Premi Gabriel Ferrater a la ciutat formiguejant de Miquel Àngel Llauger

7.06.2018

“Quan un fa un poema sempre intenta fer alguna cosa nova”, sosté Miquel Àngel Llauger, guanyador del IX Premi Sant Cugat de Poesia en memòria de Gabriel Ferrater. El poeta ha estat premiat per l’obra Fourmillante, un poemari-novel·la on pinta un fresc total de la remor urbana. Ahir, durant la roda de premsa informativa del guardó, Llaguer (Palma, 1963) va dir sentir-se il·lusionat per “la seriositat” amb què el jurat es pren el certamen. També el satisfà saber que el llibre sortirà publicat a Edicions 62, “una de les primeres editorials del país”. L’obra arribarà a les llibreries aquesta tardor. El premi, el més ben dotat de poesia en català, el convoca Edicions 62 en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat. Llauger ha publicat diversos articles a Núvol que podeu trobar en aquest enllaç.

Miquel Àngel Llauger. |

Fourmillante és, en primera instància, un poemari. Seixanta poemes en què Llauger ha intentat “dibuixar la vida d’una ciutat, una ciutat formiguejant”. També seixanta són els protagonistes. El títol de cada poema és el nom d’un dels personatges. Es tracta, doncs, d’una galeria de caràcters i maneres de fer. “Infants que van a l’escola, professors, matrimonis ben i mal avinguts, algun capella, algun president…”, detallava Llauger. I és en segona instància una novel·la. O almenys pot llegir-se com una narració. Tots els poemes estan nuats. El personatge secundari que treu el cap en un serà el protagonista del següent. Tot queda enllaçat.

Per explicar la singularitat de Fourmillante, Llauger citava Gil de Biedma: “Tota la poesia és experimental”. “I ho deia un poeta que no podem incloure en aquest sac”, afegia. El títol de l’obra és una clara referència a Baudelaire: “Fourmillante cité, cité pleine de rêves”. La inspiració formal, però, arriba d’un altre autor, Edgar Lee Masters. Llauger ha traduït el poeta nord-americà i d’ell se’n sent deutor. A Antologia de Spoon River, cada poema retrata un personatge, en el cas de Lee Masters, però, “tots són morts”. Montserrat Garcia Ribas ressenyava aquesta traducció de Llauger aquí. El que agrupa els personatges de Fourmillante és “la diversitat i la complexitat de la ciutat”. Una ciutat que podria ser Palma: “És la que més conec i és profundament diversa”.

Llauger té també tirada per la poesia lleugera. Ha publicat El mussol i el mixet i altres versions del light vers i del nonsense verse, una antologia de poesia singular, amb obres d’Edward Lear, Lewis Carroll, T.S.Eliot o el nordamericà Ogden Nash, entre d’altres. I aquest mateix any ha publicat un volum de poesia infantil, Volen quan volen (Editorial Arrela) amb gravats i dibuixos de Carles Moll.

Un altre poeta que Llauger esmentava a la roda era, és clar, Ferrater. “Sóc molt ferretarià”, deia. I justificava la condició. El premiat és membre del consell de redacció de la revista digital Veus baixes (que pren el nom d’una composició del poeta de Reus), i a “la sala gran de casa” hi té escrits uns versos de l’autor de Les dones i els dies, a la vora d’uns altres de Carner.

Per la seva part, el jurat ­ (Jordi Cornudella, Xavier Folch, Empar Moliner, Marta Pessarrodona i Marc Romera)  ha reconegut la forta personalitat formal de Fourmillante. “És un llibre molt peculiar. Un llibre indiscutiblement de poesia, fet d’una colla de poemes amb característiques formals que els fan molt semblants”, diu Cornudella. I també es pot entendre, deia, com “una novel·la en vers”. Segons l’editor, és un llibre de “lectura molt amable” que deixarà satisfets “als lectors més exquisits”.

Romera remarcava “el ventall que obre Llauger”. “Les possibilitats que té el lector per enganxar-s’hi són moltes. Pot llegir-se picotejant. Cada poema és un univers. Va creant enigma, un element de la novel·la”. “Si les coses fossin normals al país, Fourmillante es vendria molt”, va afegir abans de destacar la inspiració que ha estat Lee Masters: “La literatura genera literatura”.

Llauger acabava recordant un amic de Sant Cugat amb el qual només pot parlar-hi per carta. Es tracta de Raül Romeva. Lamentablement, “no hi ha una altra manera” de comunicar-se.