La cançó del cucut

La cançó del cucut (Editorial Bambú) de Frances Hardinge, premi Llibreter 2019 de literatura juvenil, és una sorpresa difícil de classificar. Hardinge és una novel·lista fantàstica en tots els sentits del diccionari, tant pel tema dels seus llibres com per la riquesa dels mecanismes literaris de què se servix per construir-los.

Les novel·les que li conec tenen un punt de sinistre; les vesteix de negre, tal com ella mateixa vesteix; però al mateix temps són plenes de claror. Els elements sobrenaturals que contenen es barregen íntimament amb la llum de realitat dels personatges, molt rics en humanitat, i de les descripcions, que són tan vives i detallades que sembla que, més que escriure-les, te les dibuixi. A això s’afegeix el treball de documentació que fa sobre l’època en què situa l’acció de la novel·la, que encara enriqueix més l’escenografia del relat.

Cuckoo Song, escrita el 2014, premi Robert Holdstock 2015 com a millor llibre de fantasia i ara premi Llibreter, encaixa en aquesta descripció. Com és el cas d’altres novel·les de l’autora, el personatge protagonista és una nena que s’enfronta a un misteri tenebrós que acaba desentranyant; i, més que vence’l, acaba coneixent-lo i convivint-hi. En aquest sentit és un interessant contrapunt al maniqueisme imperant, i una invitació a familiaritzar-nos amb el que ens resulta desconegut.

A través de l’editor Jordi Martín Lloret he tingut el plaer de familiaritzar-me amb aquesta desconeguda que era per a mi la Frances Hardinge, i d’endinsar-me en la imponent arquitectura del seu univers de fantasia. És una novel·lista molt completa darrere la qual s’amaga una gran coneixedora dels clàssics anglesos, que sembra el text de ressons shakepearians, dickensians i d’altres escriptors britànics amb una delicadesa que fa que no es noti; una delicadesa que com a traductor he tractat de mantenir, incloent discretament aquests ressons a la versió catalana. De manera semblant, quan m’he trobat amb metàfores de nova creació, o algun recurs literari original, o alguna combinació d’adjectius rellevant, he optat o bé per la recreació o bé per incorporar alguna solució brillant que localitzava en algun clàssic modern català (Pons i Massaveu o Rodoreda, per dir-ne un parell).

La meticulositat de l’autora es reflecteix en la recreació que fa del món on situa la trama. El relat de Cuckoo Song transcorre als anys vint del segle vint, i es nota tant per algunes referències al jazz com a les modes de vestir de l’època, els vehicles, l’enllumenat dels carrers, els cartells publicitaris, als primitius models de telèfon, gramòfon i ràdio, i mil detalls més. Això, com en tota traducció, exigeix documentar-te per no cometre anacronismes i per mirar de donar el to adequat a les descripcions. No em sentiré mai prou agraït als artífexs de l’enciclopèdia Espasa-Calpe!

Les novel·les de la Frances Hardinge són qualificades de juvenils, però la seva qualitat i la seva riquesa les fan dignes de ser llegides per qualsevol amant de l’alta literatura que no hagi perdut l’esperit fantàstic de la infància.

Subscriu-te a Núvol per un any i emporta’t de franc un exemplar d’aquest llibre. Abans de subscriure’t pots fer la reserva a [email protected].