La bona lletra de Rosa M. Piñol

16.07.2015

Ahir la Llibreria Laie va acollir una festa sorpresa per a Rosa M. Piñol, periodista cultural de La Vanguardia que ara es jubila després de treballar els últims cinc anys com a correctora a l’edició catalana del diari.

Josep Massot i Rosa M. Piñol ahir a la Llibreria Laie | Foto Bernat Puigtobella

Josep Massot i Rosa M. Piñol ahir a la Llibreria Laie | Foto Bernat Puigtobella

 

Rosa M. Piñol ha estat una referència per a unes quantes generacions de lectors i escriptors catalans que han tingut un espai a La Vanguardia gràcies al seu savoir faire i la seva tenacitat. Piñol ha dedicat gran part de la seva carrera profesional a cobrir la literatura catalana als diaris, i ho ha fet en una època en què la informació de llibres es difonia primordialment a través de la premsa escrita.

Ahir, cap a un quart de vuit, la Rosa va arribar a Laie, on autors, editors i companys de professió l’esperaven per felicitar-la. Hi va fer cap acompanyada pel seu col·lega Josep Massot, que és qui avui s’ocupa de la literatura catalana a La Vanguardia. En Massot l’havia enganyat, però no del tot, perquè la Rosa ja s’ensumava alguna cosa. No és el primer homenatge que li fan. Fa uns dies rebia de mans del Gremi de Llibreters el premi Memorial Pere Rodeja a Girona. I no hauria de ser l’últim premi que rep.

Durant anys Rosa M. Piñol va reivindicar amb gran constància l’espai que la literatura catalana es mereixia a La Vanguardia. No era una tasca gens fàcil en una redacció on cada dia es posen sobre la taula temes candents i sucosos i on cada redactor ha de defensar amb dents i ungles el seu tema. I com ho feia? Doncs retratant amb bona lletra uns autors que altrament potser no haurien tingut les columnes i caràcters que se’ls va dedicar gràcies a la seva diligència.

La Rosa té el do d’escoltar. Quan li deies una cosa, tenies la tranquil·litat que la sabria transmetre amb exactitud, destriant bé el gra de la palla amb una capacitat de síntesi que només dóna l’ofici de molts anys. Després d’una roda de premsa comparaves les cròniques que sortien als diaris i la seva era sempre la més ben informada, justa i equilibrada. Era la figura degana d’una professió que molts joves abandonaven abans d’aprendre l’ofici, fos per cansament o per inanició.

Avui Ricard Ruiz anuncia que abandona el periodisme cultural en una entrevista que Montse Barderi li ha fet a Núvol. La podeu llegir aquí. Hi diu tot de coses interessants sobre la precarietat d’una professió que Piñol va ser de les últimes que va poder exercir amb plenitud. Ara que, passats els anys, la Rosa es jubila la felicitem i li donem les gràcies.