La fotografia creativa feta llibre

21.09.2018

A mitjans de juliol vàrem publicar una crònica sobre l’exposició “La fotografia creativa a Catalunya (1973-1982)” que s’ha pogut veure aquest estiu a La Virreina. Avui en tornem a parlar perquè aquesta setmana s’ha presentat el llibre catàleg que s’ha editat com a complement de l’exposició. És una llàstima que, com dèiem, arribi amb tant de retard, quan està a punt de cloure la mostra que, com varen assenyalar els responsables de la Virreina, ha tingut una gran acollida de públic superant totes les expectatives. Això demostra l’interès per la fotografia i la seva història i també, sens dubte, la qualitat expositiva de la mostra. Però el cert és que gràcies a aquesta publicació quedarà un testimoni perdurable d’un període de notable importància per la fotografia a casa nostra.

“La fotografia creativa a Catalunya (1973-1982)”: El llibre | Foto: Josep Maria Cortina

El llibre, que varen presentar el director de la Virreina, Valentín Roma, la comissària de l’exposició i autora del llibre, Cristina Zelich i el fotògraf Joan Fontcuberta, no és de fet un catàleg a l’ús. El seu format, de dimensions reduïdes, s’assembla molt més al d’un llibre convencional. Ja la portada dóna un senyal molt significatiu a aquest respecte quan en lloc d’una imatge fotogràfica reprodueix un fragment d’una carta relacionada amb les Jornades Catalanes de Fotografia del 1979.

I també el seu contingut és, per a mi, sobretot una anàlisi historiogràfica molt profunda dels anys d’aparició de l’anomenada fotografia creativa i dels seus protagonistes, fotògrafs, galeristes i editors i institucions que la varen impulsar amb gran força.

El llibre s’inicia amb un completa relació cronològica de totes les activitats de les galeries i centres d’exposicions amb exhaustiu detall dels participants, una informació que sens dubte ha requerit un notable treball de recopilació.

Tot seguit, i després d’unes imatges recordatòries de la sala d’exposicions on s’ha celebrat la mostra, es presenta per a mi el cos principal del llibre: El brillant assaig de Cristina Zelich, historiadora de la fotografia, que va tenir una participació directa en aquest moviment i que per tant el coneix de primera mà. Aquest treball serà sens dubte una font imprescindible per al coneixement de la fotografia a casa nostra i seria bo que algun dia s’ampliés el marc temporal que cobreix projectant-lo cap endavant.

El text està complementat per múltiples imatges de cartells, publicacions, retrats de fotògrafs i altres documents que es presentaven a la mostra i que també aquí enriqueixen el contingut de l’escrit. És una llàstima, però, que el reduït format del llibre faci que la dimensió de les imatges sigui tan petita que no resulti fàcil la seva visió.

Tot seguit entrem ja en el capítol dedicat a les imatges: una selecció de dues-centes fotografies de què es mostraven a les sales de la Virreina. En aquestes sales les fotografies es presentaven no seguint els autors sinó ordenades temporalment i en funció de les galeries o mitjans que les havien exposat, de manera que era fàcil seguir el trajecte expositiu. Aquest mètode es trenca en el llibre i no queda clar quin és el criteri d’ordenació i de presentació dels diferents autors que apareixen una mica barrejats.

Per últim, en un capítol final, es presenta una recopilació de texts, anàlisis teòriques, articles de premsa i entrevistes escrits o protagonitzats per membres d’aquella generació. Tots ells de considerable interès i que contribueixen a dibuixar en profunditat el període estudiat.

En resum, un llibre que serà de consulta obligada per a tots els interessats i estudiosos de la fotografia a casa nostra. De tota manera, els que encara no hagin visitat l’exposició tenen temps de fer-ho fins el 14 d’octubre. Tindran una visió que el llibre completa però que no pot substituir.