La filosofia mai dorm

20.11.2018

Emmarcada dins la programació del festival Barcelona Pensa, el passat dijous, Dia Internacional de la Filosofia, el Centre Cívic Casa Golferichs va acollir la conferència ‘La ciència del dolor’, de 2h a 4h de la matinada. Que un festival de filosofia aconsegueixi reunir gairebé 50 persones un dijous a la matinada per reflexionar sobre un tema tant apassionant, divertit i lleuger com el dolor, demostra que el festival ha complert el seu objectiu. De fet, aquesta conferència exemplifica i materialitza literalment el lema del Barcelona Pensa: “la filosofia mai dorm”.

Dolor i tristesa. Gravat inspirat en C. Le Brun, de 1760

Dijous passat una munió de joves es trobava en plena matinada a l’entrada de la Casa Golferichs. La joventut del grup sorprenia perquè no estaven fent cua per entrar a una discoteca una nit de dijous, sinó que estaven esperant per assistir a una conferència sobre el dolor, una de les sessions del festival de filosofia Barcelona Pensa, la programació del qual té un format de marató de 48 hores sense interrupció, dia i nit.

Quan va arribar l’hora, vam anar pujant les escales que ens portaven al pis de dalt de tot, a les golfes, una sala amb sostre triangular i bigues de fusta que recorda l’espai perfecte per acollir una reunió clandestina de la resistència… Allà ens esperava Manolo Martínez, doctor en filosofia i professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en la filosofia de la ment, per fer-nos pensar sobre el dolor. I és que el dolor en totes les seves formes físiques i psicològiques és una realitat humana universal. I no obstant això, sembla que la riquesa del nostre vocabulari sempre és insuficient per comunicar l’especificitat subjectiva d’aquesta vivència. El dolor propi és quelcom inefable; l’expressió d’aquest és alhora quelcom irrenunciable.

Martínez va encetar la xerrada afirmant que “la filosofia pot semblar a priori una tasca suïcida perquè intenta solucionar problemes insolubles, intractables.” Però Manolo Martínez entén la filosofia com una manera de poder replantejar aquests problemes insolubles i descobrir-ne de nous, més tractables. Ell no se serveix de la filosofia per trobar solucions, sinó per trobar nous problemes més concrets; per descompondre el conflicte inicial en problemàtiques més petites.

L’anàlisi del dolor és un d’aquest problemes nous que sorgeixen de la problemàtica inicial: la relació entre ment i cos. Com s’articulen els successos mentals amb els físics? Com s’articula el dolor amb la ment? Com rep el dolor el nostre cervell? De 2h a 4h de la matinada, Manolo Martínez va analitzar àmpliament el dolor, va fer-ne una radiografia molt extensa oferint una gran quantitat d’informació que una servidora, algú que no és experta en filosofia i que no està acostumada a reflexionar molt intensament a altes hores de la matinada, ha pogut condensar en tres punts importants: les tres característiques bàsiques del dolor que el diferencien de la resta de successos mentals.

La primera: el dolor no està fet de l’element físic del qual sorgeix, no comparteix cap relació amb el món físic. Sabem que el cervell utilitza les neurones però també els elements exteriors per reaccionar. Això és així en l’àmbit sensorial: vista, tacte, olfacte… Per exemple, si estem observant una porta de color blau, el nostre cervell rep la imatge d’una porta blava. En aquest succés hi actua una part mental (les neurones que reben la informació de la vista), però també una part física, l’element exterior: el color blau. Si algú està fent cafè (com el que molt amablement li van oferir a Manolo Martínez durant la conferència), sentirem l’olor de cafè, i aquesta sensació ve donada per les pupil·les olfactives que reben la informació i també per l’element exterior, un element físic del món: el cafè en si. La sensació d’olor de cafè està feta de cafè, es produeix guiada per aquell element del món sobre el qual informa.

Però el dolor no funciona igual. La sensació de dolor no està feta ‘de món’. El dolor no està fet de tall de ganivet, o de cremor de foc… no té cap propietat que comparteixi amb l’element del món real del qual neix. El mateix passa amb els orgasmes, les ganes d’orinar, els calfreds… Són reaccions de la ment que es produeixen sense compartir cap característica de l’element real que les provoca.

Què més diferencia la sensació de dolor de la sensació de calor, per exemple? Doncs que el dolor prescriu cursos d’acció, dona ordres a la ment. Si ens cau una guspira de foc a la pell, el dolor ens obliga a apartar ràpidament el cos del perill i automàticament ens espolsarem la guspira. El dolor no dona al cervell espai per a la reflexió, no ens permet decidir entre diferents opcions de reacció. És per això que, en el fons, el dolor és útil i necessari, perquè dona consells al cos.

Finalment, una altra propietat que defineix el dolor i el diferència d’altres sensacions és la seva absència de possibilitat d’error. Una representació mental creada a partir de l’àmbit sensorial pot donar peu a una representació errònia, a una confusió, un engany. Un exemple molt recurrent, el del llapis dins d’un got d’aigua: el nostre cervell rebrà la imatge d’un llapis partit, trencat. L’efecte òptic ens ha portat a una confusió. En canvi, en el cas del dolor no hi ha espai entre la sensació del dolor i la possibilitat que aquesta sensació sigui una il·lusió. Si sents dolor, hi ha dolor. L’aparença de dolor no existeix.

Vam sortir de la Casa Golferichs amb els ulls adolorits d’aguantar el pes de la son; amb el plaer que, paradoxalment, sempre produeix el dolor de pensar, i agraïts amb el Barcelona Pensa per, en paraules del director del festival José Díez, “treure la filosofia del castell acadèmic on es troba habitualment i acostar-la cap al carrer”.