La Capella, escena 2: hem avançat, però encara no hi ha història

13.02.2019

Hi havia una vegada una exposició que tractava sobre… I la història quedava a l’aire. Així és com ens deixava l’Escena 1 de la mostra Escenes. 25 anys després de La Capella, sala d’art emergent de Barcelona: ens deia que allò era un inici i ho exemplificava amb obres de sis artistes, totes elles diferents i d’interpretació variada, i ni feia avançar la trama ni li donava un sentit, deixant-la tan oberta com la ment del visitant pogués imaginar. I ara, tres setmanes després, arriba l’Escena 2 i aporta nous elements a la història: noves obres, noves relacions i nous sentits, amb una narració que es comença a teixir gràcies al fet que té un breu passat, però amb cap camí segur cap al futur. Així evolucionarà l’exposició, que arribarà a les sis escenes.

Alex Reynolds, “Como si fuera viento” (2018). Imatge de la pel·lícula cortesia de l’artista

La Capella de Barcelona celebra 25 anys, i per celebrar-ho ha encarregat una mostra a cinc comissaris. David Armengol, Sonia Fernández Pan, Sabel Gavaldon, Eloy Fernández Porta i Anna Manubens han acceptat el repte, i han construït una exposició que no és històrica, i que sobretot no busca resumir tot el que ha passat durant 25 anys en aquesta sala, sinó que més aviat pretén plasmar el ritme d’entrada i sortida d’artistes, comissaris i projectes que hi ha hagut durant aquest període i que caracteritza l’espai. De fet, el programa base de La Capella és l’anomenat BCN Producció, que promou la creació i exposició de projectes a la sala a través d’una convocatòria oberta a tothom.

Per aconseguir transmetre aquest concepte de moviment constant, els comissaris han dividit tota la proposta expositiva en sis escenes que es van precedint. En cada part apareixen i desapareixen peces i es creen noves relacions entre elles. L’Escena 1 la vam descriure en aquest article, i a través d’obres de sis artistes representava sis maneres diferents de començar. En canvi l’Escena 2, inaugurada el 12 de febrer, fa un pas endavant i representa vuit maneres diferents de continuar, conjugant les obres ja exposades de Lucía Egaña, Gustavo Marrone, Julia Spínola i Marc Vives junt amb noves obres de David Bestué, Carles Congost, Daniel Jacoby, Gustavo Marrone, Alex Reynolds, i una performance de PLOM que es durà a terme el dimarts 26 de febrer a les 19:30h.

“L’Escena 2 tracta de plantejaments més narratius: ja no va sobre un inici, sinó sobre les possibilitats d’explicar una història”, explica David Armengol, un dels comissaris de la mostra. De fet, els artistes que s’hi afegeixen tenen una voluntat narrativa bastant alta. Per exemple, Reynolds exposa una pel·lícula, Como si fuera viento (2018); Congost un audiovisual a mig camí entre un videoclip i un biopic, Un mystique determinado (2003); Bestué una col·lecció de pòsters que expliquen la història de l’enginyeria a l’Estat Espanyol, Historia de la fuerza (2017), i Jacoby una escultura de la sèrie Sydney (2015-2017) feta amb ferros i roba de vestir tensada, que s’exhibeix com si fos un personatge, “amb un llenguatge mig codificat que no acabes d’entendre, però que en canvi pots identificar”, apunta el comissari.

Les noves peces poden canviar o complementar el significat de les peces que ja estaven exposades en les escenes anteriors, i al revés. “El nostre desig és que les peces interactuïn les unes amb les altres i sigui possible expandir i multiplicar sentits i connexions amb les obres”, diu Armengol, que assegura que “l’ideal seria que la gent tingués ganes de venir a veure les sis escenes i veure què passa, per tal que fossin conscients que el plantejament expositiu és inestable, i que aquesta no és una mostra rígida i tancada”. De moment, qui tingui ganes de veure l’Escena 2 té temps per fer-ho fins al 10 de març.