La correspondència entre Gerhard i Homs

Una notícia vinculada al músic de la transcendència de Robert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970) hauria de tenir, al nostre país, un ressò cultural de primera magnitud. Si, a més a més, la notícia també hi vincula un altre gran compositor i deixeble seu, com va ser Joaquim Homs (Barcelona, 1906 – Barcelona, 2003), aleshores és que ja no hi ha excusa per a saber de quina novetat parlem. I la novetat és el llibre de correspondència entre els dos compositors que acaba de publicar Cossetània Edicions, a cura de Ramon Ribé i Pietat Homs.

Què aporta de nou el llibre? Doncs una mirada íntima a la relació epistolar que van establir els dos músics arrel de l’exili de Robert Gerhard a Cambridge a partir de la Guerra Civil. Després d’estudiar amb Pedrell i Schönberg a Barcelona i a Viena, de treballar amb Higini Anglès a la Biblioteca de Catalunya, Gerhard s’establirà a Anglaterra des d’on farà diverses visites puntuals a Catalunya, bàsicament, descansos estiuencs a la Costa Brava i alguna inclusió al seu Valls natal. La relació amb Joaquim Homs s’estableix als anys trenta i durarà fins a la mort de Gerhard. La correspondència mostra, també, les cartes que Homs va enviar a Poldi, la dona de Gerhard, un cop ja mort. La relació, doncs, durarà més de quaranta anys.

El gran interès d’aquest llibre és la possibilitat de descobrir l’íntima relació epistolar entre els dos compositors, que ha tingut a Ramon Ribé i Pietat Homs com a curadors, i que posa de manifest el vincle que establiren els dos músics al llarg de més de trenta anys i el gran respecte i lleialtat d’Homs vers Gerhard.

Al llarg de la correspondència podem seguir el fil de moments amb dificultats materials de Gerhard, a qui el reconeixement li va arribar molt tard. Durant molts anys, Gerhard va treballar per a la BBC, en un estudi que la pròpia cadena li va instal·lar a casa seva, primer fent en unes feines més comercials i, més endavant, centrant-se en descobrir la riquesa de la música electrònica. Així mateix, les cartes mostren les grans dificultats que els músics de Catalunya, capitanejats per Homs, tenien per escoltar la interpretació d’obres de Gerhard.

Les cartes permeten seguir el procés creatiu d’algunes composicions que els músics anaven construint i les constants ajudes que un i altre es demanen i es donen per fer possible que les seves obres vegessin la llum, així com les sempre difícils relacions amb la cultura imperant a l’Estat durant la dècada dels cinquanta i seixanta.

L’entorn musical de Catalunya i d’Anglaterra es veuen clarament retratats i s’intueixen els intents desesperats d’un sector català per propiciar l’escolta en directe de les obres del dos compositors. Així, les audicions al Club 49 o les propostes a mecenes per a l’audició d’obres a Catalunya es combinen amb les dificultats materials en l’edició de les composicions, l’enviament de partitures de Gerhard cap a Catalunya i també d’Homs cap a Anglaterra, a la vegada que posen en evidència el poc reconeixement que els músics van tenir en els seus anys de màxima creació.

A Gerhard, el reconeixement li arribarà molt tard, tant amb encàrrecs des d’Amèrica -d’on aviat va refusar una feina-, que li permetran viure menys pendent de la relació laboral amb la BBC, com amb el reconeixements institucionals, com el de Commander of the Order of the British Empire -i del que Gerhard no s’està de valorar en una de les cartes a Homs.

L’obra de Gerhard, que es conserva de forma desigual a la Universitat de Cambridge, a la Biblioteca de Catalunya (on també hi ha la d’Homs) i a l’Institut d’Estudis Vallencs, constitueix la forma més genuïna de conèixer el compositor. La correspondència, però, ens permet veure la part més personal de Gerhard i d’Homs i la seva lluita per sobreviure musicalment en un entorn no sempre preparat per a escoltar obres transgressores i innovadores que resulten una baula cabdal per a entendre la música del segle XX i que, encara avui, resulten sorprenentment anecdòtiques en les programacions musicals estables del país.