La Canadenca, Fèlix Cucurull i un clam per la llibertat

31.01.2019

En aquest número de febrer de «Serra d’Or» destaquem l’article d’art de Montse Gispert-Saüch, dedicat a l’exposició itinerant «55 urnes per la llibertat». Un recorregut per peces creades desinteressadament per cinquanta-sis artistes catalans i francesos. En definitiva, «un clam atemporal per la llibertat adreçat a tothom».

«Voler de ses propres ailes», Emmanuelle Jude (Orleans, 1970). De l’exposició «55 urnes per la llibertat». (Foto: Marta Becerra)

Josep Gil i Ribas, professor emèrit, prevere i doctor en teologia, és autor de l’assaig Cristians, tanmateix, en què «defensa que l’Església hauria d’abandonar la seva estructura clerical i adoptar-ne una de laïcal». Montserrat Coll ens explica les formulacions teològiques que Gil escriu en aquest llibre.

Núria Delétra-Carreras Patxot, neta del gran mecenes Rafael Patxot i Jubert, publica unes pàgines dels seus records de petita de Vidal i Barraquer, ara que ha fet cent cinquanta anys del naixement del cardenal.

Pere Ortís entrevista el fotògraf lleidatà Antoni Prim. Conversen sobre els seus inicis en la fotografia («Quan vaig decidir formar-me com a fotògraf vaig topar amb el desert cultural i tecnològic de l’Espanya dels anys setanta»), passant per l’obertura del seu propi estudi fotogràfic a Lleida fins a ser, avui, un fotògraf de renom: «Ja fa anys que treballo en projectes editorials basats en la creació de llibres institucionals. Al principi com a col·laborador i en els darrers anys com a director i realitzador.»

Aquest any es commemoren els cent anys de la vaga de la Canadenca, que va paralitzar la ciutat de Barcelona, deixant-la a les fosques. Gràcies a aquesta protesta, es va aconseguir la jornada de vuit hores. Xavier Theros explica els precedents que van portar a aquesta vaga i el context social i polític en què es va desenvolupar.

Amb motiu dels cent anys del naixement de l’escriptor i historiador Fèlix Cucurull, «partidari de la independència, dels Països Catalans com a marc nacional i socialista d’ideologia», Josep-Lluís Carod-Rovira descriu i ens posa al dia de tota la seva tasca política, literària, de traducció i d’historiador, aquesta darrera, amb una «obra cabdal, d’utilitat permanent per a la posteritat».

A les columnes d’opinió, Gemma Altell parla de «La tecnologia, els afectes i el rellotge», Ramon Pinyol i Torrents de «La fascinació de Madrid» i Jordi Sànchez, «A favor dels Ponts», una «arquitectura imprescindible per a poder transitar en la solució democràtica del conflicte».

Jaume Fabre, recomana el llibre acabat de publicar Clàssics revisitats, en què «cada un dels retrats que Vicenç Pagès fa en aquest llibre és una llaminadura exquisida, plena de saviesa i allunyada dels tòpics», i es pregunta si els autors revisitats són escriptors o periodistes, o les dues coses alhora.

Francesc-Marc Álvaro es demana «si hem d’acceptar o no el debat públic amb els feixistes» o si «Hem de pagar el preu d’escoltar els feixistes per salvar la llibertat d’expressió i el debat democràtic». Una reflexió del tot interessant i recomanable.

David H. Falagán parla de la nova seu de l’Escola Massana, situada a la plaça de la Gardunya de Barcelona. Tant el projecte arquitectònic com l’espai públic que l’envolta són dissenyats per l’arquitecta Carme Pinós, arran d’un concurs d’arquitectura precedit per una consulta ciutadana el 2005.

Jordi Solà rememora el poeta i crític literari valencià Lluís Alpera, un col·laborador habitual de la nostra revista que ens va deixar el passat mes de desembre.

Margarida Aritzeta recorda el Baró de Maldà, arran dels 200 anys de la seva mort, i els 250 del seu Calaix de sastre, una obra de 71 volums escrits que recopila tots els canvis de cases, barris, carrers, oficis, costums, vestits, ambients… de Barcelona. De fet, va ser «un projecte que l’havia d’ocupar tota la vida». Aritzeta ens n’explica totes les característiques discursives, lingüístiques i estilístiques.

Cinquanta anys després de la segona edició d’Aloma, «l’única novel·la de joventut que Mercè Rodoreda reconeix i reescriu durant la postguerra», Neus Real ens explica «per què una autora literàriament molt exigent, i reticent en relació amb la seva producció dels anys trenta, dona un tracte tan diferent a aquesta obra». També compara i analitza aquesta segona edició de 1969 amb la primera, de 1938, fet que permet estudiar la «maduració literària i el progrés de la narrativa» de Rodoreda.

Francesc Foguet fa un recull dels informes dels aparells repressius del règim que contenen informació sobre Rafael Tasis, un escriptor «sancionat en diverses avinenteses per les seves activitats “subversives”, bàsicament conferències i parlaments públics de temàtica literària o cultural».

A la secció de música, Albert Ferrer Flamarich ens ofereix la bibliografia sobre música clàssica del 2018 que considera més rellevant. Miquel Pujadó, a més de la seva habitual Discografia catalana recent, ressegueix la trajectòria musical de Jaume Arnella, arran de la publicació d’un nou àlbum en companyia del cor Sarabanda.

A teatre, Marta Monedero dedica el seu article a Josep Anton Codina, «un home de teatre llegit i social de mena». Ens parla de la seva trajectòria com a director teatral i la seva vinculació amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, d’on «begué dels coneixements de Ricard Salvat i de Maria Aurèlia Capmany, als quals va fer d’ajudant de direcció». Codina expressa la seva opinió del teatre que es fa avui i del camí que hauria d’emprendre.

A cinema, Tània Balló parla de Pere Portabella, que aquest any en compleix 90, i la seva filmografia, «una font d’aprenentatge pel seu caràcter excepcional», en què la paraula és al centre del relat fílmic, com es pot veure a films com El sopar o Informe General. Un cinema que, a partir d’un context social i polític, genera memòria, no la reprodueix, sempre amb la paraula com a base.

A televisió, resseguim la trajectòria de Joaquim Oristrell, director, productor i guionista de cinema i televisió, centrada sobretot en el gènere de la comèdia. Joan Millaret ens parla dels seus inicis en el món del cinema, del gènere de la comèdia i de l’ofici d’escriure i de dirigir un film.

Per acabar, la Tria personal de Xulio Ricardo Trigo, les ressenyes i notes de lectura i la pàgina dels entreteniments, amb els mots encreuats de Màrius Serra i els Sidokus de David Puertas, tanquen aquest número.

Llegeix el número de febrer sencer en paper o en digital!