La cultura respon a la repressió

2.10.2017

Avui, la majoria de nosaltres ens hem llevat amb un garbuix de sentiments, entre l’astorament, l’enuig i la confusió. I, les xarxes socials en van plenes. Hashtags com #CatalanReferendum o #FreeCatalonia han omplert Twitter, Facebook i Instagram. Però també els mitjans de comunicació. Els fets viscuts ahir a molts col·legis policials han estat portada de diversos mitjans internacionals, i el món de la cultura no n’ha quedat al marge. Personalitats i referents del món de la cultura d’arreu han alçat la veu al llarg de les últimes hores.

Il·lustració extreta d’un tuit d’Assange

Des dels episodis viscuts a Barcelona el passat 20S, han estat diverses les personalitats que han manifestat el seu suport al poble català. Entre elles sobresurt la figura de Julian Assange, que va manifestar el seu suport a l’autodeterminació de Catalunya des de les primeres detencions i escorcolls. A través del seu compte de Twitter, el fundador de Wikileaks ha anat seguint el minut a minut del referèndum d’ahir així com el balanç de les primeres hores d’avui. Entre els seus tuits, ha sobresortit una publicació en què augura que “la primera guerra mundial d’internet ha començat a Catalunya” i sosté que es tracta del “conflicte occidental més significatiu entre persones i un Estat des de la caiguda del mur de Berlin”.

No ha estat, però, l´únic. Referents del món de la cultura d’arreu han manifestat públicament, també, el rebuig a les actuacions policials de l’estat espanyol. J. K. Rowling va ser una de les primeres en dir-hi la seva, i al llarg de tot el dia d’ahir i avui ha anat fent un seguiment de la situació viscuda a casa nostra al seu Twitter.

David Simon, director i productor de la sèrie The Wire, també ha manifestat la seva opinió, seguint els esdeveniments a Catalunya, compartint vídeos, imatges i notícies.

L’escriptor escocès Irvine Welsh ha manifestat el seu desconcert davant dels actes repressius per part del govern espanyol i la poca movilització per part de la resta de l’Estat i les institucions europees.

El pianista James Rhodes o el polític i jugador d’escacs Garry Kasparov també han expressat el seu posicionament, manifestant el seu rebuig als actes violents de la policia espanyola. Ambdós ho han fet en català i castellà.

I aquest matí, la islandesa Björk ha compartit aquest matí al seu twitter un vídeo dedicat a Catalunya, compartint un vídeo d’un tema seu titulat “Declaració d’Independència”, del 2008 i dedicat en el seu moment a les Illes Feroe i a Gronelàndia, però també més endavant al Tibet i altres causes independentistes, a la que s’hi ha sumat Catalunya.

A casa nostra, la majoria d’organismes i institucions hi han dit la seva. Les culturals, també. Ahir es van suspendre la majoria d’actes culturals previstos: concerts, espectacles, conferències, etc. La majoria de les institucions, com l’Auditori, el sindicat de Músics de Catalunya o el Teatre Lliure, entre altres, han manifestat el seu rebuig als actes violents d’ahir i han donat suport a la vaga general convocada demà, dimarts 3 d’octubre.  Entre les iniciatives culturals dutes a terme aquests dies en suport al referèndum sobresurt la “festa del pijama per les Lletres Lliures”, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català, que consistí en una acampada al CCCB, escollit com a col·legi electoral.

Diversos grups de música han expressat també el seu rebuig a les accions violentes dutes a terme per la força policial. Sopa de Cabra, Els Manel o Massoni han estat alguns dels grups que han emès comunicats expressant el seu desconcert, o bé o han fet a través de les xarxes socials. El videoclip de “Sunday Bloody Sunday” d’U2 ha corregut per les xarxes, i fins i tot algun mitjà internacional se n’ha fet ressò. El diari alemany “Die Zeit”, per exemple, qualificava la jornada d’ahir com el “Diumenge sagnant” català, en al·lusió al Bloody Sunday irlandès del 1972.

A títol personal, la majoria de personatges públics catalans i espanyols han manifestat la seva opinió. Andreu Buenafuente s’ha expressat públicament manifestant el seu “bajón” davant la violència que va viure ahir Catalunya. I el tuit de primera hora del matí d’ahir del periodista català Jordi Évole va ser el més sonat del dia. Al cap de poques hores s’havia fet viral:

Han estat varis els intel·lectuals d’arreu de l’estat espanyol que al llarg de les últimes setmanes han manifestat la seva opinió. Alguns d’ells van signar un manifest en què expressaven la seva posició contrària al referèndum català. Després dels violents actes d’ahir, han estat pocs els que s’han mullat i han expressat la seva opinió públicament. Els silencis parlen per si sols? Poques hores abans del tret de sortida del referèndum i les càrregues policials, Mario Vargas Llosa escrivia un article a El País, sota el títol de La hora cero, en què expressava la seva oposició al referèndum.

Tanmateix, la majoria de personatges públics que han alçat la veu, ja siguin catalans o espanyols, ho han fet per donar suport al referèndum. Des de París, el cantautor Paco Ibáñez va enviar també el missatge de suport parafrasejant el poeta José Agustín Goytisolo“Ahí están catalanas y catalanes de hoy como incansables luchadores en favor de la alegría y la libertad!!!”. O Maruja Torres també hi ha dit la seva:

Han estat molts els personatges del món de la cultura a casa nostra qui han expressat el seu rebuig als actes repressius i violents viscuts ahir arreu de Catalunya. Albert Pla, Francesc Serés, Quim Monzó, Màrius Serra, Bel Olid, Laura Borràs, Natza Farré o Brigitte Vasallo, per exemple:

Alguns d’ells en clau irònica, d’altres de caire més reivindicatiu, apel·lant a l’autocrítica, o escrits in situ, des dels col·legis electorals vivint o veient en carn pròpia els actes repressius i violents dels cossos policials, etc. I també, molts tuits d’agraïment, carregats d’eufòria, d’emoció, etc. Amb tuits reivindicatius, que ens animen a seguir pensant i a fer autocrítica.

Amb el cos masegat o no, molts ens hem llevat avui astorats, sumits en un batibull d’emocions i sentiments contradictoris. 2,2 milions de vots a favors de SÍ, un 42% de participació, gairebé 900 ferits… Dades esfereïdores, que no deixen de ser números. Al darrere de totes aquestes xifres hi ha riuades de gent, històries i emocions a flor de pell. Algunes d’elles, invisibles o invisibilitzades. La lluita de molts dels que van omplir ahir els carrers, les places i els col·legis electorals no es traduirà en vots. És el cas de les persones migrades, per exemple, com apuntava Olid en el seu tuit.

Els periodistes Manuel Rivas o Martín Caparrós també s’han pronunciat, apel·lant a la crítica i l’autocrítica, però sobretot al sentit comú i a la defensa de la democràcia. Ho han fet als seus respectius comptes de Twitter.

Avui, 2-O (irònicament, el dia internacional de la no-violència), no podem deixar de fer-nos preguntes. I moltes més que ens n’hem de fer. D’entre totes les preguntes, dubtes i incerteses, probablement la que retruny en totes les nostres converses de sobretaula: i, ara, què?

Etiquetes: