La Colla de Sabadell al Barri Marítim

Sabadell, 1919. Una colla d’intel·lectuals compartint facècies i activisme, humor i cultura en una ciutat “atrafegada i sorruda, trista i rica”.

Sabadell, 1919. Una colla d’intel·lectuals compartint facècies i activisme, humor i cultura en una ciutat “atrafegada i sorruda, trista i rica”. Barcelona, Barri Marítim de Sabadell, 2019. Primer acte de celebració de l’efemèride fundacional d’aquest col·lectiu en el marc de l’Any de la Colla de Sabadell, comissariat per Joan Safont, impulsat per la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell, de la qual forma part el Col·lectiu Pere Quart. Uns “barcelonins amb perspectiva”, que deia Carner, revivint l’esperit de sacseig, crítica i reivindicació cultural sovint en clau d’humor, aquell humor sabadellenc tan sui generis.

Sabadellencs baixant a Barcelona per reivindicar l’Any de la Colla sota el lema “estem voltats de pocavergonyes”? On s’és vist, això? Un fet aparentment absurd i anecdòtic que esdevé clau i essencial in situ. “Per culpa d’aquest senyor —li dic al Cesc Prat, membre de la Comissió, parlant de l’Antoni Dalmases, membre del Col·lectiu Pere Quart i el meu mestre de literatura a batxillerat—, vaig dedicar-me a la filologia catalana”. I sense ni pensar-s’ho, amb posat murri m’etziba: “els senyors són a Terrassa. Gràcies a aquest home has acabat així de… rica, vols dir”. Ironia sabadellenca en estat pur. I aleshores m’adono que la riquesa és de paraules, que Barcelona és el Barri Marítim perfecte per exportar-hi la Colla i que la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver és l’espai ideal per reunir mestre, membres organitzadors, companys de facultat, companys de feina, companys d’escenari, amics… Pocavergonyes trasmudats en una “Confraria de l’Humor Suprasensible”, llegat del grup vallesà homenatjat.

Prat dona el tret de sortida a l’aplec i agraeix als organitzadors de l’acte —el Col·lectiu Pere Quart, Quaderns Crema i Biblioteques de Barcelona—la implicació per haver-lo fet possible. I tot seguit, Dalmases, posseït per l’esperit sorneguer i reivindicatiu dels membres de la Colla, anomena amb entusiasme Joan Oliver, Francesc Trabal  i Armand Obiols. I Miquel Carreras, Lluís Parcerisa, Josep Maria Trabal, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Joan Garriga… i en recorda la doble vessant de transgressió i modernització cultural. L’excentricitat del campament a la Font del Saüc, el de Ca la Pola, la Fulla del Salau,  el Casino dels Senyors —un espai únic parodiant el Cercle Sabadellès, amb el lema “Estem voltats de pocavergonyes” com a logline, que dirien ara), les participacions al Diari de Sabadell, els Amics de la Poesia de Sabadell, les Edicions La Mirada amb el segell, impecable, de Joan Sallent… La clau de volta de tot? El llenguatge. Clar, concís, entenedor, exponent d’ultramodernitat i antisentimentalisme.

I el llenguatge es verbalitza amb la lectura dramatitzada de textos d’Oliver, Trabal i Obiols a càrrec de Bruna Feliciano, Josep Maria Roviralta i Carles Martínez. Del 1919 al 1939. De l’acte fundacional a la versió primigènia de les Corrandes d’exili. Transgressió, ironia, poemes, relats, crítica i influència literària, “sabadellenquisme” (“quelcom hi deu haver a Sabadell que m’hi aguanta”, diu Oliver), voluntat d’urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat, modernització… Rialles sornegueres fruit de l’humor transgressor i provocatiu que traspuen els textos i actituds a reivindicar recollint el llegat d’un activisme cultural regenerador amb compromís de cultura i de país. Per cert, durant l’acte el porc senglar que esperaven els acampats a la Font del Saüc tampoc s’ha vist…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació