La família dels Borns

26.11.2013

A Ciutadella de Menorca el Born també existeix. És el nom d’una plaça, antiga plaça d’armes de la ciutat i un dels epicentres de les festes eqüestres de Sant Joan (caragol des Born), on entre d’altres s’hi ajunten també l’històric edifici de l’Ajuntament i el fàl·lic obelisc erigit en record dels qui moriren en la cada vegada més qüestionada “heroica” resistència contra l’assalt turc de 1558, any conegut com a “s’any de sa desgràcia” i que deixà Ciutadella peus per amunt. Qui també conviu en aquesta plaça, límit de l’antiga ciutat emmurallada, és l’entitat cultural sense ànim de lucre Cercle Artístic, coneguda popularment com “es Casino des Born” i que, nascuda l’any 1881 a l’aixopluc i al costat del Teatre des Born (construït l’any 1875 i que ara roman tancat per una reforma que s’espera inaugurar el juny de 2014), ara per ara és la segona entitat d’aquest caire en actiu més antiga de les Illes Balears. És d’aquí, d’aquesta entitat i d’aquesta plaça, d’on surt el Premi Born de Teatre, un dels premis de textos teatrals més prestigiosos i més ben dotats de l’estat espanyol i que està a punt de lliurar el guardó de la seua XXXVIII edició.

 

Josep M. Miró

 

Un premi que és “el Premi”

Per allà, per la plaça des Born de Ciutadella, mirant de reüll la seu del Cercle Artístic i la façana de l’acollidor Teatre des Born, devia passejar fa uns quants anys, quan just era un poc més jove que ara, l’autor i director teatral Josep Maria Miró i Coromina (Vic, 1977), que de tant en tant venia a estiuejar a l’illa. Ara fa quatre anys, el mes de novembre de 2009 i encara sense tenir ni molt manco el bagatge i la consolidació actual com a talent de la dramatúrgia catalana que ja és, la seua visita no fou turística i, emocionat, recollia per primera vegada el Premi Born de Teatre, llavors amb una dotació econòmica de 18.500 € (actualment està dotat amb 14.000 €) i que, si més no, era el premi, o un dels premis, d’iniciativa privada més ben dotats de l’estat espanyol. També incloïa, i encara inclou, l’edició de l’obra guanyadora en les quatre llengües oficials de l’estat espanyol: català, castellà, gallec i eusquera, cosa que diu molt en favor d’un plurilingüisme integrador que mai ha estat el fort dels governs centrals. A Miró, que llavors va venir a Ciutadella acompanyat dels seus pares, l’emoció li venia pel fet que veia el Premi Born de Teatre com el guardó més desitjat com a dramaturg, tant és així que record que ell rallava d’aquest certamen no com de la consecució d’un premi qualsevol, sinó d’haver guanyat “el Premi”.

L’obra amb què Miró i Coromina guanyà aquell 2009 fou “La dona que perdia tots els avions”, un text encara no estrenat damunt l’escenari però que estarà poca estona a fer-ho, perquè, dirigit pel seu propi autor, es representarà entre el 15 i el 19 de gener de 2014 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, comptant-se amb els actors Francesc Garrido, Lina Lambert i Mercè Mariné. Dos anys després d’aquell primer Born, i després d’obtenir altres guardons i d’haver estrenat la polèmica “Gang Bang” al TNC, Josep Maria Miró tornava a conquerir el Premi l’any 2011, aquesta vegada amb “El principi d’Arquimedes”, ara ja súper exitosa producció teatral que encara roda i que va ser estrenada a l’escenari el juliol de 2012 a la Sala Beckett de Barcelona, que ha estat traduïda a nou idiomes (els del Premi: català, castellà, gallec i eusquera, però també a l’anglès, alemany, rus, francès i italià, i amb el portuguès en projecte) i que el director Ventura Pons ja ha anunciat públicament que en farà una versió cinematogràfica que sembla iniciarà el seu rodatge dins l’any 2014.

 

El prestigi dels autors que l’han guanyat

Aquest, el de Josep Maria Miró, és només un exemple de la històrica nòmina de guanyadors del certamen menorquí, que va tenir en la desconeguda Maria Dolors Cortey a la seua primera guanyadora. Corria l’any 1970 i el número d’obres presentades a concurs fou de 12. Sí, perquè al llarg dels més dels seus 40 anys d’història (no sempre ha estat anual), i seguint un ordre més o manco cronològic, el Premi Born de Teatre, on s’hi poden presentar textos tant en català com en castellà, ha anat a parar a mans d’autors que si bé ara tenen un bagatge i prestigi més que contrastat, llavors, en el moment de guanyar-lo, no tots gaudien ja d’un reconeixement i aquest guardó, potser, els ajudà a impulsar la seua carrera teatral.

 

Juan Mayorga, actual Premio Nacional de Literatura Dramática, l'any 1998 al Cercle Artístic. Foto Cercle Artístic

 

El palmarès integra noms com el mallorquí Joan Mas (que el guanyà l’any 1971 amb “Sopar agre”), Eduardo Ladrón de Guevara (1989 amb “UVI cuidados intensivos”), el xilé Jorge Díaz (1990 amb “A imagen y semejanza” i 1992 amb “El jaguar azul”), els germans Josep Lluís i Rodolf Sirera (1993 amb “La ciutat perduda”), Sergi Belbel (1994 amb “Morir”), Jordi Galcerán (1995 amb “Paraules encadenades”), Antonio Álamo (1996 amb “Los enfermos” i 2005 amb “25 años menos un día”), el recentment guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática, Juan Mayorga (que el guanyà l’any 1998 amb “Cartas de amor a Stalin”), Lluïsa Cunillé (1999 amb “L’aniversari” i 2010 amb “El temps”), el mallorquí Llorenç Capellà (2002 amb “Un bou ha mort Manolete”), el prolífic Carlos Be (2006 amb “Origami”, un text que es va estrenar a l’escenari l’any 2010 a Praga i que encara no s’ha estrenat a Espanya), Carles Batlle (2008 amb “Oblidar Barcelona”) o el gallec Raúl Dans, darrer guanyador conegut, l’any 2012 amb “Una corriente salvaje”, i que també guanyà el Premi, llavors exaequo amb Gerard Vázquez, l’any 1997 amb “Derrota”).

 

La netedat i transparència del procés de selecció

I si una anècdota ens ha servit per rallar del prestigi bidireccional assolit entre Premi Born i autors guanyadors i entre autors guanyadors i Premi Born, una altra anècdota, protagonitzada també per Josep Maria Miró i que vindrà després, ens servirà per parlar d’una altra de les característiques que fa especial aquest guardó i que boni bé tothom que el coneix destaca, com és la netedat del procés de selecció de l’obra guanyadora, cosa que fins ara, des del Cercle Artístic, s’ha fet amb una transparència i rigor que, pel que sembla veient el que es diu, no és tan habitual com se li suposa a tots els certamens literaris i/o artístics en general.

Lluïsa Cunillé quan guanyà el Born per segona vegada (2010), juntament amb l'actriu Mercè Arànega, membre del jurat d'aquell any. Foto Cercle Artístic

Si agafam l’exemple d’enguany, veurem com van ser 117 els textos teatrals que van presentar-se per optar a guanyar aquesta XXXVIII edició, sobretot procedents d’arreu de l’estat espanyol però també amb un 5% de procedència internacional (i 82 escrites en castellà i 35 en català). Per cert, que el rècord de participació es va donar l’any 2008 amb 141 obres presentades. Bé, idò, si el termini per a la presentació d’originals acabava el 30 de juny passat, fou poc després de dos mesos, a principis de setembre, quan els dos preseleccionadors ja s’havien llegit minuciosament les 117 obres i entregaven a l’organització unes acurades fitxes explicatives de cadascuna, a la vegada que donaven ja una llista amb una vintena llarga d’obres preseleccionades, tot açò per tal de facilitar la posterior feina del jurat. De forma amorosa, per la feinada prèvia que significa el llegir-se i fer resums rigorosos de 117 obres teatrals en dos mesos, els preseleccionadors són anomenats els “picapedrers” del Premi. Enguany, aquest paper, assumit com els altres per “amor al arte”, l’han fet la dramaturga i llicenciada en filologia castellana Rosa Molero i el dramaturg, poeta, llicenciat en filologia catalana i exeurodiputat Bernat Joan Marí.

 

Ja hi ha obra guanyadora i ningú sap el seu autor

Sense saber ningú en cap moment qui és l’autor de cap dels textos, abans de decidir-se per una obra guanyadora, el jurat del Premi, que llavors sí entra en acció, s’haurà llegit les obres preseleccionades i totes les fitxes, amb la possibilitat, entre i entre, de recuperar alguns dels textos en principi ja descartats si pel que sigui consideren que han d’entrar en el debat. El jurat del Premi Born de Teatre d’enguany està format per l’actor i director Blai Llopis; el catedràtic de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Gallén; el director escènic i productor Sergi Marí; l’actriu, traductora, autora i directora del Festival de Teatro Clásico de Almagro (Ciudad Real) Natalia Menéndez; i el dramaturg Gerard Vázquez, un dels anteriors preseleccionadors i guanyador també del Premi l’any 1997 amb “Magma”. Conjuntament, el jurat s’ha reunit dues vegades (12 d’octubre i 9 de novembre) i el Cercle Artístic ja ha donat a conèixer quines són les tres obres triades com a finalistes d’aquest 2013: “La nena perduda”, “Mata el teu alumne” i “A Margarita”.

De fet, ara per ara, i encara per qüestions organitzatives, només el president del Cercle Artístic i la persona que fa de secretària del Premi, i el propi interessat, és clar, saben qui és l’autor guanyador del Premi Born de Teatre 2013. Ni tan sols ho saben els membres del jurat, que només trien l’obra guanyadora. Es tracta d’un secret molt ben guardat que tradicionalment sol desvetllar-se en una senzilla gala de lliurament que es fa a Ciutadella després de la representació d’una obra de teatre. Açò es fa així, normalment al Teatre des Born, des de l’any 1992, perquè abans, l’acte de lliurament es feia en el decurs d’un sopar de gala. Enguany, i amb el Teatre des Born que ja duu uns anys tancat per reformes, la gala de lliurament del XXXVIII Premi Born de Teatre tindrà lloc el dissabte 30 de novembre (21 hores) a la Sala polivalent Canal Salat de Ciutadella, tot després de la representació de l’obra de teatre “Allò de què parlem roman inexplorat” de Pep Tosar, basada en “Els meus premis” de Thomas Bernhard i que va estrenar-se al Festival Grec 2013 de Barcelona, amb el propi Pep Tosar, Òscar Intente i Imma Colomer com a intèrprets.

 

I ara sí, la segona anècdota

L’anècdota que dèiem sobre aquesta netedat i transparència en el procés selectiu del concurs la protagonitza altra vegada Josep Maria Miró, quan l’any 2011 va tornar a guanyar el Premi i quan malgrat feia uns dies que el dramaturg corria per Ciutadella ningú va adonar-se que era el nou guanyador. Cal dir que una de les activitats paral·leles que el Cercle Artístic organitza entorn al Premi Born, uns dies abans de la gala de lliurament, és la trobada del seu grup de lectura per comentar l’obra guanyadora de l’any anterior amb la presència del seu autor. Així, aquell any 2011, la trobada era per comentar la guanyadora de 2010, “El temps” de Lluïsa Cunillé, que, per un costum seu que té des de fa molts anys quant a no parlar en públic de les seues obres, no assistí a la trobada. En el seu lloc, per comentar “El temps”, la llavors presidenta del Cercle Artístic convidà a Josep Maria Miró, que havia guanyat el Premi l’any anterior a fer-ho Cunillé i que, per més casualitats, té a la producció teatral de Cunillé entre les seues favorites. Així que ningú sospitava que no fos per allò que Miró hagués vingut a Menorca, i ni el jurat ni la junta directiva de l’entitat organitzadora se n’adonà de la coincidència i de la possibilitat. La sorpresa, en positiu, fou majúscula quan a la roda de premsa prèvia a la gala del lliurament del Premi es feia públic que Miró era el guanyador de 2011 amb “El principi d’Arquimedes”.

 

Josep Maria Miró recollint el Premi Born 2009. Foto Cercle Artístic

 

L’epíleg: entre l’estima, el micromecenatge i l’altruisme d’un Premi familiar i professional

Bé, i per acabar aquest article sobre el Premi Born de Teatre tirarem d’una altra curiositat, per jo també significativa del prestigi i de l’estima que genera entre la gent que d’una o altra manera s’hi implica a qualque moment de la seua història. A més a més, és en referència a aquesta curiositat que el títol d’aquest escrit és el que és. El protagonista (hola de nou) torna a ser Josep Maria Miró, i és que aquest estiu el dramaturg català va enviar al Cercle Artístic una banderola publicitària de quan “El principi d’Arquimedes”, l’obra amb la qual guanyà el Born de l’any 2011, es va reposar a la Villarroel de Barcelona el darrer mes d’abril, signada amb una emotiva dedicatòria: “Pels amics del Cercle Artístic de Ciutadella, gràcies per l’estima del tot sincera i militant pel teatre. Gràcies per lluitar tants anys per un premi com el Born. Enhorabona i per molts anys. Content i agraït de ser part de la família dels Borns”.

No és que el Premi no tengui recolzament institucional, que encara que no de totes les administracions sí que és cert que en té de la majoria, però com que aquesta “família dels Borns”, com l’anomena Miró, no vol deixar d’existir i també li arriben les retallades i les dificultats econòmiques, des de fa dos anys l’entitat mare d’aquesta família, el Cercle Artístic de Ciutadella, manté engegada una campanya pròpia de micromecenatge, justament per tal d’obtenir el finançament necessari per assolir l’objectiu de mantenir viu el Premi Born de Teatre. La campanya es diu “Crec en el Premi Born” i accepta aportacions a partir de 10 €.

I és que val la pena no perdre i mantenir un Premi tan singular com el Born, nascut en el si d’una societat cultural més que centenària i on s’hi reuneixen, des de fa més de 40 anys, els esforços altruistes d’un bon grapat de persones (integrants de la família dels Borns) que, sense cap més compensació que la pròpia satisfacció personal i de manera bàsicament familiar, han fet que ara per ara el guardó sigui realment únic i gaudeixi d’un prestigi guanyat a pols. I, com m’ha fet pensar el que em deia aquests dies un dels membres del jurat d’enguany, el que la gent que participa en l’organització ho faci sense cobrar, per res significa que no sigui un Premi totalment professional. Açò, però, hauria de ser una força (i que, a més a més, es pot millorar) i no hauria de servir com a excusa ni per morir d’èxit ni per cansar-se d’actuar, i ni tan sols d’excusa perquè les administracions públiques deixessin d’aportar també el seu esforç en aquesta empresa que s’escriu dia a dia i que es diu Cultura.