L’avar o el salt mortal de Molière

4.02.2016

Els clàssics són clàssics perquè ens expliquen històries que sempre són vigents. La tradició posterior s’hi ha emmirallat a l’hora de crear, perquè en el fons hi llegim el que nosaltres mateixos veiem i vivim. Molière ho va fer quan es va disposar a escriure L’avar: no és cap secret que darrere del personatge d’Harpagon s’hi amagava l’Euclio que va retratar Plaute a la Comèdia de l’olla (Aulularia). Per això ara el Teatre Goya, que fins ara sempre havia fet teatre contemporani i havia revisitat alguns clàssics del segle XX, ha decidit apostar per L’avar: “Aquesta obra hauria d’estar a l’abast de qualsevol espectador, de la mateixa manera que un aficionat de la pintura ha de poder tenir a l’abast una obra de Picasso”, ha subratllat Josep Maria Pou, director del Teatre Goya.

Joan Pera interpreta Harpagon al Teatre Goya | Foto: Teatre Goya

Joan Pera interpreta Harpagon al Teatre Goya | Foto: Teatre Goya

Ara que fa vint anys que no es representava L’avar a Barcelona —l’última vegada va ser durant el Festival Grec amb una versió adaptada de Sergi Belbel, que és la mateixa versió que es farà servir per aquest Avar, però actualitzada i posada al dia—, el Teatre Goya ha decidit fer dimarts que ve un salt mortal i han decidit anar encara més enrere: “Per què? No es necessita cap raó especial, però no s’ha de fer mai L’avar si no tens l’actor ideal”, assegura Pou. I aquest és Joan Pera, que també ha fet un triple salt mortal des del Paral·lel i ha aterrat al Goya. “Jo crec que no serà cap sorpresa per als espectadors que faci un text clàssic d’aquesta magnitud”, ha aclarit Pou.

Mestres ha coincidit a dir que Joan Pera és ideal per interpretar el personatge d’Harpagon: “Es necessitava un actor d’una edat determinada, una persona bregada en la comèdia i en l’escenari. He d’agrair l’entrega i la sorpresa de trobar-me amb l’energia d’una persona com en Joan”, ha afegit.

L’avar potser és de les obres més perfectes que he llegit, ja que manté un perfecte equilibri entre comicitat i pedagogia i està molt ben escrita des del punt de vista literari”, destaca Josep Maria Mestres, que ha dirigit l’obra. Mestres ha comparat l’obra amb les vies d’un tren, que tracen clarament el camí, però de la qual “cal trobar l’estil i saber com explicar-la i fer-la arribar d’una manera clara, concisa i assertiva a l’espectador del nostre temps”.

L'elenc que forma l'avar | Foto: Teatre Goya

L’elenc que forma l’avar | Foto: Teatre Goya

La humanitat de l’avar

Molière estava obsessionat a fer un teatre que aconseguís fer riure la gent honesta tot edificant-la. “La comicitat de Molière no es decanta mai cap a l’acudit barat; ben al contrari, prové sempre de l’observació profunda i subtil de la naturalesa humana”, assenyala Mestres. Aquesta és la reflexió que la companyia ha decidit plasmar a l’escenari: “El meu repte serà no ja fer-ho més que bé, sinó com comunicar tota la complexitat d’aquest personatge”, reflexiona Joan Pera, que afegeix que, a més, des de la primera vegada que va llegir el text ha treballat com transmetre aquesta personatge amb humanitat. “M’encantaria que de la mateixa manera que el públic es va fer seva l’Estranya parella, es fes seu L’avar, perquè s’ha fet un gran treball conjunt”, ha subratllat Pera, que ha recordat les paraules d’Anna Lizaran: “Si es fa bé també agrada”.

L’avar és una obra molt coral perquè explica moltes històries. “Parla de la família, de l’amor als diners, però la il·lusió d’un amor des d’una edat provecta de l’avar cap a la joventut que es pensa que es pot comprar amb els diners”, afegeix Mestres, que considera que l’avarícia és el factor que crea l’ambient malsà. Tot l’elenc d’actors, format per Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Josep Minguell, Elena Tarrats, Alba Florejachs, Manel Dueso, Óscar Castellví i Xavi Francés, ha coincidit a ressaltar el fet que a l’escenari l’important és el joc per poder comunicar.

La representació d’aquesta peça té una pàtina especial, “daurada” amb un decorat daurat, segons el director del Goya. De fet, Pep Duran, ha explicat que el decorat és molt esquemàtic però que evoluciona durant la segona part. “És com un Ferrero Rocher: or per fora i xocolata per dina, que són els actors”, ha fet broma.