter ego de Xavier Albertí, la directora polonesa Wanda Pitrowska, grossa regadora d’amor per cultura catalana, que va donar pas a un fragment de L’Empestat de la Companyia Indi Gest, amb l’imponent monòleg de Jordi Oriol davant el piano omplert de pluja (Premi BBVA de Teatre). Oriol, que no fa gaire ens encisava amb el seu Fabrecedari a la gala de l’any Pompeu Fabra, va cloure el seu monòleg balbucejant, com no podia ser d’altra manera, la paraula bbva.