Keep Calm and Speak Catalan

La llengua de signes per a gent sorda està molt vinculada a la tradició, cultura i saviesa popular de cada territori. Algú podria pensar que aquesta llengua és universal, però no és així. La Llengua de Signes Catalana és diferent de la Llengua de Signes Espanyola o Francesa.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

Avui, dimecres 3 de juny, a les 18h té lloc al Palau de la Generalitat el lliurament de la primera edició del Premi de Foment a la Llengua de Signes Catalana, que atorga la Generalitat i té com a objectiu reconèixer persones, entitats i iniciatives que contribueixen al foment, la difusió i el prestigi de la Llengua de Signes Catalana. Es tracta d’un reconeixement biennal i que s’atorga a tres categories: a una persona signant per la seva trajectòria, a una entitat i a una iniciativa de foment a la llengua de signes catalana. L’acte serà presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i comptarà amb la presència d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística. Laura Basagaña ens explica, en aquest article, quines són les característiques de la Llengua de Signes Catalana.

La llengua és una riquesa cultural de cada territori que reflecteix la saviesa popular i els costums de la terra en la parla. I aquesta singularitat també es troba en la llengua de signes que utilitza la comunitat sorda. La Llengua de Signes Catalana és diferent de la Llengua de Signes Espanyola o Francesa, ja que cadascuna d’aquestes llengües descriu el món amb referents culturals diferenciats.

Algú podria pensar que aquesta llengua que és usada per la comunitat sorda és única i universal, però no és així. La gestualitat i la manera de traduir conceptes s’adapta a la llengua i territori d’on procedeix aquesta comunitat de parlants del llenguatge de signes. Fins i tot l’alfabet dactilològic presenta certes diferències segons la cultura i el territori.

Singularitats de la Llengua de Signes Catalana

“Les llengües de signes són diferents a tot el món, no hi ha una llengua universal. La característica comuna en totes elles és la seva visualitat”, explica Delfina Aliaga, professora de LSC. “A nosaltres ens és difícil comparar la llengua de signes catalana i la francesa, perquè no coneixem aquesta última. La llengua de signes catalana i l’espanyola, no obstant això, comparteixen la gramàtica i l’estructura, però la majoria de signes són diferents a causa de les diferències entre els dos col·lectius de parlants”. La cultura i les tradicions del territori influeixen molt en cada llengua de signes i això fa que molts signes s’adaptin a costums populars, gastronòmics, de caràcter festiu o identitari. Igualment la mateixa comunitat sorda ha adaptat per contacte els seus propis signes seguint els hàbits i manera de fer de cada territori amb un sentit cultural identitari. “Per exemple,  a Catalunya el signe tomàquet es representa com si es suqués el tomàquet amb el pa, fent  pa amb tomàquet. D’altra banda, a la resta d’Espanya aquest signe no existeix ja que per ells no és costum sucar el tomàquet al pa, i anomenen el tomàquet amb un altre signe diferent”, especifica Aliaga. “També a Catalunya s’utilitza el signe dels castellers o de la sardana, mentre que en d’altres llengües de signes no es fa servir, perquè no són trets identitaris propis de la cultura d’aquella comunitat de parlants”, destaca Aliaga, que afegeix que “molts dels signes son icònics i sorgeixen de forma espontània i a mesura que s’utilitzen s’ expandeixen entre els usuaris. Alguns signes són inventats i d’altres acordats”, puntualitza.

Actualment existeix un grup d’investigació lingüística format per pedagogs, professors, lingüistes i experts en la Comunitat sorda que avaluen los nous signes del carrer, els estudien i després d’aprovar-los els difonen.

Santiago Frigola, vicepresident de política lingüística de la FESOCA,  la Federació de persones sordes de Catalunya, fa referència a una altra particularitat de la LSC, que difereix de la LSE, la llengua de signes espanyola. “En la LSE s’utilitza el signe de la  Simbomba quan es vol fer referència a la festivitat del Nadal , mentre que amb la LSC utilitzem el signe del Gall d’indi”. Per la seva banda, Mireia Verdera, intèrpret de la Llengua de Signes Catalana afegeix que el signe Abril també difereix en les dues llengües. “Mentre que la Llengua de Signes Espanyola es fa com si carreguéssim un costal en una processó, per al·ludir a la Setmana Santa, en la Llengua de Signes Catalana s’opta per un signe més meteorològic i es posen les mans en forma de puny i es deixen anar els dits, emulant la pluja que cau dels núvols. Ja se sap que per l’abril, cada gota val per mil”. Verdera també explica que la primera salutació de bon matí, també es fa diferent. “El signe per expressar Bon dia difereix en LSC i LSE”.

Pel que fa a l’alfabet dactilològic, tampoc no és comú per tota la comunitat de persones sordes. “Algunes lletres sí que són les mateixes, però no hem d’oblidar que en català fem servir la ce trencada i la ela geminada. D’altra banda, la lletra ge també es fa diferent en LSC i LSE. I l’alfabet dactilològic espanyol inclou la enya castellana i la CH que nosaltres no utilitzem”, ens diu Verdera.

Literatura infantil en LSC

Què poden fer els pares que vulguin ensenyar a llegir als seus fills no-oients? “El petit que neix sord, o que adquireix la sordesa en edat molt temprana, no té adquirida la competencia oral i té més dificultats per adquirir les competències de lectoescriptura”, ens explica Cesca Mestres, educadora social de formació i editora de El Cep i la Nansa. “Quan som petits, aprenem per imitació, seguint l’estímul auditiu. En el cas dels nens sords, cal ensenyar-los la llengua de signes, i també se’ls pot ensenyar a llegir els llavis de la persona que els està parlant”.

De cara a facilitar l’entrada d’aquests nens i nenes al món de la literatura i la lectura, l’editorial de Vilanova i la Geltrú El Cep i la Nansa té una col·lecció –el Ginjoler-dedicada a llibres de contes infantils per a infants sords. És la única editorial catalana que fa llibres adaptats a la LSC. “Es tracta de contes inèdits, dirigits a nens i nenes d’a partir de tres anys d’edat. La Caputxeta Vermella, la coneix tothom, i és per això que volíem aportar noves històries a aquests nens i nenes que comencen a llegir”.

L’Institut d’Estudis Catalans posa a disposició dels lectors un blog per aprendre la Llengua de Signes Catalana (LSC). El trobareu fent clic aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació