La Biblioteca de Catalunya fa 100 anys

29.05.2014

Ahir al vespre es va celebrar un acte amb què es commemorava el centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya, una realització més de la immensa obra protagonitzada per la Mancomunitat de Catalunya a començaments de segle passat. 

Celebració del centenari de la Biblioteca de Catalunya

Com va assenyalar en el seu parlament Eugènia Serra, la directora actual de la Biblioteca de Catalunya, l’esmentada obertura s’havia produït exactament el mateix dia i a la mateixa hora de feia ahir cent anys. Llavors va ser en una dependència del Palau de la Generalitat i en aquesta ocasió, per celebrar-ho, ens reuníem a l’espai de teatre de la Biblioteca, sota les voltes gòtiques en què habitualment la companyia de teatre La Perla 29 presenta els seus magnífics  espectacles.

L’acte, presidit pel conseller de Cultura Ferran Mascarell, va estar carregat d’emoció i alhora ens va fer gaudir a tots d’un espectacle d’alt nivell. En la primera part, un seguit d’intèrprets comandats per Oriol Broggi van fer un recital de poesia. Hi vam poder escoltar les veus de Clara Segura, Rosa Gàmiz i Màrcia Cisteró i el mateix Broggi recitant Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit i Josep Maria de Sagarra. Deliciós.

La segona part, de caràcter musical, la van protagonitzar l’Orquestra Divertimento, dirigida pel mestre Joan Casas, i els cantants Cristina Obregon, soprano, i Toni Marsol, baríton. Van interpretar un seguit de peces de música operística de compositors catalans, Tarradelles, Baguer i Pedrell. Cal dir que la selecció va ser molt encertada perquè era una mostra molt completa de diferents estils musicals, des del barroc fins a la cançó noucentista, passant pel classicisme i el romanticisme.

La interpretació de l’orquestra de cambra va sonar molt bé i les veus dels dos solistes van resultar esplèndides. Em va sorprendre la bona sonoritat de les voltes de l’espai gòtic per a una audició de música clàssica. Crec que sóc realment objectiu, encara que la natura de l’acte em predisposés positivament.