La cobla del segle XXI, reinventar-se o morir

14.12.2018

La música esporògena és aquella que, en una situació festiva, a més de garantir una bona presa de terra, posa un èmfasi especial en els paràmetres referents al ball i al moviment. (Manifest Esporogen, Marcel Casellas. Segle XX, reivindicació núm. IV). Aquest manifest es converteix en la carta de presentació d’un disc capaç de prendre consciència de la importància de valorar les arrels i tradicions d’una cultura musical que forma i ha format part d’una identitat.  Si son flors, floriran (Discmedi, 2018) és el nou treball discogràfic de La Cobla Catalana dels Sons Essencials, un quart disc que es caracteritza per les seves lletres socialment critiques i la seva necessitat de reivindicar una cultura critica i compromesa. El disc es presentarà el 18 de gener a Barcelona al CAT en el marc del Festival Tradicionàrius. Núvol disposa d’invitacions per a aquest concert, invitacions exclusives per a subscriptors. Si sou subscriptors o us en feu aquests dies, hi podreu anar. Només cal que ens escriviu a subscriptors@nuvol.com per reservar les entrades. 

La Cobla Catalana dels Sons Essencials. – Foto: Silvia Poch

Des del fandango a la sardana, passant per la rumba i el contrapàs. De la unió de tots aquests estils musicals sorgeix aquesta banda que es caracteritza per la seva improvisació, els ritmes de percussions mediterrànies i el pop-acústic. Es barregen instruments com la tenora, el saxo, el flabiol o la guitarra.

Mitjançant aquest nou estil d’arrel-fusió, la cobla catalana dels sons essencials, sota la direcció de Marcel Casellas, reivindica un tipus de cobla més alegre i festiva. Amb aquest quart treball titulat Si son flors, floriran es presenta amb el Manifest Esporogen, un manifest que reivindica la presa de terra, un concepte que analitza la relació entre la festa i la terra i la importància que tenen en un context sociocultural català. Marcel Casellas va parlar d’aquest concepte en aquest article publicat a Núvol.

La Cobla Catalana dels Sons Essencials està formada per deu musics. Pere Olivé a les percussions, Heura Gaya a la veu i gralla, Toni Rocosa amb el clarinet i tenora, Ivó Oller a la trompeta, Joan Moliner al flabiol i tamborí, Jordi Campos al tible, barítona i saxo, Pep Moliner al fiscorn, Alfons Rojo a la guitarra, Xarli Oliver a la bateria i, finalment, Marcel Casellas que n’és el director, toca el contrabaix i el pandero quadrat. En els seus primers  treballs discogràfics La Cobla Catalana dels Sons Essencials (2012), Terra d’espores (2014), L’aloja (2016), la banda va començar a endinsar-se per explotar les possibilitats del Ball Pla, la jota, el contrapàs, la rumba i la sardana introduint, a més a més, tocs jazzístics. Amb aquest últim treball, la banda ha continuat per aquesta línia, així com també per escriure unes lletres crítiques i reivindicatives amb la societat i la política actual.

Però sobretot, en aquest treball Si són flors, floriran, segons Marcel Casellas, la cobla aposta per una projecte que posi en valor una resistència cultural, és a dir, un disc compromès que reivindiqui la necessitat d’una cultura crítica. Casellas explica que “el poble és cultura i identitat, si les arrels i la memòria són vives, i rebroten, encara que en algun moment puguin semblar somortes.”