La ceràmica, més innovadora que mai

El Museu del Disseny de Barcelona exhibeix des del 16 de setembre una exposició sobre ceràmica aplicada a l’arquitectura. La mostra, titulada D’obra, pretén indagar en els usos, funcions, simbolisme i estètica de la ceràmica aplicada en contextos arquitectònics. Els objectes que conformen D’obra són des de peces antigues fins a projecte innovadors, així com obres d’artistes contemporanis com Picasso, Miró, Chillida o Barceló.

L’exposició s’acompanya de diverses activitats, com ara un cicle de conferències, tallers familiars, visites guiades, espais de coneixement i fins i tot el concurs #Mapaceramica, on es busca que els participants publiquin al seu compte d’Instagram imatges d’exemples que trobin de ceràmica aplicada a l’arquitectura amb el hashtag #mapaceramica.

El cicle de conferències es durà a terme cada dimarts des del 27 de setembre fins al 22 de novembre del 2016 a les 18 hores, i comptarà amb ponents convidats com Matthias Kohler, Martin Bechthold, Philippe Block, Carlos Ferrater, Toni Cumella, Vicente Lázaro i Vicenç Sarrablo, entre d’altres. Precisament el doctor Sarrablo, professor de la Càtedra Ceràmica de Barcelona (UIC) ha sigut el primer en trencar el gel, al dur a terme aquest 27 de setembre una conferència sobre teixits ceràmics.

Firmar a l’espai: la història dels teixits ceràmics

Projectar edificis amb teixit ceràmic és com firmar a l’espai. Això assegura Vicenç Sarrablo, doctor en Arquitectura i un dels propulsors del teixit ceràmic al nostre país i al món. Però què és, el teixit ceràmic? Comencem pel principi, tal com ha fet Sarrablo a la seva conferència al Museu del Disseny.

Enlluernat pel sostre de l’actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (l’edifici Vapor Aymerich, Amat i Jover) dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill, Sarrablo va començar a sentir-se atret per les construccions ceràmiques i es va començar a preguntar per què avui en dia no es construïen aquest tipus de formacions. Mogut per la curiositat, l’arquitecte va descobrir un dia l’existència de l’enginyer uruguaià Eladio Dieste, reconegut mundialment per l’ús del que ell va denominar ceràmica armada.

Sarrablo va viatjar aleshores a Sud Amèrica i va investigar l’obra d’Eladio Dieste, aprofitant l’avinentesa per entrevistar-se amb ell, que moriria poc temps després. De Dieste, Sarrablo va aprendre que la ceràmica armada era capaç d’industrialitzar-se, és a dir, reproduir-se i distribuir-se tants cops com fes falta, però que calia millorar i facilitar la forma com l’uruguaià operava.

Va ser així com Sarrablo va idear una forma de crear voltes de ceràmica de manera industrial. La idea es basa en trenar uns filferros d’acer al voltant de les plaques de ceràmica, de tal forma que totes quedin subjectes creant una malla portàtil. És tan fàcil com imaginar una catifa de ceràmica en la qual les peces s’aguanten perquè estan unides entre elles per un filferro que les subjecta per tots els quatre cantons i crea una retícula fàcil de transportar, com es pot veure a les imatges.

La idea ha acabat triomfant i avui en dia està comercialitzada per l’empresa Flexbrick. El món de l’arquitectura ha aplaudit la patent, fet que explica per què Vicente Sarrablo i el seu soci Jaume Colom van ser els encarregats de dissenyar l’estand de l’empresa Hispalyt a Construmat, el saló de la construcció de Barcelona, durant tres anys: el 2001, el 2003 i el 2007.

A partir d’aquesta experiència, Sarrablo i Colom van veure que “el negoci no eren les voltes, sinó la construcció en sec maons”. El projecte de Sarrablo ha anat creixent, i el teixit ceràmic es pot fer servir tant com a revestiment dipositat (al terra, per exemple als parcs) com penjant (com a cortines o gelosies). Avui en dia podem trobar diverses obres fetes utilitzant el teixit ceràmic, com ara la Casa Mingo (Sarrablo i Colom), la CDS House (Trias de Bes Arquitectura), el Centre Cultural La Gota (Losada & Garcia arquitectos), la façana de l’ampliació del Col·legi Teresianes de Gaudí (Pich Arquitectes), el Jardin Niel de Tolosa (Michelle & Minguel), l’Escola Virolai Petit (Roviras Castelao) o la TR House Barcelona (Flexbrick PMMT Arquitectes).

Des de la seva aparició al mercat, dissenyadors i arquitectes cada cop juguen més amb els estampats i el tipus de rajoles que es poden utilitzar per fer teixits ceràmics. “No deixa de ser un pentagrama en el qual l’arquitecte col·loca les notes, i decideix el so i el silenci”, diu Sarrablo. I és que el més important del teixit ceràmic, segons el seu creador, no és l’efecte del seu exterior, sinó les ombres que projecta en el seu interior.

Trobeu informació sobre el cicle de conferències aquí.