L’ambaixada de Jadranka Pintarić

1.10.2014

La Institució de les Lletres Catalanes ha convidat l’escriptora croata Jadranka Pintarić, que ha estat escriptora resident a Barcelona durant tot el mes de setembre. Pintaric ha viscut la mort de Montserrat Abelló, la manifestació de l’11 de setembre i ha compartit amb escriptors del seu país la setmana de la literatura croata que s’ha celebrat a Barcelona. Núvol li publica avui la narració ‘La màgia dels primers encontres’, amb traducció de Pau Sanchis.

Jadranka Pintaric

He tingut la sort de conèixer Jadranka Pintaric, que ha passat tot el mes de setembre amb nosaltres com a autora resident, convidada per la Institució de les Lletres Catalanes. A Barcelona la Jadranka hauria pogut embadalir-se amb l’arquitectura de Gaudí o comprar souvenirs pels carrerons del barri gòtic, com fa qualsevol turista, però ha passat prou temps a la ciutat per descobrir-hi coses més amagades: la poesia de Montserrat Abelló, que ha pogut llegar gràcies a una traducció anglesa; les novel·les de Mercè Rodoreda, que l’han fascinat, especialment Mirall trencat i La plaça del diamant. “Si no hagués caminat pels carrers de Gràcia que envolten la plaça del Diamant, la novel·la de Rodoreda no la sentitria tan real i tangible com la sento ara”, em deia fa uns dies, encara sota la commoció d’haver llegit la gran Rodoreda. Més que tot això, Jadranka n’ha tingut prou amb caminar pels carrers de Barcelona per descobrir una altra cosa: la catalanitat.

Per la Jadranka, abans de venir, la catalanitat era un concepte difús. Quan la Jadranka va rebre la carta amb una invitació formal de Laura Borràs convidant-la a fer una estada a Catalunya, va començar a dir als seus amics que se n’anava a ‘Catalonia’. De primer no l’entenien. “Però vas a Barcelona?”, li preguntaven els col·legues. “No ho sé, de moment només sé que vaig a Catalunya”, responia ella sense saber ben bé l’abast geogràfic del terme “Ca-ta-lo-nia”.

De Barcelona estant, la Jadranka ha hagut de fer una mica de pedagogia sobre Catalunya. Les poques informacions sobre la realitat catalana que puguin arribar a Croàcia, arriben filtrades per les agències de notícies internacionals. En el cas d’Espanya, d’agències estatals, que l’endemà de la la gran manifestació de la diada van servir les xifres oficials del govern civil. I mentre els seus amics llegien les aclaridores declaracions de Javier Cercas a la premsa croata, Jadranka els demanava que no fessin cas dels diaris del seu país i els assegurava per activa i per passiva que havia participat en la manifestació més gran de la seva vida.

La Jadranka em parla de les particularitats lingüístiques de l’antiga Iugoslàvia. Ja en parlàvem fa uns dies amb el seu amic Nikola. Fa 20 anys, poc després d’estrenar la independència, la Jadranka dirigia i presentava a la ràdio nacional corata un programa de llengua, que tenia com a objectiu crear consciència entre els oients de les diferències entre la llengua croata i la sèrbia. Dues dècades després, Jadranka té prou perspectiva per reconèixer que en aquell moment era un programa una mica condescendent, però també necessari, perquè els croats no estan prou ben educats en la seva pròpia llengua.

Avui el croat és l’única llengua oficial de Croàcia, però hi ha alguna ciutat, com Vukovar, amb un vint per cent de població sèrbia, on es practica la cooficialitat en la retolació de la via pública. “Les senyalitzacions a Vukovar estan escrites tant en alfabet ciríl·lic com llatí, i aixo genera rebuig entre alguns grups de nacionalistes croats radicals, que es dediquen a estampar grafits sobre els rètols en ciríl·lic”, em diu la Jadranka. “El més lamentable de tot plegat és que ho fan amb faltes d’ortografia. Pretenen defensar la llengua croata atemptant contra la gramàtica”.

Jadranka no és una ingènua. Ve d’un país que ha quedat trossejat per la guerra i no és, precisament, partidària del nacionalisme, però entén els anhels d’independència dels catalans i se’n torna al seu país amb un encàrrec que s’ha fet ella mateixa: explicar als croats l’existència d’un país anomenat Catalunya. Des d’avui tenim ambaixada a Croàcia.