Keep moving. La dansa com a eina d’intervenció social

4.10.2017

En la seva quarta edició, la «Jornada de mediació artística» organitzada pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha estat dedicada a la dansa, amb el títol «La dansa com a eina d’intervenció social». La Caldera obre les portes i acull l’acte com a seu emblemàtica de la dansa contemporània i les noves creacions escèniques a Barcelona. Les paraules del president del CoNCA, Carles Duarte, que inauguren la jornada, ens anuncien que hem vingut a parlar de la dansa com allò que és: un art que pot ser sublim però que és, primerament, un pilar fonamental de la nostra societat des del qual és possible elaborar diàlegs i incidir en el món d’una manera crítica i reflexiva.

Triple Bill, un dels espectacles que es va poder veuer al Festival Dansat

La primera ponència ha estat a càrrec d’ Ascención Moreno que començava el seu discurs amb una pregunta: per què l’art per al desenvolupament social? La pedagoga i directora del máster «Art per a la inclusió social» ha tractat de donar resposta a aquesta pregunta a través de la lectura i l’anàlisi de diferents testimonis que al·ludien a la capacitat transformadora de l’art com aquella activitat que no expressa simplement sinó que expressa de manera metafòrica i en el seu esdevenir ja hi té lloc el canvi.

Dos dels projectes que s’han presentat ho han fet en forma de conversa, una converesa que ha generat preguntes i reflexions interessants, implícites en tota la jornada però que en aquest moment han tingut l’oportunitat d’entrar en debat. El fet de posar la dansa en un primer pla desestabilitza el sistema de pensament occidental: en primer lloc, per què amb ella el cos pren un paper protagonista i, en segon lloc, perquè la dansa com a model de pensament suposa moviment i canvi, en definitiva, acció i no reflexió. Inés Boza, coreògrafa i directora de la companyia SenZaTemPo ens parla del seu projecte «Besòs Creació»: un taller de recerca i creació dirigit a persones del barri. Inés Boza reivindica la importància del coneixement del propi cos per al coneixement del món, un coneixement real i no superficial, «no sé pensar sense moure’m», afirma manifestant un pensament en el que raó i cos no se separen. D’altra banda, Mercè Boronat, promotora del projecte «El cos respira» a través del qual vol expressar una vivència, per què com proposa amb el seu concepte «Keep moving» la transformació está en el moment de l’acció, el que interessa és la dansa com allò que mou, que posa en marxa i que genera canvis reals i pràctics.

La dansa té un gran paper a acomplir en un sistema de pensament on el cos ha estat sempre relegat: i què som sinó cos? I qué és una societat sinó un gran cos? Podem veure en la dansa un camí per mobilitzar, literalment, les estructures socials, desenmascarar rols atribuïts a priori i desfer les barreres entre el centre i la perifèria, entre el jo i l’altre. Fer ballar la gent vol dir fer-la sortir del la marginalitat, de la passivitat de l’observat, posar a l’altre en el lloc del jo, del subjecte, és a dir, de l’acció. No és només pels valors positius que aporta la dansa i les capacitats que desenvolupa en els qui la practiquen que té moltes coses a fer en la nostra societat, sinó perquè en la dansa hi trobem un nou model per a una societat mòbil i flexible: a través del moviment la dansa desplaça jerarquies i desfà estereotips, no representant sinó presentant el món en una nova forma.

Una imatge del festival Deltebre Dansa

El CoNCA ha ofert una jornada heterogènia, donant veu a personalitats diverses provinents de diferents àmbits, les quals han presentat els seus respectius projectes així com «Median T la Danza», «l’Altre Festival» i «Homo». Finalment la companyia «Cia Artenea» – composta per un grup de persones amb «capacitats diferents» – ha presentat una mostra de la seva última peça «La llorona». Una trobada que ha deixat La Caldera amb els sentiments més desperts i el cos i la ment inquietes de preguntes, que potser només trobaran resposta en la dansa, en l’acció, en el «Keep moving».