La distinció de la fotografia de moda

15.12.2015

El Museu del Disseny de Barcelona presenta una mostra de la seva col·lecció de fotografia de moda que recorre, amb 160 imatges de 38 fotògrafs, un periple de més de cent anys per aquesta especialitat fotogràfica. Última setmana, fins a l’1 de maig.

Exposició sobre moda al Museu del Disseny de Barcelona | Foto: Josep M. Cortina

Exposició sobre moda al Museu del Disseny de Barcelona | Foto: Josep M. Cortina

Aquesta exposició té dues característiques que la fan especialment atractiva. D’una part, la fotografia de moda ha estat, malgrat la seva importància econòmica, l’aneguet lleig de la fotografia. Probablement des de la fotografia artística i documental se l’ha considerat molt comercial, superficial en els seus continguts i banal en les seves formulacions estètiques. És possible que bona part de les fotografies dedicades a la publicitat del vestit i a altres complements, centrats fonamentalment en el gènere femení, que han omplert tantes portades i pàgines de revistes de moda o anuncis publicitaris, no sigui de gran qualitat. Però també ho és que hi ha molts bons fotògrafs que han treballat en el terreny de la moda i que hi han aportat grans valors i fins i tot innovacions estilístiques. La fotografia de moda ha disposat de més recursos econòmics que qualsevol altra especialitat i això es nota en els seus resultats. El mèrit de la mostra que ara es presenta és haver triat tan bé els millors fotògrafs de l’especialitat. Quan veiem les fotografies de moda que ens proposen Antoni Barnad, Manel Esclusa, Maria Espeus, Leopoldo Pomés, Oriol Maspons, Manuel Outumuro o Txema Yeste, per citar-ne només alguns, entenem perfectament que això de la fotografia de moda és una cosa molt més seriosa del que podíem haver pensat.

Foto: Txema Yeste

Foto: Txema Yeste

L’exposició ha estat comissariada per Juan Naranjo, un veritable expert en el terreny de la documentació i de la història de la fotografia. I trobo que ha aconseguit una exposició molt encertada. Les imatges, que haguessin pogut ser un aiguabarreig, s’estructuren en set àmbits clarament separats en diferents sales; cada una correspon a una època i a un estil que han sigut definits amb molta coherència i coneixement. A l’entrada de cada espai hi trobem un panell que n’explica clarament i amb brevetat —virtuts no sempre freqüents i tant d’agrair— els fonaments, la inserció en el moment social i com reflecteixen les principals tendències estètiques imperants en aquell temps. Així, veiem com la fotografia de moda passa de les imatges gairebé pictorialistes de l’època del modernisme a rebre les influències de la Nova Visió europea en els treballs dels anys trenta. Més tard, la foto de postguerra reflecteix la influència dels tallers de l’alta costura i els ambients i l’estètica de la societat burgesa. Ja als anys seixanta resulta clarament visible l’impacte dels nous moviments culturals europeus, la fotografia surt al carrer, i va adquirint una llibertat més gran d’expressió i de formes. A poc a poc els paisatges, tant urbans com naturals van prenent força com a complement dels models que s’hi insereixen. Els escenaris s’internacionalitzen i grans ciutats com Nova York, París o Londres es converteixen en els platós del nostres fotògrafs. Tot això, i molt més, és el que podem apreciar amb tota riquesa de matisos, gràcies a la tasca de recerca i classificació que ens ofereix aquesta exposició i que per mi té gairebé tanta importància com les mateixes imatges.

Foto: Manuel Outumuro

Foto: Manuel Outumuro

L’únic “però” que hi he trobat és l’excessiva acumulació d’imatges a la darrera sala, de manera que resulta difícil veure-les amb comoditat perquè ocupen molts nivells i, algunes, es troben a gran alçada.

En canvi, el final de l’exposició ens ofereix una propina molt interessant en forma de dos monitors molt grans —d’uns 80 cm d’amplada— en què es poden veure perfectament classificades per autors totes les imatges que componen la col·lecció actual. Potser algun dia aquest fons es pugui elevar a públic a les xarxes per una difusió més gran de tot aquest excel·lent material.

Però, més enllà del valor intrínsec del material exposat comentat fins ara, hi ha un segon aspecte que també cal remarcar. Es tracta de la tasca de creació ex-novo per part del Museu d’una col·lecció que fa pocs anys no existia. Actualment la componen 464 obres de més de 38 fotògrafs (de les quals es mostren ara només 160). A partir de l’exposició “Outumuro looks”, el 2010 va néixer la idea de constituir aquesta col·lecció, segurament avui la més important d’Espanya en la seva especialitat.

Foto: Oriol Maspons

Foto: Oriol Maspons

I això s’ha fet gràcies a les generoses donacions dels fotògrafs de manera que un 80% de tot el fons es deu a les seves aportacions. Crec que és una fórmula que beneficia totes les parts: els fotògrafs que es veuen reconeguts amb la seva presència al Museu, el qual constitueix amb pocs recursos una excel·lent col·lecció, i finalment el públic que en pot gaudir. Tot plegat allò que en termes actuals en dirien un “Win-Win-Win”.