La cultura de Barcelona, a debat

16.05.2019

Encara ningú havia tingut temps de treure el tema que Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el va posar sobre la taula: “En els darrers 4 anys hem tingut 3 responsables de Cultura”. Així va començar ahir l’acte La cultura a debat, coorganitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), l’Ateneu Barcelonès i 10 entitats més. Un esdeveniment en el qual hi van participar representants de diferent rang dels 8 principals partits polítics de les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona: Subirats per Barcelona en Comú, Ferran Mascarell per Junts per Catalunya, Gemma Sendra per Esquerra Republicana, Eva Higueras pel Partit Popular, Marc Cerdà per la CUP, Manuel Valls per Plataforma Valls, Jordi Graupera per Barcelona és Capital i Xavier Marcé pel Partit Socialista de Catalunya.

L’Ateneu ha acollit l’acte “La cultura a debat” | Foto: Clàudia Rius

El comentari inicial de Subirats sobre els canvis en la direcció de l’Institut de Cultura de Barcelona, que ell mateix va arrodonir amb ironia definint la situació de “dinamisme institucional”, va servir a l’actual comissionat per avançar-se a les crítiques. Els representants parlaven seguint l’ordre de vots de les últimes eleccions, i darrere seu ja l’esperava Mascarell per dir que allò era “una disbauxa política” i recalcar que la capital “necessita un projecte de ciutat culturalment sòlid”. Aquest primer intercanvi de comentaris va ser, en realitat, un dels pocs moments en què els candidats es van interpel·lar, perquè l’estructura d’un debat amb vuit ponents i recompte de temps impedeix grans converses.

Els altres dos temes que van generar desacord explícit entre alguns dels representants no van tractar sobre propostes concretes, sinó sobre punts de partida conceptuals. Per una banda, Manuel Valls va assenyalar l’independentisme com un perill i va dir que, amb aquest, “el risc de les polítiques culturals és tornar enrere, al provincianisme, a la visió petita de Barcelona: el debat cultural està entre els que volen la nostra ciutat tancada i els que la volen catalana, espanyola i europea”, davant la qual cosa Ferran Mascarell va voler deixar clar que “Barcelona té problemes culturals perquè no és la capital d’un Estat o d’una República que pensi que la ciutat és culturalment important, per això les polítiques que se li han fet sempre han estat regressives: l’Estat Espanyol juga en contra”.

Per altra banda, Subirats va dir que “hem de polititzar la cultura perquè això vol dir discutir qui guanya i qui perd, i hi ha molta gent que queda fora de les ofertes culturals”, la qual cosa va escandalitzar Eva Higueras, que va afirmar que “la cultura no serveix per fer política”, posant d’exemple el moment en què l’any 2016 la poeta Dolors Miquel va recitar, en la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, la seva versió provocadora del Pare nostre. “No es pot barrejar la ideologia religiosa en un acte com aquest, cal retornar el prestigi a la cultura”, va concloure la número 5 de la llista de Josep Bou. Aquestes visions polítiques es relacionaven clarament amb la nul·la o la completa defensa de l’ús del català a Barcelona, depenent de la ideologia del participant.

En el marc propositiu, la més concreta va ser Gemma Sendra (ERC): Oficina de suport al creador, ascensor laboral dels artistes amb l’ajuda dels centres nacionals, convertir les biblioteques de les escoles en una antena de les dels districtes, cessió d’espais amb un preu de lloguer massa alt per les entitats culturals, projectes plurianuals, contractes programa. Entre tots, els ítems de màxima coincidència van ser l’aposta per les fàbriques de creació, la igualtat de gènere i l’Estatut de l’artista, mesura del PSOE que en conjunt van reconèixer com a positiva. Quant als que van demostrar tenir idees de governança més diferents, el PP, a favor de “donar concessions a empreses privades”, va xocar amb la CUP, que va proposar “recuperar i remunicipalitzar els serveis externalitzats” i va rebutjar la precarització laboral.

En el marc discursiu, Marcé (PSC) i Graupera (Barcelona és capital) van ser els que més van parlar de la idea de cultura política que Barcelona hauria de defensar. Segons Xavier Marcé, “cal fugir del confort que de vegades ens dona allò minoritari i del cofoisme intel·lectual o ideològic”, i va defensar algunes “paraules maleïdes, com definir la marca cultural de la ciutat, que ha de sortir d’un pacte amb els agents de la cultura”. En aquest sentit, Graupera, que tenia com a idea base posar els creadors al centre de totes les polítiques, va respondre que “la cultura no és un lloc de consens, de pacte, de marca, sinó un lloc de risc, d’avantguarda, de fer el pas cap a la fosca”.

El debat, moderat per Meritxell Pauné, subdirectora de TOT Barcelona, va ser un anar i venir de temàtiques, on també van aparèixer la ciència, l’educació, la misteriosa muntanya dels museus de Montjuïc, la diversitat i els problemes d’accés a la cultura “segons el codi postal i el nivell de renda”, com va resumir Subirats. Tot i la diversitat de propostes, un dels grans fils discursius absents de la nit va ser el de la cultura digital, segurament el major repte a què s’afronten les societats de llengües minoritàries, i un punt clau a l’hora d’articular un discurs cultural de futur pels ciutadans de Barcelona. Precisament, el resum més concís del debat l’ha fet un usuari de Twitter, Pep Montes: “Marcé fa de consultor. Graupera fa de professor. Valls parla de com li agrada a ell la cultura. Subirats és l’home pausa. Mascarell diu que tot està inventat. Sendra busca escletxes. Cerdà ho vol tot, però tot públic. La senyora PP no sap de què parla”. I mentrestant, l’Auditori de l’Ateneu ple de gom a gom.