La fuga de premis literaris esquerda el monopoli de Planeta

12.01.2015

Alguna cosa es mou en l’àmbit dels premis literaris. El Grup 62, dipositari fins ara de la majoria de premis, comença a deixar anar llast. L’esllavissada de premis beneficiarà Angle Editorial, Ara Llibres i La Magrana. El monopoli de Planeta s’esquerda. 

Rosa Rey, editora d'Angle Editorial

Rosa Rey, editora d’Angle Editorial

L’any passat Grup 62 ja es va desvincular del premi Documenta, que Eugènia Broggi, exeditora d’Empúries, es va endur a L’Altra Editorial. No és l’únic premi que s’ha desvinculat de Planeta.

La política de premis del Grup 62 passa per conservar i centrar-se en els premis de ficció més ben dotats, com ara el Ramon Llull, el Sant Jordi, el Sant Joan o el Prudenci Bertrana i desentendre’s de premis menors, com ara el Roc Boronat, el premi Lector de l’Odissea o el premi Pin i Soler de Tarragona. Les exigències del grup Planeta, que obliguen els editors a centrar-se en apostes amb més possibilitats comercials, ha fet inviable mantenir aquests premis, d’una dotació més que decent i otorgats per jurats independents.

Angle Editorial publicarà el Pin i Soler de Tarragona, un premi que fins ara ha publicat Columna, però que anteriorment havia estat en mans de Proa. “Ens fa molta il·lusió començar a publicar el premi Pin i Soler, i més enguany que es compleix la vinticinquena convocatòria del guardó”, ens diu Rosa Rey, editora d’Angle. Es tracta d’un dels premis en narrativa catalana amb més dotació econòmica, 21.000 euros, que aporta íntegrament l’Ajuntament de Tarragona, i que no es considera un avançament editorial. Angle hi posa una quantitat similar per dur a terme la realització i la promoció del llibre i l’autor començarà a cobrar drets des del primer llibre venut.

Jordi Rourera, editor de RBA La Magrana, també valora molt positivament l’oportunitat d’editar el premi Lector de L’Odissea, dotat amb 10.000 euros. “Aquest és un premi molt especial que creiem que hauria de tenir més atenció dels mitjans”, diu Rourera. “És un premi amb personalitat, vinculat a la llibreria L’Odissea de Vilafranca del Penedès, no a institucions, i molt singular –únic, de fet– en el mecanisme dels 100 lectors que fan la tria d’obres per al jurat. Aquesta circumstància també el dota d’una participació i implicació populars que el fan totalment diferent. Així com hi ha el premi dels llibreters, i tants d’altres d’editors, aquest és el dels lectors”.

Izaskun Arretxe, directora editorial d'Ara LLibres

Izaskun Arretxe, directora editorial d’Ara LLibres

Izaskun Arretxe, editora d’Ara Llibres, celebra que el premi Roc Boronat, guardó vinculat a ONCE, dotat amb 6.000 euros, hagi entrat a l’òrbita del Grup 03. “Un premi com el Roc Boronat ens ajuda moltíssim en el nostre esforç per fer créixer Amsterdam, la nostra col·lecció de narrativa”, diu Arretxe. L’estratègia d’Ara Llibres passa per continuar traduint autors internacionals, però també per seguir incorporant autors que escriguin en català amb una trajectòria àmplia, com Josep Maria Fonalleras, Jordi Llavina o Marc Pastor, però també noves veus, com hem fet amb la Teresa Muñoz o la Muriel Villanueva, o amb autors que ja tenien obra publicada però estan en el procés de consolidació, com la Mercè Cuartiella.

“No tenim cap premi, i això vol dir que ens abocarem de ple en la seva promoció, serà el premi d’Ara Llibres. No serà un premi més entre molts, sinó que hi dedicarem tots els esforços, editorials i promocionals. Crec que això fa que tant nosaltres com ONCE Catalunya estiguem molt il·lusionats amb la nova etapa. Ens ha de permetre atreure autors i descobrir noves veus”, diu l’editora.

Si el Roc Boronat, publicat darrerament per Edicions Proa, ha estat fins ara un premi amb molt poca visibilitat, el premi del Lector de L’Odissea ja és un guardó amb una llarga trajectòria i ben consolidat. Ja té quinze edicions, “i l’han guanyat autors que després han seguit fent camí i publicant amb regularitat. Crec que és el que s’ha de demanar a un premi”, diu Jordi Rourera, que té previst publicar l’obra guanyadora el mes de juny. “Per a RBA La Magrana serà el llibre fort d’abans de l’estiu. En termes més generals, és una ocasió de trobar nous autors. Pel que fa a la comunicació, ens dóna més presència pública”, conclou l’editor.

Rosa Rey també creu que en aquesta nova etapa el premi Pin i Soler hauria de tenir més visibilitat que la que ha tingut fins ara. L’editora d’Angle valora el palmarès d’aquest premi, que inclou autors consolidats, com Antoni Pladevall, d’altres com Dolors Borau o Gerard Guix (que van començar publicant a Angle) o autors més joves com Roc Casagran. Per a Angle, el repte a l’hora d’agafar les regnes d’aquest premi és fer que el seu prestigi i el seu reconeixement sigui compartit pel gran públic i sent ambiciosos, que suposi una fita en la carrera de l’escriptor o escriptora que el guanyi. “Des d’Angle editorial portem tretze anys publicant narrativa en català i el premi s’adiu plenament amb la filosofia de la nostra col·lecció de ficció: obres per al gran públic de qualitat i ambició literària. Aquest premi pot donar molt més i el fet que un segell independent com el nostre assumeixi la publicació renova l’encotillat panorama literari de premis en català”. Tant l’Ajuntament de Tarragona com Angle Editorial han fet una feina de comunicació exhaustiva per donar a conèixer les bases d’aquesta nova convocatòria, que es tanca aquest dijous 15 de gener.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Molt lampedusià. Canviar-ho tot per no canviar res. Canvi de cromos editorial, res més. La mentalitat estreta, corrupta de capelleta i de ridícula façana, no canviarà ni un bri en el lamentable i provincià (en la mentalitat) món editorial català. Guanyaran els premis els de sempre. Si casualment hi ha qualitat, bé, i si no, doncs mala sort. En aquest últim cas, cap problema, perquè els editors tampoc no se n’adonaran, ja que, amb comptades excepcions, acostumen a tenir tanta sensibilitat literària com jo de tauromàquia, i per tant els seus judicis són gregaris, de clan, convençuts a l’hora de cantar les excel·lències dels autors consagrats, la majoria naturalment mediocres, com no pot ser d’altra manera en un país on la cultura importa una merda.