La bona literatura et pot fer entendre guerres

10.09.2014

Bea Porqueres, Josep M. Muñoz i Joan Safont són els encarregats de dur a terme una xerrada sobre literatura de guerra a La Setmana del Llibre en Català. Ho fan a partir de les obres “Abaixeu les armes!”, de Bertha von Suttner; “14”, de Jean Echenoz i “Records de la darrera carlinada”, de Marian Vayreda; tres bons exemples de com transmetre amb èxit conflictes bèl·lics.

Joan Safont, Bea Porqueres i Josep M. Muñoz, durant la conversa sobre "Literatura i guerra" a La Setmana del Llibre en català | Foto: Clàudia Rius.

La Setmana del Llibre en Català avança i una de les xerrades que s’inscriu dins dels seus actes és “Literatura de guerra, ficcionar l’horror”. La idea és que sigui una taula rodona en la que Bea Porqueres, Josep M. Muñoz i Joan Safont discuteixin les tres preguntes següents:  Es pot ficcionar l’horror d’una guerra? Pot la literatura ajudar a la comprensió sobre què és una guerra i les seves conseqüències? Quina percepció sobre la violència, els valors, els conflictes aporten als lectors? Els tres participants haurien de reflexionar obertament sobre això basant-se en tres llibres: “Abaixeu les armes!”, de Bertha von Suttner; “14”, de Jean Echenoz, i “Records de la darrera carlinada”, de Marian Vayreda. Però la realitat és que en 40 minuts que tenen, la taula rodona no té temps de generar debat i l’acte es converteix en la presentació dels llibres i unes petites conclusions conjuntes al final, sempre amb l’acompanyament de la imponent catedral Barcelona al darrere.

El primer torn de paraula és per Joan Safont, periodista, guionista, escriptor i actual director del diari El Matí Digital. Està visiblement nerviós però sap del que parla. Explica el llibre “14”, de Jean Echenoz, que tracta sobre la primera guerra mundial. En llegeix alguns fragments per mostrar al públic a què es refereix quan diu que l’autor aconsegueix a través de les paraules transportar-nos al lloc dels fets. S’entrebanca però somriu i continua, i destaca que el novel·lista hagi concentrat en una obra tot un tema que ocupa pàgines i pàgines explicatives en els llibres d’història. I és que la capacitat de síntesi de “14” és un dels motius pels quals té bona reputació, i Safont s’encarrega de deixar-ho ben clar.

És el torn de Bea Porqueres, professora i investigadora activista del paper de les dones en la història. Resumeix l’obra “Abaixeu les armes!” de Bertha von Suttner, però aquest cop l’explicació no recau tan en el text en sí com en la biografia de l’autora. I és que Von Suttner és un personatge femení molt significatiu: només cal dir que va ser la primera dona a rebre el premi Nobel de la Pau l’any 1905. “Abaixeu les armes!” és un text clàssic del pensament pacifista en el qual segons la descripció del propi llibre, “la protagonista va rebutjant, marcada per les guerres que li toca viure, els valors ultranacionalistes i militaristes que de jove li havien inculcat, alhora que fa seva la causa de la pau”. Porqueres destaca que malgrat que avui en dia estem acostumats a veure l’horror i a que ens l’expliquin per tots els mitjans, “aquesta continua sent una novel·la que esborrona”.

L’últim llibre que queda per explicar és “Records de la darrera carlinada” de Marian Vayreda, i qui en parla és Josep M. Muñoz, historiador, editor i director de la revista l’Avenç des del 1999. Ho fa de forma amena i es nota que li agrada el tema. “Aquest és un llibre desencantat que explica la gran mentida de la guerra”. “Records de la darrera carlinada” és una autobiografia que mostra una evolució ideològica i tracta, per exemple, dels motius d’agafar les armes, entre d’altres temes com ara personatges o motivacions de la guerra. Segons el director de l’Avenç, Vayreda no mitifica el conflicte ni detalla cada moment de la darrera guerra carlina, però és fidel i realista amb els fets. “No conec a cap persona que hagi tornat de la guerra i escrit un llibre a favor”, conclou Josep M. Muñoz.

El temps és limitat i es va acabant, i les tres preguntes inicials es redueixen a una: es pot ficcionar l’horror? Les seves respostes serviran com a conclusió final d’aquest acte, malgrat podrien donar peu a una conversa molt llarga. Bea Porqueres destaca que l’obra “Abaixeu les armes!” no és totalment una ficció de l’horror, ja que l’autora fa servir dades reals: informació de cirurgians, metges de la creu roja, autoritats, i fins i tot de vegades explicacions del que diu la premsa sobre algun tema. Per tant, és una novel·la moderna en aquest sentit. Joan Safont defensa que no es tracta només de si l’horror es pot ficcionar o no, sinó de si es pot fer amb èxit, arribant al públic. Aquest ja és un altre tema, i Josep M. Muñoz el resol amb seguretat: “Suposo que això és la bona literatura: pots entendre millor com funciona una guerra gràcies a un bon escriptor que no pas a un llibre teòric”.