La cambra catalana, en estat de gràcia

29.04.2018

En el cicle d’intèrprets catalans del Palau de la Música, aquesta setmana hem tingut l’ocasió de sentir el Dalia Quartet a la sala del Petit Palau. Val a dir que tot i tractar-se de músics ben joves, ja demostren un nivell molt alt, bona harmonia entre tots quatre, i un resultat que va ser un èxit, amb un programa integrat per autors tan diversos com Haydn, Guinovart i Brahms.

Dalia Quartet

Encapçalats per Elena Rey al primer violí, Oleguer Beltran, Anna Puig i Erica Wise van començar amb el Quartet núm. 5, op. 20, de Haydn, on van demostrar un so brillant de tots quatre i un alt grau de compenetració per a una obra delicada, de tall molt clàssic i mancada d’un virtuosisme aparent. Potser perquè era la primera peça del programa, els músics sortien en fred, però Elena Rey va fer algunes desafinades lleus i d’altra banda, malgrat la bona harmonia entre els músics, va haver-hi alguns desajustos de temps. Haydn, com Mozart, és un compositor en aparença “fàcil”, en què l’autèntica dificultat rau a fer que soni precís i contingut, sense passar-se ni un pèl de la ratlla.

La segona peça va ser el Quartet Kepler, del compositor català Albert Guinovart, una obra que data de fa onze anys, per encàrrec del Quartet Arts. Era un univers ben diferent del de Haydn, es tracta d’una peça de gran lluïment per als músics, que emula les trajectòries orbitals dels planetes, just el descobriment que va fer Johannes Kepler, l’astrònom que dona nom al Quartet. Els músics del Dalia aquí sí que van lluir-se en plenitud, desplegant tot el seu art i tècnica en una obra contemporània plena d’al·lusions a la música de cinema.

Després de la mitja part, i ja per cloure el programa, vam poder sentir el Quartet núm. 1, op. 51 núm.1 de Brahms. Tornàvem als “clàssics”, però era un tercer univers, allunyat tant de Guinovart com de Haydn. El Dalia Quartet va fer-ne una execució tècnica imponent i gairebé perfecta. Igualment com ho havia fet en el Quartet Kepler, qui liderava la formació era el violinista Oleguer Bertran. Els quatre músics va tornar a donar el millor d’ells mateixos, però malgrat un so brillant, es va notar un excés de contenció. És evident que Brahms no necessita la mesura de Haydn, i a la interpretació del Dalia Quartet hi va faltar un punt de passió per transmetre tot l’arravatament del Romanticisme de Brahms.

Anem veient que d’ençà de l’aparició del Quartet Casals, a casa nostra han anat sorgint més quartets, d’un nivell molt notable, com el Dalia Quartet, format tot just fa quatre anys. Si hem de jutjar pel concert que van fer al Petit Palau, podem dir que com a formació cambrística encara els falta un xic de recorregut i d’experiència, però que seran un quartet de primera divisió d’aquí a pocs anys. L’enhorabona, doncs, per al Dalia Quartet, el concert del qual ens va deixar més que satisfets. I també un agraïment per l’oportunitat de deixar-nos escoltar el Quartet Kepler, d’Albert Guinovart, una peça espectacular en una interpretació memorable.