La finestrella de Bolonya

7.04.2017

Ahir va cloure la 54a Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya amb Catalunya i Illes Balears com a convidat d’honor. L’Institut Ramon Llull s’hi havia bolcat sota el lema “Sharing the future: books in catalan” i del 3 al 6 d’abril els avions que volaven de l’aeroport del Prat al de G. Marconi anaven plens d’editors, polítics, periodistes, crítics, actors, agents literaris, professors, llibreters, bibliotecaris, investigadors, estudiants, tècnics culturals, traductors, escriptors i il·lustradors: viatges d’anada i tornada plens de desigs i d’emocions contingudes. Mentre estava fent cua per embarcar vaig coincidir amb vells amics, professors d’una escola d’il·lustració, i aquest va ser el punt de partida de diferents retrobaments i noves coneixences.

Foto de Núria Tomàs Mayolas

A Bolonya, dilluns i dimarts, hi feia calor: les dues torres inclinades del centre, Asinelli i Garisenda, es mantenien impassibles davant el moviment de gent amunt i avall, bevent cerveses a les terrasses, menjant gelats, comprant, i badant pels carrerons del nucli històric, en un ambient universitari, viu, receptiu a la gran quantitat de professionals i visitants que aporta aquest esdeveniment tan consolidat i lligat a la ciutat. La meva primera frustració fou comprovar que no m’era possible arribar a tot arreu.

Dins la fira t’hi senties com a casa, aixoplugada pel gran estand organitzat des de l’Institut Ramon Llull, en coordinació amb empreses i entitats relacionades amb el sector. Quin potencial creatiu tindríem si apleguéssim el talent de tots els il·lustradors d’arreu que rondaven per la fira realitzant entrevistes per vendre projectes; retrobant-se amb editors coneguts virtualment; assistint a xerrades i a les entregues de premis; participant en workshops a l’Illustrators Survival Corner; mostrant el seu portafolis; omplint de targetes de contacte un mur que ja és una de les atraccions principals de la fira; participant en les exposicions; o, simplement, remenant llibres i dibuixant pels racons. La fira és tot un revulsiu per als il·lustradors.

Pel que fa a les exposicions, al pavelló del recinte d’entrada, en trobaves quatre: una de la il·lustradora alemanya Rotraut Susanne Berner, responsable de la portada del catàleg anual d’il·lustradors de la fira, el qual conté una selecció de l’obra -també exposada en aquest espai central- de 75 il·lustradors de 26 països escollits per un prestigiós jurat. També s’exhibien les il·lustracions del llibre “Antes del primer día”, obra del mexicà Juan Palomino, guanyador del Premi Internacional de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya-Fundació SM del 2016 (enguany ha estat pel madrileny Manuel Marsol). I finalment s’hi mostrava l’obra dels 42 il·lustradors catalans seleccionats per Paula Jarrin a través d’una instal·lació de lones impreses en un format d’hamaques, una proposta original i pràctica coordinada per l’arquitecta Clara Solà-Morales, concebuda exitosament com un espai de repòs però que, enmig dels espais tan diàfans de la fira i l’excés d’imatges de l’entorn minvava, segons el meu criteri, el protagonisme dels il·lustradors.

© Núria Tomàs Mayolas

En contraposició, a la ciutat de Bolonya, a la Biblioteca dell’Archiginnasio, hi podies trobar una altra exposició sobre la il·lustració catalana que mostrava l’obra de 17 il·lustradors ja consagrats. A Catalunya comptem amb una llarga tradició editorial i en aquesta mostra en vaig trobar a faltar alguns de significatius. Penso que d’aquesta experiència n’hauríem de concloure que s’ha de continuar difonent aquest patrimoni artístic que tenim d’una manera més plural i estable a través d’espais museístics com ara els que en diverses ocasions s’han projectat però que mai s’han arribat a materialitzar. Al Palazzo Accursio hi havia muntada l’exposició “Catalunya il·lustrada”, amb el treball de Pilarín Bayés, al costat de la sala on s’exposava l’obra del polifacètic il·lustrador italià Emanuele Luzzati. I en altres edificis de Bolonya també es pogueren veure exposicions interessants que encara estaran programades unes setmanes, com les de les il·lustradores Isabelle Arsenault o Beatrice Alemagna o bé el muntatge “La regola e il gioco” que explora les possibilitats de l’àlbum il·lustrat al pati cobert de la Biblioteca Salaborsa, organitzada per Hamelin, una associació cultural de Bolonya i pel Salon du livre et de la presse jeunesse en Seine-Saint-Dennis. Caldria destacar dues exposicions que visibilitzaven els alumnes d’escoles d’il·lustració de Catalunya i Illes Balears. En una, “Inside/ Outside”, hi van participar alumnes de la Massana juntament amb altres escoles d’art europees. En l’altra, “En trànsit”, hi foren presents alumnes de les escoles Illa (Sabadell), Industrial (Barcelona), Leandre Cristòfor (Lleida), Manresa, Massana (Barcelona), Olot, Illes Balears, Pau Gargallo (Badalona), Sant Cugat, Serra i Abella (Hospitalet) i Tarragona.

La finestrella

A la Via Piella hi ha una finestra que t’obre cap a les entranyes de Bolonya i et mostra el darrer dels canals que queden a la ciutat i que antigament abastaven aigua per fer girar els molins giratoris dels tallers i els permetien transportar mercaderies.

Il·lustració de Núria Tomàs Mayolas

A la fira, sobretot es compren i es venen drets entre editorials i això ofereix noves oportunitats també per als traductors i agents literaris. Si mirem cap a l’altra banda d’aquesta finestra que se’ns ha obert essent convidats d’honor a la fira, caldrà continuar reflexionant sobre com canalitzem el futur que volem; com el pensem construir; com l’haurem de treballar des de dins per poder després oferir-lo a fora; com el defensem; i com expliquem el que som, d’on venim i com ho compartim tot fent extensiva la nostra manera creativa de viure i de buscar recursos. Se m’acut una pregunta de sentit comú: per què les editorials catalanes no aposten més pels autors catalans? Per què compren tant a fora? Potser ara hauran vist que poden vendre amb més facilitat les seves propostes i s’engrescaran a apostar per projectes autòctons, aprofitant el propi planter. Tots formem part del mateix entramat i Bolonya ens ha demostrat que podem anar plegats i oferir un producte de qualitat del qual en som tots responsables. Com un murmuri que es repeteix, sento unes veus de l’experiència que van comentar en un debat a la fira que a Catalunya no es pot viure de la il·lustració, que hi ha molt pocs professionals que ho aconsegueixin. L’informe que va donar a conèixer l’APIC el 2016 confirma la precarietat en què viuen molts il·lustradors i il·lustradores. Per tant, penso que no només ens hem de promocionar a fora, vendre, sinó que també s’ha de produir i consolidar el mercat interior, no es pot deixar de banda.

Esperem doncs que aquest impuls que ens ha brindat la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya vagi donant fruit al llarg dels pròxims anys, ens ho mereixem.

 

Núria Tomàs Mayolas

Vilafranca del Penedès, 4 d’abril de 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris