“Si me hablas en catalán se suspende el juicio”

15.03.2016

El valor que es dóna a les llengües al nostre entorn sociopolític més proper no acostuma a ser gaire significatiu. En tenim prou de fer un cop d’ull a qualsevol banda (al carrer, a Internet) per veure que l’ús de la llengua no se sol distingir per la seva correcció. Fins i tot als mitjans de comunicació i a webs d’empreses o organitzacions aparentment rigoroses hi ha errades lingüístiques que fan esparverar. Per això la feina de correctors lingüístics està tan poc valorada. Però hi ha una realitat paral·lela que encara és més greu, perquè vulnera un dret civil sovint menystingut, i és la discriminació lingüística per part de les administracions públiques. En el cas que ens ocupa, per parlar català, ja sigui a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears o a la Franja de Ponent.

Josep M. Terricabras

Josep M. Terricabras

Arran dels conflictes denunciats sorgits d’aquesta problemàtica, la Plataforma per la Llengua ha presentat un nou informe sobre discriminacions lingüístiques en les administracions públiques espanyoles durant els darrers tres anys: “Si me hablas en catalán se suspende el juicio” . En total, recull 37 casos registrats entre 2013 i 2015, que s’afegeixen als 50 que ja hi havia des del 2007, quan van començar a aplegar les denúncies de diferents testimonis.

La directora de l’entitat, Neus Mestres, va introduir ahir la roda de premsa de la presentació a l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona, en què el tècnic de drets lingüístics Òscar-Adrià Ibañez va exposar els punts més importants de l’informe tot explicant la tipologia i la localització dels 87 casos de discriminació que de moment tenen recollits.

L’acte, però, va comptar amb més convidats: d’una banda, dos testimonis recents que van relatar la seva experiència i frustració com a víctimes de la discriminació lingüística (en un dels casos, acompanyada d’agressions físiques). De l’altra, els europarlamentaris Marina Albiol (Esquerra Unida), Ramon Tremosa (CDC), Josep-Maria Terricabras (ERC), Francesc Gambús (Unió) i Ernest Urtasun (IC-EV), la presència dels quals no era sols protocol·lària o simbòlica, ja que demà passat –informe en mà– exposaran aquesta problemàtica en un debat inèdit sobre drets lingüístics a la Comissió del Parlament Europeu Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors.

Fins ara, aquestes qüestions s’havien debatut a la Comissió de Cultura, per la qual cosa s’espera que aquest tipus de discriminacions es puguin tractar com una vulneració i infracció dels drets i llibertats civils dels ciutadans europeus, si més no atesa l’especificitat del tema de debat, proposat per Marina Albiol, que es podrà seguir en streaming a través del web del Parlament Europeu.

Malgrat que es tracta d’un pas positiu per tractar temes específics com aquests, Josep-Maria Tericabras va reconèixer que, “malauradament, ja ens sabem bona part de les respostes” a les qüestions que plantegin, que faran constar que la política lingüística és pròpia de cada estat. Ateses les circumstàncies, per l’eurodiputat d’ERC caldrà centrar-se, sobretot, “en els problemes de legalitat interna dels estats”. A pesar d’això, Terricabras va admetre que “ja és molt” que se celebri un debat així. “Lluitarem”, va concloure. La seva intenció és traslladar el tema a la Comissió Europea.

Imatge de la roda de premsa de presentació de l'informe  |  Plataforma per la Llengua

Imatge de la roda de premsa de presentació de l’informe | Plataforma per la Llengua

 

Casos que no es denuncien

Per la seva banda, Mestres i Ibañez van detallar les mesures concretes que tenen previstes dur a terme un cop redactat l’informe: en primer lloc, fer-lo arribar a la societat civil perquè en tingui coneixement i en prengui consciència; en segon lloc, enviar-lo al Síndic de Greuges i a altres entitats com Jutges per la Llengua o al mateix Parlament Europeu; en tercer lloc, denunciar la poca capacitació i sensibilitat de determinats treballadors del personal administratiu; en quart lloc, fer notar que l’ordenament jurídic espanyol està mancat de neutralitat. I Per últim, la Plataforma per la Llengua vol deixar constància que els casos registrats són tan sols la part visible d’una problemàtica molt més àmplia, perquè n’hi ha una bona colla que no es denuncien o d’altres en què la gent opta per autocensurar-se per estalviar-se problemes, que és tan legítim com comprensible. És per això, però, que parlem d’una realitat nebulosa, perquè en tenim poc coneixement, perquè la transcendència que cobra és poc notòria i perquè, efectivament, molts casos no s’arriben a denunciar.

La voluntat d’emprar el català d’alguns dels 37 darrers testimonis els ha sortit cara més enllà de la discriminació (o agressió) lingüística: des d’insults, vexacions i ridiculitzacions públiques fins a agressions físiques, passant per pèrdues de temps, endarreriment de tràmits, o pèrdues monetàries. La majoria de casos es concentren a grans ciutats, zones frontereres o espais transitoris com aeroports o estacions de tren. Del total de 87, 44 han estat registrades a Catalunya, 30 al País Valencià, 12 a les Illes i 1 a la Franja. Tot i que totes les administracions  locals i autonòmiques també s’hi veuen afectades, l’administració central és la que concentra més casos de denúncia, amb un 79%, mentre que els àmbits on es produeixen els episodis de discriminació són diversos (jutjats i registres, serveis de salut món educatiu, forces de seguretat de l’Estat, Renfe i Adif, etcètera).

La Plataforma destaca 5 casos d’entre els que integren l’informe que els eurodiputats s’han endut a Brussel·les. Són aquests:

1) Deneguen tramitar la nacionalitat espanyola a un ciutadà xinès que parla català per no tenir prou coneixements del castellà.

2) Un jutjat de Tenerife retira la custòdia de sa filla a una mare que s’ha hagut de traslladar a Catalunya perquè considera que el català pot ser un “problema” per a la nena.

3) Absolen dos policies acusats d’haver detingut i agredit el músic Miquel Gironès per haver-los parlat en català.

4) Un jutge de Figueres amenaça una testimoni de suspendre els procediments judicials perquè va demanar de parlar en català.

5) Un metge vexa una mare i la seva filla i exigeix que se li parli en castellà en un Centre d’Atenció Primària a Torelló perquè li parlaven en català.

Podeu consultar la resta de casos en aquest article de Vilaweb.

Ara toca veure què poden treure uns i altres d’aquest informe: la Plataforma per la Llengua i els eurodiputats. I en última instància, esclar, els afectats, que amb la mateixa legitimitat amb què uns s’autoncensuren o no s’hi encaparren decideixen enfrontar-s’hi reclamant una cosa tan senzilla com un dret i denunciant-ne una altra de tan greu com una discriminació.