La Ferlandina dóna vida a l’art barroc del Frederic Marès

18.05.2016

Els afeccionats als concerts en indrets d’alt valor patrimonial estem de sort, car cada vegada són més els espais singulars de Barcelona que s’animen a oferir concerts de petit format. Ara és el Museu Frederic Marès qui inicia una col·laboració de dos anys amb l’ESMUC amb l’objectiu de portar a l’equipament joves intèrprets vinculats al conservatori.

Calvicembal_Violi_Mares_WEB_020

Meritxell Tiana i Ariadna Cabiró formen l’ensemble La Ferlandina

El fruït d’aquesta col·laboració s’anomena Musicant el Museu Frederic Marès, i es tracta d’un cicle que pretén dur a terme un diàleg inspirat entre les extraordinàries col·leccions del museu i la música. El Museu Marès té l’encert d’organitzar els concerts en sessions matinals de diumenge, cosa que ens agrada especialment (on està escrit que els concerts hagin de ser de nit?). Si algú pensa que tot això és poca cosa, cal dir també que el públic pot gaudir d’una visita a les exposicions amb la mateixa entrada del concert que, per cert, té un preu molt assequible.

Diumenge passat la Sala del Barroc va acollir un recital a càrrec de Meritxell Tiana (violí barroc) i Ariadna Cabiró (clavicèmbal). Aquestes dues joves intèrprets formen part de La Ferlandina, un ensemble de música antiga que té la voluntat, com elles mateixes expliquen, «de parlar i representar la música als oients d’avui, compartint les inquietuds de les societats actuals barcelonina, catalana o europea que els envolten».

És sabut que el contrast i la teatralitat són dos elements importants de l’estètica de l’art barroc. Les pintures de Luca Giordano o de Giambattista Langetti que s’exposen a la sala barroca del museu en són una bona mostra. I de contrast també n’hi va haver, al concert, si hom mirava el repertori. Tiana i Cabiró van dissenyar un programa especial per a l’esdeveniment, on la brillantor de les sonates italianes d’Antonio Vivaldi i Georg F. Händel contrastaven amb l’estil ibèric de Domenico Scarlatti, del Pare Antoni Soler i amb la malenconia de La suave melodia d’Andrea Falconieri.

Precisament aquesta darrera peça va ser l’escollida per a iniciar el concert. Les cordes de budell del violí barroc es ressentien de la calor, però Meritxell Tiana se’n va sortir prou bé amb l’afinació. Tiana es va llicenciar en violí barroc al Conservatori Reial de La Haia i després va estudiar a l’ESMUC i a París. El so gruixut i càlid del violí barroc escau molt a La suave melodia de Falconieri, una obra que pertany a Il primo libro di canzone, sinfonie, fantasie… de 1650 i que acostuma a ser interpretada amb una gran varietat d’instruments melòdics tot i ser escrita originalment per a violí. La Corriente dicha la Cuella i Il spiritillo Brando són dues danses del mateix llibre que van servir a les intèrprets per a tancar el primer bloc.

La Sonata op. 5 núm. 13 RV18 d’Antonio Vivaldi va ser la segona obra que vam poder sentir. Vam constatar en aquest moment que la sala té una acústica molt directa, cosa que incideix negativament en l’apreciació d’alguns matisos, però que afavoreix la projecció del so. Va ser precisament en la Sonata d’il prete rosso i en el segon temps de la Sonata núm. 1 de Händel on Meritxell Tiana va tenir, al nostre parer, els seus moments més reeixits, mostrant energia i agilitat.

Ariadna Cabiró, una pianista i clavecinista formada també a l’ESMUC, va interpretar dues Sonates per a clavecí sol. La primera va ser la K206 de Domenico Scarlatti i la segona del Pare Antoni Soler. L’olotí va estudiar amb José de Nebra i amb el propi Domenico Scarlatti, esdevenint mestre de capella del Monestir de Sant Llorenç de l’Escorial fins a la fi dels seus dies. Les dues sonates són peces exquisides que la clavecinista de Badalona va interpretar amb bon gust i sensibilitat. Cal dir que Cabiró no només és intèrpret, sinó que també forma part d’Els Pirates Teatre des de 2009, amb els que gestiona la sala El Maldà. Es tracta doncs d’una intèrpret que, malgrat la seva joventut, coneix els ets i uts de la gestió, cosa no gaire habitual entre els músics.

El recital es va tancar amb la Sonata núm. 3 de Luigi Boccherini, un altre autor italià que, com Domenico Scarlatti, va fer bona part de la seva carrera a Espanya. Aquesta obra està entre l’estil galant i el classicisme, havent-hi molt més diàleg entre el violí i el clavicèmbal, que pren aquí més protagonisme. Una peça bonica que va servir per bastir un pont sonor, més enllà del Barroc, cap el proper concert del Musicant el Museu Frederic Marès, que tindrà lloc el proper 19 de juny i on Maria Ivanovich interpretarà obres de Frederic Mompou.

En definitiva un bon programa que amb una mica més de rodatge podria esdevenir una bona proposta per a qualsevol festival de música antiga. Des d’aquí ens agradaria felicitar la direcció del Museu Frederic Marès per aquesta iniciativa i els animem a ampliar el calendari de concerts.