La fi del temps segons Toni Vaquer

20.03.2018

Aquest dijous, L’Auditori viurà un moment estremidor amb la interpretació de La fi del temps del francès Olivier Messiaen, un dels compositors més destacats del segle XX. Messiaen va escriure aquesta obra mentre era captiu al camp de concentració de Görlitz (Alemanya) i, de fet, la première de la peça va ser al mateix recinte. El 15 de gener de 1941 un grup de músics presoners, amb el compositor al piano i a la direcció, va tocar-la. Unir mentalment el títol amb el lloc fa esgarrifar. Deixem ara, però, aquest calamitós context i fem un salt al 2018. Aquest cop serà el mallorquí Toni Vaquer qui explicarà La fi del temps. El director i arrangista, conduint la ‘big band’ The Voodo Children, donarà una interpretació jazzística a la composició de Messiaen.

Toni Vaquer dirigint. | © Dani Álvarez.

Vaquer és una promesa sòlida de la novíssima generació de músics de jazz de Barcelona, ciutat on va néixer fa trenta-un anys. Criat a Mallorca, va estudiar, primerament, a l’Escola de Música Ireneu Segarra de Palma. Quan pot, no triga en mudar-se a Barcelona per estudiar al Conservatori de Liceu. Mentre estudia a la ciutat comtal guanya una beca per ampliar coneixements al Berklee College of Music de Boston, centre de referència internacional. Allà hi aprèn composició i piano. I munta “la Voodo de Boston”, la ‘big band’ que dirigirà durant aquesta etapa americana. The Voodo Children pren el nom d’una cançó psicodèlica de Jimi Hendrix: Voodoo Child.

No fa pas tant que Vaquer ha deixat Boston. Va tornar el gener passat. Ara es va adaptant al retorn. Un dels primers projectes que té per encarar aquí és el de Messiaen. “Amb la ‘big band’ hi ha menys concerts fixos. És més difícil mantenir i alimentar una agenda. Ara ens ha sortit aquest encàrrec”. “Tot i que no és música original”, puntualitza. Lògicament, compositor instruït, el que més el motiva és la creació.

 A Barcelona està donant forma a una rèplica de la ‘big band’ americana (amb qui per cert van arribar a gravar un disc de música original que podeu escoltar a Spotify). Ho fa, diu, “amb els companys de tota la vida”. Vol que sigui com “un col·lectiu de músics on els integrants vagin rotant”. La formació de la banda obeeix a un motiu clar: “El que més m’agrada és escriure per a ‘big bands’”. Amb els anys, Vaquer ha pogut fixar-se en les mans i la traça dels millors músics de jazz (John Patuticci, Terry Lane Carrington, Danilo Pérez…) gràcies a L’Aula del Conservatori i el Global Jazz Institute.

Sobre La fi del temps (Quatuor pour la fin tu temps), Vaquer en destaca “la bellesa, la desesperació i les emocions fortes”. La composició està dividida en vuit parts. “En algunes seré fidel al paper original. Altres les aniré transformat en funció del caràcter de la banda”. Vaquer oferirà, sens dubte, una visió personalíssima de l’obra.

El tema de la composició és l’apocalipsi. Comença amb un matí boirós, continua amb un àngel anunciant l’extinció del temps… Es tracta d’una obra “molt espiritual, molt religiosa”. El treball de Messiaen, de fet, descansa sobre un profund fervor catòlic. Vaquer parla d’una obra amb diferents colors: “Tens una emoció esperançadora i calmada i una altra de desparedada. Tots aquests colors són molt presents. Un color molt obscur i un color molt més nostàlgic, que conté bellesa”. Defineix l’arrencada de La fin tu temps de “començament ambigu”. Una ambigüitat que perdura durant tota l’obra.

Vaquer no s’estarà de jugar. La grup que dirigeix, explica, conté subgrups. Farà, doncs, que aquests parelles o trios de músics prenguin protagonisme en determinats moments. També aposta per sortir de la direcció i cedir-la durant una estona a companys: “Els agrada molt dirigir música lliure, conduccions, i això ho integrem”. És tracta d’una ‘big band’ de “caire més democràtic”.

Tampoc faltaran parts improvisades. “Moltíssima improvisació”, subratlla. “Es podria dir fàcilment que la gent més tradicionalista quedarà impressionada. Li donarem la volta”. Si algú li retreu massa llibertat diu: “Fer un homenatge ja es presentar els teus respecte per l’autor”. Vaquer conclou la conversa amb el desig de poder “gravar-ho bé”, és a dir, de donar un disc a l’aquest Messiaen llibèrrim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Messiaen era del segle XX, no pas del segle XIX. Endavant amb aquesta versió del “Quartet per a la fi dels temps”!