La col·lecció: la veritat del que no diem

19.10.2015

Una enigmàtica trucada telefònica des d’una cabina dóna el tret de sortida a La col·lecció, l’obra de Harold Pinter que ens porta La Ruta 40 a la Sala Beckett fins el 8 de novembre, sota la direcció d’Albert Prat.

Una escena de La col·lecció, de La Ruta 40 © Roser Blanch

Una escena de La col·lecció, de La Ruta 40 © Roser Blanch

 

Els textos de Pinter ens parlen sobretot per allò que no ens diuen i La col·lecció no n’és una excepció. Els diàlegs són plens de tensions i trampes on les paraules s’escolen entre els dits i es perden en un mar d’interpretacions. Els mots, en comptes d’apropar-nos a la veritat, ens van ficant cada cop més dins de les contradiccions i inseguretats dels personatges.

En aquesta peça dues parelles: Harry i Bill i James i Stella, giren en cercles obsessionats per una suposada trobada entre Stella i Bill en un hotel de Leeds. La possibilitat de què s’hagi produït un affair extramatrimonial endinsarà els protagonistes en una cerca delirant per saber què va passar realment. Cada personatge jugarà amb el poder de la veritat que posseeix per tal de manipular i controlar els altres.

La proposta de La Ruta 40 és clara. L’escenografia enfronta dos pisos, el de la Stella i en James, i el d’en Harry i en Bill, l’un davant de l’altre. Només separats per una cabina telefònica des d’on establiran contacte. Tal i com afirma Albert Prat, no van voler obviar que el text va ser escrit per a la televisió i en aquest sentit entenem l’elecció d’una escenografia realista, més propia d’una sèrie televisiva. Malgrat al principi pot semblar una posada en escena poc arriscada, el muntatge també compte amb recursos del tot teatrals que ens fan participar de l’acció.

El text de Pinter flueix de manera natural i el pes del que passa influeix en el públic, que des de la primera escena queda captivat per l’acció. El recorregut creat ens fa viure totes les emocions de Harry, còmplices de la seva cerca incansable, i víctimes de totes les tàctiques que els personatges fan servir quan tenen l’oportunitat. Els quatre actors (Òscar Intente, Laura Pujolàs, Alberto Díaz i Sergi Torrecilla) sembla que han entès bé del que parlen i porten amb molta dignitat les exigències del text sempre polisèmic de Pinter.

La col·lecció de La Ruta 40 és una bona oportunitat per descobrir una peça de Harold Pinter que conté l’essència del que es repeteix en les seves obres, i és una oportunitat també per descobrir (en cas de no haver tingut l’oportunitat de veure-la mai) una companyia atrevida i del tot prometedora.