El futur de Barcelona com a ciutat sostenible

16.11.2018

L’Smart City Week de Barcelona va tenir lloc del 5 a l’11 de novembre amb l’objectiu de reflexionar i experimentar sobre la relació entre les persones, la tecnologia i les ciutats. Durant aquests dies, es van dur a terme debats, conferències, visites guiades i tallers que van girar al voltant d’un dels quatre eixos fonamentals: la casa, el barri, la ciutat i el món.

Una escena de ‘My neighbor sky’, amb l’escultura de Miró i la ciutat de Barcelona com a teló de fons. © Alfred Mauve

 ‘Repensar la planificació estratègica local’

Dimarts 6 de novembre es va obrir el cicle de xerrades i visites guiades de l’Smart City Week amb el curs del CCCB ‘Repensar la Planificació Estratègica Local’. Aproximadament 130 persones amb una edat mitjana sobre els 50 anys van participar en una trobada que es va obrir parlant dels 30 anys del pla estratègic metropolità, exposant els objectius originaris i el seu desenvolupament.

La setmana es va dedicar a diverses discussions, que van girar al voltant del concepte de ciutat i la gestió entre capital i dignitat de vida, i a activitats i visites guiades, que van mostrar els reptes i les noves idees. Totes les trobades van girar al voltant de diferents eixos: la casa, el barri i la ciutat.

‘Repensar LA CASA, perquè sigui digna, sostenible i estigui connectada’

La primera xerrada de la sèrie ‘repensar’ es va centrar en la unitat més petita de la vida urbana: la casa. Amb el tema de la “casa connectada” com a punt de partida, la xerrada es va desenvolupar amb la presentació de la IOT (Internet of things) com a revolució de la vida quotidiana en quatre àmbits principals: l’entreteniment, la informació, la salut (i seguretat) i la sostenibilitat energètica.

Josep Paradells, director de la fundació i2CAT i professor de la UPC, va explicar que, amb l’objectiu d’aportar millores significatives en la qualitat de la vida, hi ha diversos dispositius intel·ligents que poden permetre una distribució eficient dels recursos i evitar despeses.

Es van desenvolupar temes que van passar del medi ambient i la mobilitat al sentit d’una casa digna i les relacions socials. Sense poder donar respostes dogmàtiques, els ponents van analitzar el sentit de la privacitat i de les relacions socials i la major consciència individual i civil en l’ús de la tecnologia per aportar millores en l’estil de vida i en el govern participatiu d’una ciutat.

‘Repensar EL BARRI, perquè sigui amable, accessible i inclusiu’

Lluís Jofre, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va abordar el problema dels cotxes a Barcelona. Segons ell, el barri ha de ser pres com a unitat de referència per a replantejar una nova tipologia de mobilitat a Barcelona, per al desenvolupament de noves solucions i nous mitjans de transport, menys contaminants i alhora més humans.

Visita guiada al centre de control de busos de Barcelona

Aquesta visita va ser una mirada al procés de desenvolupament de la capital catalana que es va iniciar el 1957, quan la gestió del metro i els autobusos encara no era conjunta. Actualment, les principals preocupacions de Transports Metropolitans de Barcelona són la satisfacció de l’usuari, el vianant i el baix impacte mediambiental. A més, TMB garanteix els canvis i arranjaments de busos en temps real a través d’un sistema de control de la posició i del temps recorregut de cada bus.

Citython’

Citython, un hackathon de tres dies de durada, va voler generar solucions innovadores per a un dels problemes que més està afectant la ciutat de Barcelona i de particular manera el seu casc històric: el turisme i la gentrificació.

L’activitat es va desenvolupar a Ca l’Alier amb la col·laboració de BIT Habitat i Cisco, entitats que aposten per la col·laboració interdisciplinària per crear alternatives innovadores i sostenibles per a la ciutat de Barcelona.

Durant els dies 10 i 11 de novembre, els participants van haver de desenvolupar un programa, un programari, un model o un concepte capaç de solucionar un dels reptes proposats. L’últim dia, diumenge, es van proclamar tres grups guanyadors que van rebre una dotació econòmica de 1.500 euros com a premi.

‘Repensar LA CIUTAT, perquè sigui igualitària, resilient i oberta’

La ponència a càrrec de Xavier Rosell, assessor en Tecnologia Educativa al Consorci d’Educació de Barcelona, va introduir el concepte de la tecnologia com a agent que protagonitza un canvi de l’entorn físic, la percepció i l’ús (i la generació) de les informacions a la ciutat. A partir d’aquí, els ponents van fer evidents els avantatges de l’ús de la tecnologia per obtenir dades i crear solucions. Òbviament es va remarcar el paper de la consciència civil individual i es va destacar que les ciutats són les persones que hi viuen, i tot depèn de les relacions socials. La capacitat de gestió de la transformació que la tecnologia està aportant ha de ser col·lectiva perquè hi hagi una societat preparada per acollir la innovació.

Rosell també va presentar tres espais de creació i conscienciació tecnològica de Barcelona que són d’experiència compartida on la tecnologia serveix com a mitjà per modelar i personalitzar l’entorn. Parlem de la Fàbrica del Sol a la Barceloneta, l’Escola d’Art Industrial a l’Eixample i l’Escola de Viver de Sant Andreu, espais de creativitat i d’aprenentatge que organitzen activitats al voltant de tres eixos: la inclusió, la sostenibilitat i la funcionalitat.

Visita guiada al Sistema de Xarxes Urbanes Sostenible de Distribució de Calor i Fred

L’Smart City Week també va oferir als assistents una visita a les instal·lacions de Districlima, empresa que neix el 1992 de la col·laboració pública i privada. Districlima aposta per un nou model de producció i distribució d’energia a partir de recursos naturals dels voltants de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de fer una distribució energètica més eficient.

El futur de les ciutats

Antoni Gutiérrez-Rubí i Cristina Gallach van mantenir un diàleg sobre l’eix de l’interès públic i polític actual: l’agenda 2020-2030 integrada pels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Es va remarcar la importància que la ciutadania es comprometi amb el model assimilant que és un instrument pràctic per a la millora de la qualitat de vida. A més, resulta imprescindible cooperar i crear aliances, treballar conjuntament i de manera interdisciplinària, per tal que els ODS es transformin en un llenguatge comú i interioritzat per la ciutadania, els representants polítics i els agents privats.