Ken Zazpi: “Només som un grup que canta i viu en la seva llengua”

16.05.2016

Ken Zazpi, un dels grups de pop-rock més forts d’Euskal Herria, aterra a Barcelona per presentar el seu vuitè treball. “Phoenicoperus” s’estrena en concert el 21 de maig a les 20.00h la Sala 2 de l’Apolo. El grup ha obtingut el reconeixement de la crítica especialitzada i del públic, amb milers de discos venuts. Entrevistem Eñaut Elorrieta, cantant del conjunt basc, i sortegem entrades per anar-los a veure. Envieu un correu a info@nuvol.com i entrareu al sorteig.

Ken Zazpi estrena nou disc: "Phoenicoperus" | Foto: Ken Zazpi

Ken Zazpi estrena nou disc: “Phoenicoperus” | Foto: Ken Zazpi

 

Clàudia Rius: El títol del vostre últim disc és “Phoenicoperus”. Per què aquesta referencia al món grec?

Eñaut Elorrieta: Fa un parell d’anys ens va arribar la història d’una àguila que durant la maduresa se li desgasta el bec i el seu plomatge s’acaba fent massa pesat per caçar amb eficàcia. Gran part d’aquesta espècie mor en aquell moment, però alguns exemplars tornen al niu i s’arrenquen les plomes una a una amb el bec, i després s’arrenquen el bec contra les roques, en un procés molt dolorós. Després, els creixen becs i plomes noves i viuen uns anys més. Ens va semblar molt interessant. Ens sentim identificats amb el concepte, que al final és el de l’Au Fènix, l’au que ressorgeix de les seves pròpies cendres, el famós mite grec. Simbòlicament, el que proposa “Phoenicoperus” és un exercici vital molt interessant per la creació. Apartar-te de camins coneguts, d’espais còmodes, desaprendre, morir-te simbòlicament i retrobar-te després d’aquest procés. Ens hem desprès de part de l’antic plomatge, i ens sentim il·lusionats amb aquesta feina.

C.R: Com ha sigut la gravació amb Ricky Falkner?

E.E.: Ha sigut intensa, molt interessant i divertida. Nosaltres solíem porta-ho tot lligat i ben lligat a l’estudi, però aquest cop en Ricky no havia fet feina de producció prèvia. Arribàvem a l’estudi amb el tema definit i ben assajat, però al mateix temps oberts i sense encapritxar-nos amb cap arranjament. Disposats a canviar-ho tot de dalt a baix. Això ha sigut un repte en si mateix. A mi particularment m’ha tret dels meus espais habituals de seguretat. En alguns moments també he patit perquè sóc molt controlador i em costa cedir el control.

C.R: Ricky Falkner diu que amb aquest disc volíeu posar-vos a prova a vosaltres mateixos. Ho heu aconseguit? Quin és el canvi més gran que trobarem a “Phoenicoperus”?

E.E: Volíem posar-nos a prova i experimentar, i ha sigut així. Volíem un guia que ens acompanyés en aquest viatge. Algú que accelerés i cuidés aquest procés, que prengués decisions. En Ricky, a part de ser productor, és músic. Per a nosaltres era important. Vam decidir que ens aniria bé un aire més experimental i fresc i que la seva experiència podia ser una aportació molt positiva. Crec que hem aconseguit obrir un camí interessant i estem molt satisfets amb el resultat. És un disc més lliure, orgànic, brut, més madur i menys efectista.

C.R: Què hi haurà de nou als vostres concerts?

E.E: Bàsicament presentarem l’últim disc, però no hi faltaran cançons de discos anteriors. Musicalment crec que estem en un bon moment. Aquest disc ens fa tocar amb una actitud renovada. Respecte les lletres, no hi faltaran temes d’actualitat. Per exemple el dels refugiats. El nostre poble ha conegut històricament la immigració o l’exili per qüestions polítiques, guerres i altres raons. No és un tema desconegut per a nosaltres, però és molt difícil posar-te al lloc dels que fugen dels seus països per venir a Europa, una Europa que fa vergonya. És una mica complicat fer art amb el dolor de tercers, però volíem incidir i aportar en aquest drama, en aquesta injustícia. El tema de la llei mordassa també ens semblava molt interessant, en aquests moments en què està en voga el debat entre llibertat i seguretat. S’utilitza la por per retallar llibertats bestialment, la situació ens sembla molt greu.

C.R: Ja heu estrenat “Phoneicoperus” a Euskadi amb èxit i amb les entrades exhaurides. Us feia por que el públic no respongués davant les novetats de “Phoenicoperus”?

E.E: Sempre hi ha vertigen, però ho relativitzes quan creus en el que estàs fent. Sobretot sentíem molta il·lusió. De totes maneres crec que la sensació de canvi ha sigut més accentuada per a nosaltres que per al públic. Nosaltres no només mirem el resultat, per a nosaltres tot el procés de composició i gravació ha sigut molt intens, diferent, ha sigut tota una experiència d’aprenentatge. El públic ha pogut escoltar el que és Ken Zazpi avui. Teníem ganes de veure’ns i sentir-nos, sentim i valorem el seu suport.

C.R: Un dels vostres temes més importants és Ilargia. A Catalunya vam poder escoltar-vos fer una versió d’aquesta cançó en català. Tornarem a sentir-vos cantar en la nostra llengua?

E.E: Ho vam fer com un homenatge, per complicitat. Un cop la vam cantar en directe a Barcelona i en català, i vam sentir que part del públic ens demanava que la cantéssim en eusquera. Des de llavors ho farem així. Entenem que de la mateixa manera que a nosaltres ens agrada escoltar els grups en els seves llengües, també ens volien escoltar a nosaltres en la nostra. En aquest món tan globalitzat creiem que aquestes diferències enriqueixen i cada cop es valoren més.

C.R: Seguint amb el tema de la llengua, vosaltres canteu en basc però a més la vostra pàgina web està íntegrament en basc. És una declaració d’intencions?

E.E: Hem empès cap aquesta direcció com molts altres. Però nosaltres només som un grup de música, que fa cançons, i que canta i viu en la seva llengua.

C.R: Quin és el futur de Ken Zazpi?

E.E: Acabem de sortir de l’estudi i ara tenim ganes de tocar, només tenim present això. Després qui sap, tot dependrà de la lluna.