La dansa Fusió Tribal a Barcelona

4.12.2014

Aquest proper cap de setmana, del 5 al 7 de desembre, se celebra a Barcelona el festival internacional de dansa tribal The Tribal Experience, que inclourà espectacles amb professionals d’arreu de Catalunya i Europa, open stage, tallers per a estudiants i professionals, i fins i tot un basar amb creacions de dissenyadores alternatives de Barcelona, amb una filosofia molt propera al públic. Una bona manera de descobrir aquesta dansa de la que a continuació us en parlem.

Dansa tribal

Cia. Exótika i Cia. Kriminal Emotions | Foto Lulu Voodoo Doll

Un estil de dansa que es remunta als anys 70, als EUA, està prenent cada cop més força a Catalunya, on Barcelona n’és ja un referent. És la dansa Fusió Tribal, o Tribal Fusion. Una dansa nascuda a Califòrnia, zona de convergència de diverses comunitats culturals, i que neix de la revitalització d’una nova forma d’orientalisme femení i de les inquietuds d’un món cada cop més i més globalitzat, ple de llums i ombres.

La dansa oriental sempre ha tingut un paper molt exòtic, associat a l’erotisme pel públic masculí, però alhora a l’empoderament del cos de la dona per part del sector femení (parlant des del punt de vista occidental). Als EUA, sempre havia estat present en la cultura popular en forma d’odalisca rebel, enigmàtica i sensual.

Però més enllà d’aquesta visió, petites comunitats i companyies professionals de dansa oriental van investigar sobre les danses folklòriques originals i van donar llum a formats propis, com el cabaret americà (no confondre’l amb l’altre tipus de cabaret). Viatjaven i es mesclaven amb persones de les cultures originàries, i fins i tot escrivien revistes de baix pressupost en què compartien trucs i articles. Algunes companyies professionals, com Bal Anat, van experimentar en aquest context, fins i tot amb la fusió de formats i moviments, amb una gran càrrega estètica de fusió ètnica.

Als anys 80, apareix un format conegut com a American Tribal Style (Estil Tribal Americà o ATS) que com a referents culturals prenia danses foklòriques del que serien els orígens dels gitanos: danses del nord de l’Índia, dansa de les ghawazee del sud d’Egipte, danses del Marroc, del Pròxim Orient i fins i tot elements del flamenc. La qüestió era cercar, a través de la dansa i els seus llenguatges, noves formes de crear esperit tribal i una nova identitat cultural alternativa.

Malgrat això, als anys 90 i en la dècada passada es va trencar amb aquesta estructura: es va retornar a l’individualisme, on el solo torna a tenir protagonisme i, en part, amb l’estètica barroca i sobrecarregada d’antigalles ètniques. Hi va haver una fusió amb danses urbanes com el Hip Hop, amb la dansa contemporània, la dansa Butoh, la Burlesque, danses africanes, o fins i tot amb moviments subculturals urbans com el Ghotic, combinades en proporcions molt diferents i donant lloc a molts petits subestils.

Contempla una idiosincràsia molt oberta a l’experimentació del moviment i la fusió multicultural, cercant noves maneres de representar un món que ha estat globalitzat segons l’agenda de la modernitat occidental, buscant respostes i alternatives a través del moviment i de la comunitat d’aquesta disciplina emergent, composta, en aquest moment, sobretot per dones, que exploren la seva feminitat i el seu cos a través de la complexitat muscular del ventre i els mal·lucs, i el seu paper creatiu i creador en molts sentits.

En paraules de la ballarina i investigadora col·laboradora del Collorado College, Donna Mejía, és una dansa que “dial·loga amb les danses seculars del nord d’Àfrica i el món àrab, amb el Hip Hop americà i la música electrònica experimental.”

 

Aquesta dansa, que ja té representants professionals de gran potència arreu del món, en certa manera no tindria sentit sense Internet, on l’intercanvi d’idees en forma de vídeos i d’imatges d’estètiques orientalistes potents és cabdal per la innovació, tema de què parlem molt avui dia.

I parlant d’experiments de remix i música electrònica, podríem destacar el grup californià Beats Antique, que experimenta i remescla música antiga i nova, d’Occident i d’Orient, i posa un fort èmfasi en la dansa, que encapçala la ballarina Zoe Jakes, gran referent.

Els propers 5, 6 i 7 de desembre podreu descobrir-ho a Barcelona, gràcies al Tribal Experience Festival. Un festival pensat per a la gran comunitat d’estudiants i professionals, que proporcioni formació de qualitat durant aquests dies, i per al públic que gaudeix d’aquesta dansa o la vol descobrir.

Hi seran presents artistes d’Espanya i d’arreu d’Europa amb projecció internacional, així com companyies de gran rellevància: entre elles, Orchidaceae (Portugal), que fusionen amb una molt interessant proposta sobre l’escenari el Breakdance, el Hip Hop, el costat més agressiu de l’urbs i aquest estil, i Exótika, que a més són part de l’organització d’aquest festival, juntament amb la solista Nur Bloodrose.

Professionals amb anys d’experiència i actuacions arreu del món a l’esquena comenten que van descobrir aquesta dansa gràcies a la companyia Bellydance Superstars. Aquesta companyia imitava una mica el format de Riverdance i feia macrogires arreu del món amb un gran desplegament de recursos, i incloïa el Tribal Fusió. L’“Exotika” Marta Eres, una de les organitzadores, explica que s’han quedat en aquest estil de dansa perquè s’hi identifiquen i destaca que la va capturar per “L’estètica, la música, el concepte i l’estudi del moviment, però, sobretot, per la llibertat que em dóna.”

Per als qui us hi vulgueu apropar, ens recomanen especialment la posada en escena de la festa “Welcoming” el dia 5 de desembre, on es podrà gaudir de petites actuacions d’artistes professionals, un open stage, un basar amb joves dissenyadores i actuacions musicals.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Avís: Filastine actua a l’espectacle del mateix festival el dia 6. Mireu la seva web! 🙂
    I Rachel Brice no liderava la companyia Bellydance Superstars, sinó la secció de dansa tribal. Disculpeu els errors d’edició