“La cultura és l’oasi on les màquines no entren”

30.11.2015

“La voluntat és sortir de la nostra zona de confort com a gestors culturals” explica Oriol Martí. El director i gerent de Fira Tàrrega va ser, també, el moderador de la taula rodona organitzada el passat divendres per l’APGCC ‘Explorant els camins de futur de la cultura’.

Marina Subirats, quan va sortir al Savis de TV3

Marina Subirats, quan va sortir al Savis de TV3

La taula va comptar amb la participació de Josep Perelló, investigador i professor agregat al Departament de Física fonamental a la Universitat de Barcelona, Frederic Guerrero-Solé, professor i investigador en Sociologia de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra, Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i Marina Subirats, sociòloga especialitzada en educació i gènere i catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. Així doncs, posem fil a l’agulla.

“La cultura és un espai d’acció i reivindicació del concepte de participació”

Josep Perelló, com Martí, considera que hem de sortir de la zona de confort. “Els extrems es toquen.Quan parlem de partícules volem buscar la col·lisió per veure què en surt”. I, sobretot, recordar que el públic és un agent actiu i que si no som capaços d’anticipar-nos correm el risc de quedar-nos fora.

“L’autèntica alerta: que la cultura transformadora no es converteixi en un luxe”

Què ens depara el futur? “Avui el món de la cultura s’insereix en un món en canvi que pel que fa les polítiques socials està sent àmpliament qüestionat” explica la periodista Esther Vivas. Vivas considera que la crisi i les polítiques que s’han aplicat per sortir-ne han generat una resposta d’inconformisme. Només cal anar una mica enrere, l’any 2011, al Moviment dels Indignats. Una rebel·lió col·lectiva on milions de persones van ocupar les places i l’espai públic per recordar (i recordar-nos) que no som mercaderies en mans de polítics i banquers.

“En el 15M la cultura i l’art van jugar un paper molt important” diu Vivas. Per què? Molt fàcil: Abans, el món de la cultura s’implicava seguint els mateixos esquemes de la protesta. Un bon exemple són les manifestacions en contra de la guerra de l’Iraq. Però al 15M, recorda la periodista, la cultura va aportar eines pròpies per impulsar el canvi de paradigma i de model que, alhora, estava sent qüestionat als carrers. “Es va aprofitar una escletxa que s’obria i continua oberta, per posar en qüestió tot un sistema polític que ve des de la transició amb les característiques que tots sabem. El malestar social dels carrers connectava amb el de les cases i  això va dotar de legitimitat el moviment” explica. Un moviment, afegeix, que va ser capaç de crear un discurs alternatiu i contra hegemònic.

El 15M amb tota la seva pluralitat i diversitat va ser capaç de dir que sí que es pot i que malgrat que ens havien fet creure que havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats, els culpables són uns polítics que sí que hi han viscut i ara ens ho volen fer pagar. “Ara estem en aquest cicle de canvi” explica Esther Vivas. Alhora, però, des de l’àmbit del consum, vivim en una certa il·lusió de llibertat. Una falsa il·lusió de llibertat que ens fa creure que som lliures i en realitat no ho som. De fet és un instrument de la por i a partir d’aquesta por renunciem a certs àmbits de llibertat. Cap a on anirà el futur de la cultura? Vivas no ho sap, però està convençuda que la distribució del poder continua sent igual i cada cop més jerarquitzat.

“El futur és l’art de construir. Serà el que nosaltres voldrem i una reivindicació de la lentitud. 

En Frederic Guerrero-Solé comença fort: “Més que el futur de la cultura ens hem de plantejar quina és la cultura del futur”. Segons Guerrero-Solé, per culpa d’un model continuu de com serà el futur, hem assumit un discurs que no és el propi de la cultura. Cal recordar, diu el professor i investigador, que el futur és l’art de construir. No el d’endevinar.

Ara bé, quin és el futur de la cultura? El millor dels futurs possibles. Guerrero-Solé està convençut que el paper de la cultura es pervertir tot allò que forma part del món de la tecnologia. La cultura és el terreny on la màquina no hi hauria de poder entrar mai. “El mateix discurs tecnològic que s’imposa diu que tot allò que nosaltres estem fent serà substituït per màquines, però us imagineu una obra de teatre dirigida per robots? pregunta.

I la comunicació com serà en el futur? Resposta curta: “Cal vetllar perquè no sigui superficial. Els mèdia no van a les causes. Expliquen superficialment.”

Les Tres Germanes versió androide es va poder veure al Festival Grec

Les Tres Germanes versió androide es va poder veure al Festival Grec

“L’escola del segle XXI podria ser un jardí i una biblioteca”

Toca el torn a Marina Subirats i, comencem forts: Què és la cultura? “És un relat que s’ha fet compartit. Subirats, com la resta de ponents, creu que vivim un moment de canvi molt accelerat,-tant a nivell de tecnologia, de la noció de les institucions bàsiques i en la política-, i que tenim la sensació que s’acaba un període i n’ha de néixer un altre. Estem, diu Subirats, en una fase del capitalisme que ja és tòxic. El problema és que encara no sabem què el podrà substituir. “I el que passi amb la cultura pot ajudar a dinamitzar els processos que estan en marxa”

Subirats sosté que paga la pena partir d’uns eixos: Un primer de dispersió i síntesi: fa molts anys, explica la sociòloga, que anem cap a la dispersió. La creació cultural ja no està en mans de les elits sinó que tenim més persones que creen relats. Cal recordar, però, que ara creixent flors, sí, però que moltes d’aquestes no acabaran de florir. El segon eix és el de sintetitzar. I això en cultura, diu Subirats, vol dir jerarquitzar de nou. “En el camp cultural s’ha de jerarquitzar en funció de la crítica respecte als relats predominants. Cal establir criteris, no tot val. I aquesta és la feina dels gestors. Els gestors del futur (i del present!) hauran d’educar la població en criteris. Crivellar i, per tant, reintroduir criteris de jerarquització.

Finalment, la gran incògnita: cap a on anirà la cultura? Subirats creu que predominarà el cosmopolitisme, tot i que en el país hi ha força localisme. Per altra banda, en l’aspecte del consumisme creu que cada cop més predominaran dues opcions: molt i de tot o poc i bo. I, el més important, quins deures tenim? Subirats ho té clar: al canviar l’educació. Les noves generacions no tenen criteris ni educació emocional i ara, cal centrar-nos en això i fer que les escoles del futur siguin diferents. Tenim feina. 

Etiquetes: