La corrupció, la xacra de la política?

30.11.2017

És la corrupció sistèmica? És quelcom inherent i intrínsec del poder? Que no ha esquitxat la corrupció gairebé totes les formacions polítiques a casa nostra? Que no encapçala molts dels titulars dels mitjans i monopolitza els memes i acudits del whatsapp o les converses de sobretaula? En parlem a tothora, però, poques vegades ho fem a fons. Per aquest motiu, neix el primer Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània.

La nostra corrupció de cada dia | Il·lustració de Kap

D’aquí un parell de setmanes (el 14 i 15 de desembre) al Born Centre de Memòria i Cultura s’abordarà de manera transversal i interdisciplinària. El Primer Congrés Internacional d’Història de la Corrupció és fruit de la complicitat entre el centre Memòria i Cultura,  la Diputació de Barcelona, el Grup d’Història del Parlamentarisme i l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (UAB). 

Seran diversos experts els qui, els dies 14 i 15 de desembre, posaran la corrupció al damunt de la taula i ho faran des d’un ampli ventall de mirades, disciplines i perspectives, amb ponents vinguts d’arreu, entre els quals sobresurten Ángel Viñas i Jens Ivo Engels. Aquest dimecres, Joan de Riquer (responsable del grup d’Història Parlamentària de la UAB i un dels organitzadors de les jornades), Joan Lluís Pérez Francesch (director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB) i Ricard Vinyes (comissariat de l’Institut Passats Presents) han presentat el congrés al Born.

Per què a casa nostra no es parla de corrupció en els cercles acadèmics o es fa de passada? Si bé la corrupció acostuma a ser una constant en tota investigació fins ara no hi havia hagut un estudi exhaustiu sobre la corrupció. “Altres països europeus tenen des de fa 15 o 20 anys grups de recerca sobre corrupció”, explica De Riquer. Aquesta iniciativa, però, és la primera en tot l’Estat Espanyol i vol ser més que un mer congrés amb data de caducitat. Tal com destacà Pérez, tot procés de recerca hauria de fer aflorar debats i suscitar polèmica, diàleg. Retroalimentant-se constantment perquè el fons i la forma van de la mà. Per aquest motiu, el congrés donarà veu a diferents experts i especialistes, provinents de diverses disciplines. I ho farà en forma de seminaris, taules rodones o ponències. A més a més de materialitzar-se en un congrés interdisciplinari, el projecte s’inscriu en les activitats de la xarxa internacional d’estudi de Politics & Corruption  (GDRI). 

Què és, però, la corrupció? Hi ha una sola definició de corrupció o és un fenomen que ha anat canviant amb el pas dels anys? Actualment Espanya és el país europeu amb més ciutadans aforats (uns 250.000). Irremeiablement i gairebé instintivament associem la corrupció a la política. Però, ha estat sempre així? Curiosament, la RAE no incorpora el seu sentit pròpiament polític fins a l’any 2001. Que no era abans del 2001 la corrupció quelcom vinculat al poder, quelcom polític? Aquesta omissió no és per si mateixa quelcom simptomàtic?

Caricatura “Turno Pacifico el Loro” | cedida pel Grup d’Història del Parlamentarisme

Com hem arribat fins on hem arribat? Què separa les múltiples facetes de la corrupció i malversació de fons d’avui, del tràfic d’esclaus cubans de principis de XIX dut a terme pels mateixos capitans de l’illa? “La corrupció ha anat mudant” de pell i de forma amb el pas dels anys, remarcà Riquer. Les pràctiques de corrupció canvien, però també les formes de perseguir-la. 

És la corrupció indissociable del poder? Segons Riquer, de sistemàtica no en té res. En tot cas heretada? Seguim sent hereus de la moral catòlica, condescendent i tolerant, de què parlava Max Weber? Seguim arrelats a l’ètica de la confessió? Si és així, aleshores, estem condemnats ja d’entrada als tripijocs d’altri? A ser meres peces d’un tauler del Monopoly, moguts per aquells qui s’amaguen al darrere d’una cortina? O podem fer-hi quelcom?

Davant de tot acte de corrupció, “pasamos un velo tupido” (com diu la dita castellana) i no passa res. I si fem córrer la cortina de la corrupció? Darrerament, alguns d’aquests vels han caigut per si sols. Però en la majoria de casos han caigut sense conseqüències, quedant-ne impunes. Estem immersos en una “cultura xulesca”, com remarcà Pérez. “La reputació d’un corrupte confés és bastant irrellevant i els imputats per corrupció continuen guanyant eleccions”, afegí el director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Tot bromejant afegí: “visc a l’Ametlla del Vallès”, el mateix poble de Fèlix Millet.

Una de les xacres de la corrupció és, tal com sostenen Riquer i Pérez, l’autoprotecció: la complicitat i la fraternitat entre malfactors que s’encobreixen els uns amb els altres. Entre favors, indults, sobres o xecs en blanc de sota-mà, n’acaben sortint airosos. Com és possible que fins l’any 1933 no sorgís la tardana llei d’incompatibilitats, que regula la impossibilitat de formar part del govern i empreses concessionàries de serveis públics?

Tal com recorda Pérez, “una cosa és la llei i l’altra com s’aplica”. I no sempre és fàcil resseguir les petges de la corrupció. El joc del gat i la rata, que s’escapoleix una i altra vegada.

Podem malparlar i fins i tot teoritzar del “mal govern”, però sense una base sòlida al darrere, tota crítica és en va, sosté Pérez: cal “fer pensament” però també calen accions i fets. Una teoria política i social que no pot ni ha de desvincular-se de la realitat. Sense renunciar al “bon govern” i esquivant els derrotismes i moralismes. Cal doncs, un corpus teòric fort, cohesionat i contrastat.

D’alguna manera, el congrés traçarà una genealogia de la corrupció espanyola des de múltiples perspectives: des de la política, la sociologia, l’economia, l’estadística, etc.Una vintenta d’experts i especialistes s’aplegaran els propers 14 i 15 de desembre per revisar el fenomen de la corrupció a casa nostra.

Riquer, Vinyes i | © Grup d’Història del Parlamentarisme de la UAB

Us podeu inscriure al congrés clicant aquí.