10 curiositats de la col·lecció MACBA

7.10.2018

Aquest octubre el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha anunciat que exposarà la seva col·lecció de forma permanent, mentre que fins ara tenia les obres guardades a l’arxiu i disposades a ser deixades en préstec. A continuació desgranem les implicacions i conseqüències d’aquesta posada en escena de la col·lecció:

“Réserve de Suisses morts”, de Christian Boltanski (1991), és una de les obres de la col·lecció del MACBA que podem veure exposades | Foto: Miquel Coll

1. El MACBA vol donar una nova centralitat a la col·lecció
El fons del MACBA té un total de 5.248 obres i la institució vol emfatitzar el seu valor, però és impossible exposar-les totes. En aquesta primera mostra de la col·lecció en veurem 194, acompanyades de 165 documents. La col·lecció ens permet entendre que a les primeres dècades del segle XX hi va haver una ruptura amb les formes d’art establertes, i quines conseqüències ha suposat això fins a dia d’avui.

2. El segle XX va ser un segle breu
L’exposició permanent de la col·lecció es titula Un segle breu. Tot i que el recorregut comença el 1929 i s’acaba el 2018, el títol planteja un joc amb l’expressió que va encunyar l’historiador marxista britànic Eric Hobsbawm per referir-se als anys que van des de la Primera Guerra Mundial (1914) fins el col·lapse de la Unió Soviètica (1991). El director Ferran Barenblit explica que es tracta d’una època que ha passat molt ràpid degut a  la “intensitat dels canvis, la contradicció i la tensió que s’ha viscut”.

3. De la primera anècdota a l’última
L’exposició segueix un recorregut històric que s’inicia el 1929 amb l’Exposició Internacional i s’acaba al 2018, explicant entremig l’aparició de diferents corrents artístics i socials. La primera anotació ens explica que “Mies van der Rohe dissenya el Pavelló Barcelona en col·laboració amb Lilly Reich” i acaba amb la moció de censura de Rajoy i l’arribada de Pedro Sánchez al poder. Al 2017 també hi apareix que “se celebra un referèndum sobre la independència de Catalunya”.

4. Forma més històrica i accessible
La intenció del MACBA és explicar els continguts del museu d’una manera més històrica i accessible, com debatem en la columna “Treballadors del MACBA: doneu-me un marc mental”. Per tant, ha decidit ordenar la col·lecció a partir d’un recorregut cronològic, però atenció, perquè no és lineal. Fora de les sales hi ha un cronograma que permet entendre el context històric, social, polític i artístic del món durant el segle XX, però dins de les sales l’organització és temàtica i pot barrejar conceptes.

5. Una col·lecció permanent però en moviment
L’exposició de la col·lecció del MACBA no té data de clausura; com fan la majoria de museus, pretén ocupar les seves pròpies sales a llarg termini. Tot i això, les seves obres aniran rotant, per així tenir la possibilitat de donar visibilitat a aquelles que no es veuen per manca d’espai. A més, la col·lecció va creixent: durant la temporada 2017-18, la Fundació MACBA va adquirir 37 obres noves de 8 artistes diferents. Els canvis en el discurs expositiu ja s’han començat a planificar.

El MACBA vol relacionar la història catalana amb la universal | Foto: Miquel Coll

6. Cap on creixerà la col·lecció?
Canviar de tant en tant les obres de la col·lecció és una forma de tractar pràcticament les limitacions d’espai que té el MACBA. Mentrestant, la institució segueix reclamant un lloc on créixer. Barenblit assegura que segueix en peu la intenció d’ampliar el projecte a la Capella de la Misericòrdia, un edifici que es troba sota polèmica després que aquest juny s’insinués que en realitat serviria per reubicar el CAP Raval Nord. El patronat del MACBA va aprovar fa cinc anys aquesta ampliació.

7. El MACBA no és només per turistes
Amb la clarificació dels seus continguts, la intenció del MACBA és arribar a nous públics i també treballar amb el públic local. La temporada passada, 2017-2018, el museu va tenir un total de 259.679 visitants, un 37% dels quals eren locals i un 63%, turistes. A més, l’equip del museu té l’esperança que el fet d’exposar clarament la seva col·lecció permeti al públic relacionar-se millor amb la resta d’activitats i mostres de la institució.

8. Activitats complementàries
Al voltant de la col·lecció s’organitzaran una sèrie d’activitats, per exemple el curs “Un segle breu. Poètiques i polítiques des de 1929 fins avui”, que agruparà sessions al voltant de temes que toquen les obres de la col·lecció MACBA, i que tindrà lloc entre el 15 d’octubre i el 19 de novembre. També s’acollirà la iniciativa “20 ballarins del segle XX”, on diferents artistes dansaran al voltant de les obres del MACBA; un cicle de converses dins del programa “Parlem de…”, un grup de treball i una sèrie de programes educatius, entre d’altre.

9. El MACBA serà inclusiu o no serà
Un dels trets d’identitat de la Col·lecció MACBA és la voluntat de construir noves narratives sobre la modernitat i l’època contemporània. Per tant, el que veiem exposat no és només una selecció de les obres més importants de la col·lecció, sinó que també és un recull al voltant de temes com art i activisme, art i carrer, el feminisme, el punk, l’aparició de la ciutat com a tema o la crítica de l’especulació des del món artístic, per exemple.

10. Un diàleg de l’art català amb l’universal
Si com hem explicat anteriorment, el recorregut que planteja el MACBA és cronològic i històric, es tracta d’una història narrada específicament des de Barcelona, en la qual es posa l’art català en diàleg amb l’art internacional. Per exemple, el nucli de l’itinerari actual és una sala centrada en les protestes i el context polític del 1968 a nivell global, amb motiu del cinquantè aniversari dels fets; però també para atenció en el 1975, any de la mort de Franco.