La fàbrica crema a Granollers

Roca Umbert, l’antiga fàbrica tèxtil granollerina reconvertida en òrbita de les arts, es va encendre abans de Nadal de mans de l’arquitecte i artista Xevi Bayona. A l’olotí l’acompanyaven la ballarina Anna Rubio i el músic Pep Rius.

Divendres, dissabte i diumenge passat es va poder veure, a l’esplanada que hi ha davant la nau Dents de Serra i el pàrquing de la fàbrica, una instal·lació que unia el carbó, el foc, la llum, la dansa i la música d’una guitarra.

Una filigrana de pedres de carbó vegetal que creava un cercle a terra i s’encenia amb parafina. L’Anna Rubio ballava, primer a la paret ajudada per una corda i després entre el foc i el carbó, a prop de la música de Pep Rius, que estava assegut en una cadira. A l’hora de la transició entre la paret i l’esplanada, la ballarina feia un petit viatge, acabant totalment horitzontal arran de terra, com fusionada amb el carbó.

En Xevi Bayona, director artístic de l’efímer festival Lluèrnia d’Olot, ens explica que l’objectiu del prototip (com anomena les seves instal·lacions) a Roca Umbert era “canviar i maquillar aquesta plaça, que es troba al mig de les naus, per tenir consciència d’aquest espai industrial i posar-lo en relleu”.

La idea era generar una atmosfera de foc i de llum i que el públic assistent hi entrés i hi trobés “la ciència d’aquest motor que era el carbó de les fàbriques tèxtils. L’essència de la fàbrica”.

Per la ballarina la performance va ser tot un repte, ja que fa anys que treballa en entorns naturals, i el fet d’estar en un entorn industrial, de ciutat, va ser una sensació nova. El carbó i el foc van ser alhora aliats i obstacles. Per una banda la retornaven a la idea de la terra i de la natura, i per l’altra, la calç de la paret, la seva duresa, i el fet que li agrada treballar descalça, li complicaven la feina. L’Anna va percebre certa hostilitat amb els elements amb els quals es va trobar però, deia, “això t’obliga a treballar d’una altra manera i a fer-te amb el lloc”. Al final, a baix, s’ho va passar bé jugant entre el foc.

Xevi Bayona considera que Roca Umbert és un espai formidable, un indret que val la pena guardar perquè dona molt de joc, ja que encara s’hi respira l’ambient fabril. De fet, coincidint amb el prototip de Bayona, el passat cap de setmana Roca Umbert també va acollir el DFactory, una fira que agrupa productors locals que venen les seves creacions.

Bayona és un artista que ja està entrenat a fer instal·lacions en fàbriques de creació. Pel seu magatzem de joguines a la Fabra i Coats de Barcelona va rebre el 2013 els premis FAD del jurat i el d’opinió, cosa que assegura li ha permès treballar en projectes d’escala major i poder fer prototips més grans.

Quan li pregunto a en Xevi per la importància de la llum, em diu: “La llum és fantàstica. Al final tot és mentida i amb la llum podem canviar la percepció dels llocs, dels espais, és un element bonic per treballar-hi. Per Nadal tots tenim molt interioritzades les bombetes, les llums… són unes dates en les quals és molt més fàcil treballar amb la llum”.

I quan li pregunto per les seves dues vides professionals, la d’arquitecte i la d’artista, em respon que la tradició d’escola d’art a Olot fa més d’un segle que corre. M’assegura que aquest llenguatge i aquesta manera de fer l’ha tastat a bastament de petit i que sempre ha incorporat la part artística a la seva arquitectura.

En Xevi ens diu que de vegades l’encerten i de vegades no. Aquest cop se n’ha sortit molt bé. El prototip a la fàbrica ha estat un efectiu evocador del motor, l’energia i la poesia de la Roca Umbert d’ahir i d’avui.

Roca Umbert ha obert una nova convocatòria de residències i vivers d’empreses audiovisuals, culturals i creatives del Centre Audiovisual. Trobareu més info aquí.

Trobareu més informació sobre Roca Umbert aquí.