La fotografia de Forcano, política a les Balears, l’abat Escarré, Joan Cererols, Màrius Sampere…

4.09.2018

Encetem la tornada de l’estiu amb el fotògraf Eugeni Forcano. Montse Gispert-Saüch, a partir d’una exposició de la Fundació Vila Casas, ofereix un article sobre Eugeni Forcano, «mestre indiscutible de la fotografia del segle XX», que es va dedicar a retratar la societat del seu temps. Explica com Forcano va aconseguir crear el seu estudi fotogràfic i quina tècnica feia servir per a fer fotografies: «sap extreure l’essència, allò genuí del personatge, és el fotògraf de l’ànima humana». I, si no, fixeu-vos en la tria d’algunes de les seves fotografies amb les quals hem il·lustrat l’article.

«Una dona optimista», Paral·lel, Barcelona, 1963. De l’exposició «La vida atrapada al vol», al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, Museu de Fotografia de la Fundació Vila casas | ©Eugeni Forcano

Dediquem un dossier a Joan Cererols (1618-1680), monjo de Montserrat i també compositor i mestre de música de l’escolania. Amb motiu dels 400 anys del seu naixement, Daniel Codina explica tot el que se sap de la seva relació amb Montserrat, de la música que va compondre i ensenyar des del monestir. D’altra banda, Xavier Chavarria comenta com Cererols integra de manera magistral el Barroc en la música de casa nostra, algunes de les composicions més destacades, ens parla d’Ay, qué dolor, una melodia que neix mig segle abans que altres personalitats musicals, com Bach.

Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de l’abat Escarré, Armand Puig i Tàrrech el recorda en un article sobre la forta vinculació vital amb Montserrat i amb el país, i la important petjada que hi va deixar: «Volia fer gran Montserrat, com a casa i com a símbol, com a monestir i com a santuari»; Jaume Fabre s’ha volgut sumar en aquest homenatge analitzant com va ser tractat l’exili, el retorn i la mort de l’abat d’Escarré a la premsa de Barcelona.

Carles Cabrera entrevista la consellera de Cultura de les Illes Balears, Fanny Tur, també directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa. Conversen sobre el Pla de Cultura, el «projecte estel·lar» que s’està impulsant des del Consell Insular de Mallorca, i del Pla de Lectura que s’està desenvolupant des del Govern. Fanny Tur en dona tots els detalls durant l’entrevista.

Enguany se celebra els cinquanta anys de la Universitat Catalana d’Estiu. Joandomènec Ros parla del que va significar aquesta iniciativa, filla del Maig del 68, i com es va desenvolupar perquè es poguessin tirar endavant els cursos, els actes, els tallers, les actuacions…, malgrat la precarietat amb què sovint s’han hagut de programar. Finalment, explica què ofereix encara avui l’UCE: «pretén nodrir la curiositat cultural i científica, remoure la consciència cívica […], ser el fòrum privilegiat d’estudiosos afeccionats, d’erudits, de docents…».

Àlex Gutiérrez

Àlex Gutiérrez, cap de Mèdia de l’«Ara» i responsable d’una de les seccions més populars del diari, el «Pareu màquines», «que analitza com veuen i expliquen l’actualitat des de la premsa de la competència, en especial la de Madrid». Una tasca complexa que no és fàcil de fer, però l’Àlex l’ha emprès amb força, i ho fa bé: «Sense aires de superioritat, mostra contradiccions, destapa incongruències, denuncia exageracions, delata interessos amagats…». Coneixem una mica de la seva vida; té cops amagats…!

Pel que fa a les columnes d’aquest mes, Francesc Fontbona parla de la «Immersió» lingüística, Jordi Graupera de la «Veritat» en política, i Marina Porras de la guies de viatges amb vocació literària, és a dir de «Guies sentimentals».

«Som les piulades que hem fet», opina Francesc-Marc Álvaro. Creu que un polític «que s’estrena, es construeix un retrat (més just o més injust) d’aquella figura que ha entrat a l’aparador del poder».

A lletres, hem volgut recordar Màrius Sampere arran de la seva mort el passat mes de maig. Mireia Vidal-Conte en parla a partir de l’obra poètica que ha deixat per a l’infinit.

Emili Rodríguez Bernabeu comenta la darrera publicació de Lluís Alpera, Ulisses i la Mar dels Sargassos, on reuneix la totalitat de la seva obra poètica: el viatge iniciàtic cap a la pàtria daurada, mítica, d’Ítaca.

A música, Mònica Pagès reafirma, en el seu article, la genialitat amb el piano d’Alícia de Larrocha, «una artista atípica» que «l’únic que demanava era tenir temps per aprofundir segon a segon, nota per nota, les partitures que havia d’assimilar de memòria en els més de cent concerts que podia arribar a fer any rere any durant dècades». Ens descobreix la seva vida i trajectòria musicals que la van fer una «un referent mundial en la història del segle XX».

Miquel Pujadó, a més de la seva habitual Discografia catalana recent, escriu sobre la relació i el protagonisme dels colors en moltes cançons tan conegudes com «Yellow submarin» dels Beatles, «Azzurro» de Paolo Conte o «La lluna blanca» de Pi de la Serra.

Oriol Broggi. Fotografia de Bito Cels

A teatre, Marta Monedero ens comenta els «projectes que bullen al cap» a un dels directors d’escena més sol·licitats del país, Oriol Broggi. Parla de La Perla 29, fundada per Broggi, «una plataforma de creació i producció que opta per un teatre de repertori que beu dels clàssics, però que també s’acosta amb decisió a les noves veus d’autoria contemporània».

A cinema, Txell Llorens ens mostra com Fermí Reixach ha arribat fins on és avui, un magnífic actor de teatre, cinema i televisió, amb un bagatge de més de cinquanta anys. Ens explica quina ha estat la seva trajectòria professional, què és per a ell ser actor i quin mètode fa servir per arribar a ser capaç de deixar anar tant les emocions, que arribin a tocar les de l’espectador.

Mercè Sampietro és la protagonista de la secció de televisió. Arran del Premi Gaudí d’Honor 2018 a la trajectòria que li acaben de concedir, Margot Mur ha conversat amb ella per conèixer de primera mà la trajectòria d’una de les millors actrius del país que ha conreat gèneres tan diversos com el teatre, la televisió, el cinema o el doblatge.

Per acabar, Vicenç Llorca ens ofereix la seva «Tria personal», seguida de ressenyes i notes de lectura. La pàgina de jocs tanca el número, amb els mots encreuats de Màrius Serra i els Sidokus de David Puertas.

Llegeix el número de setembre de «Serra d’Or, en paper o en digital.

Etiquetes: