L’onze de setembre de 2012 va reunir un milió i mig de manifestants pels carrers de Barcelona-convocats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)– reclamant la independència d’una manera festiva, pacífica i cívica. Sense incidents, però fent sentir la veu del poble, catalans i catalanes vinguts d’arreu del territori van alçar la veu per demanar que Catalunya sigui el proper estat d’Europa.
Gent de totes les edats i ètnies mostraven al món estelades i cartells que reclamaven el final de l’espoli fiscal i la llibertat per al poble català. Els catalans nouvinguts també es van sumar a la massa social que ahir omplia els carrers de Passeig de Gràcia: una família de marroquins amb el seu fill petit en cotxet que aguantava una bandera catalana, un català d’origen africà que duia una estelada sobre les espatlles i que conversava amb la seva companya, dues àvies que amb els ulls brillants cantaven L’Estaca, manifestants vinguts del Pallars Sobirà que ahir sabien que anirien a dormir a la una de la matinada, com a mínim, i que entonaven emocionats Els Segadors. Una veu que preguntava: “Què volen aquesta tropa?” I tothom que responia “Un nou estat d’Europa!”, i hi tornava: “Què volen aquesta gent?” i el milió i mig de veus unides que feien: “Catalunya independent”.
Resseguint els carrers barcelonins hi va haver temps, fins i tot, per cantar havaneres. “Sí és que tenim un país de puta mare!” li deia un noi als seus companys.
Cartells en anglès, en català, alguna pancarta en castellà, frases de Joan Sales i un clam de gent a l’uníson: la veu del poble català ha parlat.
Milions d’espetecs fotogràfics van captar les instantànies d’un dia històric. A Núvol us n’oferim un recull.