La bellesa de les línies fotogràfiques

9.07.2019

Foto Colectania presenta fins a finals de setembre una mostra de la Col·lecció privada GilmanGonzalez Falla que ens permet gaudir de les fotografies d’alguns dels més grans fotògrafs del segle XX.

L’escala de la casa de Sondra Gilman y Celso Gonzalez-Falla. © Ayline Olukman

Foto Colectania ens ofereix cada any magnífiques exposicions que ens han permès gaudir de les obres de grans fotògrafs individuals. Però no cal oblidar que una de les activitats destacades de Colectania és el col·leccionisme fotogràfic que ha fet que avui disposi un fons de més de 3.000 fotografies de vuitanta autors espanyols i portuguesos. En línia amb aquesta vocació de foment del col·leccionisme fotogràfic i gràcies als seus contactes internacionals és freqüent que dediqui el seu magnífic espai a presentar mostres de col·leccions privades. Aquest és el cas de “LA BELLESA DE LES LÍNIES” una selecció de les fotografies de la Col·lecció Gilman i Gonzalez Falla, una de les col·leccions privades de fotografia més prestigioses del món, comissionada pels experts del Musée de l’Elysée de Lausana, un centre museístic especialitzat en fotografia.

La Col·lecció GilmanGonzalez Falla neix l’any 1970 quan Sondra Gilman coneix i s’enamora de tres fotografies del gran fotògraf francès Adget que havien arribat a Nova York de la mà de la fotògraf Berenice Abbott, després de la seva estada a París com a ajudant de Man Ray. És ben curiosa la coincidència d’aquest nom amb qui fa encara pocs mesos la Fundació MAPFRE va dedicar una magna exposició de la que vàrem parlar des d’aquestes pàgines. Abbot va quedar fascinada per les fotografies urbanes d’Adget i va comprar a Paris una bona part de la seva col·lecció i va dedicar molts anys de la seva vida a difondre la seva obra als EEUU. Doncs una altra de les persones que va quedar sota l’influx d’Adget va ser Sondra Gilman que no va parar fins que va aconseguir que el Museu li vengués tres fotografies. Amb elles va començar la seva col·lecció que avui arriba ja a les 1.500 fotografies que saturen les estances de la seva casa a Manhatan i que en reduïdes seleccions es presenten habitualment en diferents centres d’art arreu del món.

Ara tenim a l’abast una extraordinària mostra de la col·lecció composada per 120 fotografies d’alguns dels més grans fotògrafs de la història. És molt interessant explicar com s’ha generat aquesta col·lecció i amb quins criteris han decidit les seves adquisicions els seus creadors.
Com ells mateixos varen voler emfatitzar en l’acte de presentació la seva tria no s’ha guiat per principis acadèmics o historiogràfics. “El que busquem en una imatge és senzill: ha d’emocionar-nos” diuen. D’aquí que les tinguin exposades al seu domicili, que convisquin quotidianament amb elles. Com va comentar Mario Rotllán, fundador i president de Colectania i amic del matrimoni, l’escala de la casa és una joia, un veritable museu.
Però aquesta possessió no vol tenir un caràcter exclusiu o comercial. Com va dir Gilman: “No ens veiem com a custodis de les peces que atresorem i ens sentim en l’obligació amb el fotògraf que la seva obra sigui vista. No som els seus amos, som els encarregats de protegir-les per a les noves generacions però, això sí, ens sentim privilegiats de poder conviure amb aquests tresors”.

Walker Evans, Ossining (People in Summer, NY State Town), 1931
© Walker Evans Archive, The Metropolitan Museum of Art

Uns tresors que els barcelonins ara tenim ocasió de poder contemplar fins al pròxim 29 de setembre a la seu de Colectania, al Passeig de Picasso 14 de Barcelona.

Com hem dit, l’exposició ha sigut comissionada pel Musée de L’Elysée, que va fer una tria absolutament lliure de les obres i que ha estructurat la seva presentació amb un criteri fonamentalment estètic, deixant de banda altres formulacions expositives de caràcter temàtic, cronològic o geogràfic. Són les impressions visuals, l’impacte que les formes produeixen en l’espectador, la bellesa que genera la composició de les línies tot allò que ha servit per agrupar les imatges en tres grans seccions.

El primer bloc es concentra en aquelles fotografies en les quals les línies rectes tenen un paper essencial en la seva composició. Línies verticals, horitzontals, diagonals o paral·leles han servit als fotògrafs per expressar les seves idees o documentar la realitat. Moltes d’elles centrades en l’àmbit fotografia urbana. Walker Evans, Lewis Hine o Stephane Cotourier en són alguns exemples.

El segon grup, potser el més nombrós, pertany al de les imatges en els que la protagonista són les línies corbes en les quals la natura, el retrat i la figura humana prenen major protagonisme. Aquí veiem retrats tan icònics com la cara deformada de Berenice Abbott, el primer pla de la mare de Rodchenko o el tors masculí de Robert Mappelthorp.

Man’s Back, Horse’s Back, Camargue, France, 1994 © Laurent Elie Badessi

Finalment la tercera secció ens transporta a les fotografies on predomina el principi de l’abstracció en les que el fotògraf i les seves línies escapen de l’objecte representat.
La veritat és que gràcies a aquest plantejament expositiu tan obert l’espectador està totalment alliberat de cotilles interpretatives i es pot moure mentalment amb tota llibertat d’esperit per la sala contemplant cada obra amb una mirada independent de les altres i experimentant els mateixos sentiments de sorpresa o emoció que devien sentir els col·leccionistes quan les varen adquirir.

I és aquesta, certament, una gran oportunitat per veure imatges vintage de noms mítics del mon de la fotografia com Abbot, Brandt, Cartier-Bresson, Cunningham, Doisneau, Evans, Frank, Iturbide, Kerstez, Koudelka, Man Ray, Mappelthorpe, Riboud, Rodchenko, Siskind, Strand o Sugimoto, entre molts d’altres.

Una col·lecció que reflecteix l’amor a la fotografia i el gran gust estètic dels seus creadors que tenen la generositat de fer-nos-en partícips.