La fi de Facebook tal com l’hem conegut

19.03.2018

Vet aquí una de les decisions polítiques més rellevants del 2018: des de gener, Facebook ens mostra menys continguts periodístics i més publicacions dels nostres amics. A més, segons una nota publicada recentment al compte personal de Mark Zuckerbeg, en un futur la xarxa social planeja impulsar certes capçaleres, les que tinguin un contingut “fiable, informatiu i local”. El 5è home més ric del planeta va declarar que la companyia està invertint tant en seguretat que farà “significativament” menys diners durant un temps: “Vull deixar clar quina és la nostra prioritat: protegir la comunitat és més important que maximitzar els beneficis”. No sabem si Zuckerberg és l’heroi que la democràcia liberal demanava o el que realment necessita, però estaria bé preguntar-se si el disseny dels canals pels quals es forma l’opinió pública al segle XX hauria de dependre de l’estratègia d’una empresa bilionària o d’un debat parlamentari.

Mark Zuckerberg, fundador de Facebook

Des dels inicis en què el lema oficial era “Move fast and break things”, la gran preocupació de Facebook ha estat fer-se passar per una plataforma en comptes d’un editor. Igual que els pioners d’Internet, els geeks de segona generació sempre han defensat una ètica llibertària més propera a l’anarco-capitalisme global que a la democràcia clàssica: totes les opinions, absolutament totes, haurien de poder circular per un lliure mercat d’idees perfectament neutral i la selecció natural ja s’assegurarà que les més fortes emergeixin victorioses. Tenien raó, però una barreja entre optimisme juvenil i aïllament a la bombolla del top 1% no els havia preparat per a una eterna qüestió filosòfica: la cosa més forta podria no correspondre amb la cosa més bona.

La revelació –holy shit– va arribar amb Donald Trump. Només uns dies després de la victòria de l’actual president, Zuckerberg va dir que “La noció que les notícies falses a Facebook han influït en la votació de cap manera, crec, és una idea bastant boja”. Després d’un any de periodistes, neurocientífics, filòsofs, etc. estudiant la qüestió, tothom està d’acord que la follia és, de fet, la realitat: deixar l’ecosistema informatiu digital sense regulació té efectes nocius sobre la qualitat del discurs públic que acaben determinant considerablement les conteses democràtiques. Amb el seu canvi de criteri, Zuckerberg demostra que ha absorbit les crítiques i els dona la raó.

Les implicacions polítiques d’aquest canvi no es poden menystenir. Durant segles, el debat sobre els límits a la lliure circulació d’idees s’havia fet en condicions infinitament més limitades que les actuals. Uns creien que el diàleg radicalment obert duria a l’enriquiment col·lectiu i al triomf del bé, i els altres advertien sobre l’estupidesa i els baixos instints de les masses. Amb les xarxes tot ha canviat i, per primer cop, podem saber quines idees naveguen entre els milions de persones connectades. Abans coneixíem el que la gent deia que feia a les enquestes, ara podem comprovar allò a què de debò presten atenció quan ningú està mirant. El resultat és un torpede a la línia de flotació dels llibertaris benpensants: invariablement, els continguts falsos i tribals es propaguen més i millor que les anàlisis profundes i ben documentades.

Davant de l’evidència, totes les grans plataformes d’Internet, no només Facebook, s’estan apuntant a un control de continguts cada cop més estricte. Els missatges que ens arriben, fins i tot en els canals més aparentment neutrals, s’estan seleccionant segons el criteri d’aquestes empreses. Quan parlàvem de televisions i de diaris, teníem les eines intel·lectuals per entendre i negociar el seu grau d’influència. Però la naturalesa de la xarxa desborda aquest paradigma, tant en quantitat com en qualitat. Google té el monopoli de les cerques, i és el seu algoritme qui decideix quins són els primers resultats que apareixen quan introduïm un grapat de paraules. Potser heu accedit a aquest article a través de Facebook, un altre monopoli, però sou conscients que la probabilitat de veure’l al vostre timeline depèn de l’albir d’uns pocs enginyers de Sillicon Valley? Els zuckerbergs del món sempre van defensar el credo de la neutralitat perquè sabien que, si mai eren percebuts com a prescriptors filtrant activament, el seu poder immens per influir en la consciència de les persones i, per extensió, en el debat públic, els convertiria en objectiu d’una regulació política que acabaria amb les xarxes tal com les hem conegut fins ara. Estem trigant molt a fer que els seus malsons es facin realitat.