La Capella, Escena 5: abans de la fi cal mirar a terra

La mostra 'Les escenes. 25 anys després' continua avançant i canviant

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

“Aquesta és una exposició de peces, no de noms propis ni de corrents”, deia el comissari Eloy Fernández Porta fa quatre mesos. Érem al febrer i tot just s’inaugurava la mostra Les escenes. 25 anys després, que s’havia de dividir en sis parts que anirien substituint un seguit d’obres per unes altres. Ara que arribem al maig, entrem a la recta final: l’Escena 5 ja es pot visitar, i la sisena traurà el cap a finals de mes. L’avís de Fernández Porta s’ha complert: ni de noms propis ni de corrents, Les escenes és un exercici aglomeratiu d’obres que vénen i van, i que en aquesta penúltima aparició es manifesten sobretot de forma escultòrica.

Les Escenes. 25 anys després explica el quart de segle de La Capella, sala d’art emergent de Barcelona, a través d’un conglomerat de les seves obres. I diem conglomerat i no exposició perquè la idea d’un espai on tot s’ajunta i pren sentit és més adequada que la idea d’un espai que simplement exposa. L’Escena 1 i la 2 avisaven que la mostra no tindria un marc discursiu delimitat. Les obres arribaven, s’estaven a la sala durant aproximadament un mes, i després o bé es quedaven o bé se substituïen per creacions diferents. La presència física de les peces noves i el record proper de les que acabaven de desaparèixer obrien capes d’interpretació al voltant de l’art dels últims 25 anys, dinàmica que s’ha repetit i es repetirà fins al final.

Però de tant unir i desmembrar, el sentit que busca imposar-se en qualsevol acte expositiu ha anat trobant escletxes per fer-se palès i trobar conceptes on definir-se. Això és el que ha passat a l’Escena 3 i a la 4. Degut a la història que havien construït les parts anteriors, en l’exposició han començat a haver-hi conceptes clau que expliciten els temes comuns pels quals s’han preocupat els artistes d’aquests darrers 25 anys a casa nostra. A l’Escena 3 prenia força la idea del poli, de la multiplicitat, i a l’Escena 4 destacava la idea de la textualitat. Ara, a l’Escena 5, la paraula que brilla és la de la materialitat.

És per això que la majoria de peces que trobem aquest cop a La Capella són escultòriques. El capítol 5 d’aquest joc d’assemblatge comença i acaba amb dues obres de l’Escena anterior que fan referència a la textualitat. Són Les pedres del camí (2017) d’Anna Dot i Cartografias distópicas (2017) de Marla Jacarilla. Entremig, les peces noves són sobretot escultures i instal·lacions que ens mostren cossos possibles i que ens fan mirar especialment a terra. Segons Eloy Fernández Porta, un dels cinc comissaris que entreteixeixen aquesta mostra, ”Les obres són realistes, en el sentit del poema de Ben Lerner: ‘If you have to look up it’s religious / If you have to look down it’s realistic’”.

Un mirar avall, a terra, que ens fa topar amb obres que molt sovint fan referència a la pobresa i a les seves estructures, com demostra la instal·lació Lycamobile (2019) de Francesc Ruiz, una peça que celebra irònicament “l’estil low del capital global i la col·lectivitat que abans es creava en quioscos i que ara es crea en espais urbans transnacionals, globalitzats i telemàtics”, diu Fernández Porta. L’Escena 5 també inclou tres performances, i prepara el terreny per l’acte final, que s’inaugurarà el 28 de maig.

Amb història o sense, seguint una lògica narrativa o avançant a base del pur solapament d’obres, al final el que veiem a Les Escenes no és la voluntat de crear un relat historiogràfic, sinó una lluita pel sentit que han tingut aquests 25 anys, per les formes que han tingut lloc, pels materials que s’han utilitzat més, per les idees que han sorgit i, en definitiva, per entendre quines bases han assentat totes aquelles persones que precedeixen els artistes actuals i futurs. Perquè abans de la fi cal mirar a terra, però després de la fi, el terra se seguirà construint.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació