Keep calm: Mallorca no és una illa deserta

7.06.2013

Són un bon grapat de promotors culturals al capdavant de 9 projectes joves però ben arrelats. Persones que enmig de l’aridesa en què la crisi ha convertit el panorama cultural no deixen d’agitar, barrejar, capgirar i deconstruir la cultura. Aina Vallès ens els presenta i Claudia Moragues posa cara i ulls a alguns dels seus protagonistes. Podeu llegir-ho aquí.

Foto de Claudia Moragues

 

Microteatre, joies en miniatura

Edició rere edició, el cartell de “Prorrogat” guaita a les portes d’algun teatre improvisat arreu de Mallorca. El responsable d’aquest fenomen que ha contribuït a la creació d’un nou públic i d’una nova manera d’assistir al teatre és el productor i director de teatre Joan Porcel.

Començaren a l’antiga presó de Palma durant el mes de juliol de 2011 amb el “Microteatre per delicte” i després d’aquesta primera edició n’han vingut vuit més. Es tracta de petites peces teatrals de només 15 minuts de durada que s’inspiren en espais escènics fins aleshores sense explorar. Un antic castell militar, unes galeries comercials en decadència, els antics estudis d’una productora de televisió, els jardins d’una possessió, les llars i els comerços d’alguns pobles, un celler centenari, un prostíbul en desús i unes antigues sales de cine han estat de moment els llocs escollits. Uns indrets diferents amb unes obres diferents que han cridat l’atenció del públic. Ha estat un autèntic fenomen que ha suposat una alternativa per als dramaturgs, actors i directors de les Illes en uns moments difícils per als professionals de la cultura.

Cultura a casa, experiències culturals úniques

Cultura a casa: Tina Codina i Miquel Ferrer

En temps de crisi cal reinventar-se, reconvertir espais i compartir processos creatius. Cultura a casa suposa un nou format d’exhibició cultural que implica vivència, proximitat amb l’artista i ruptura de la manera tradicional d’assistir a un acte cultural. Ens permet gaudir de la cultura en una llar esquitxada de la qüotidianitat dels seus propietaris que esdevé un escenari únic i paradoxalment desconegut i acollidor. Els rols clàssics s’inverteixen i es dilueixen, el públic pot ser també l’amfitrió de l’espectacle si està disposat a convertir durant unes hores casa seva en un espai cultural on hi pot passar gairebé de tot. La iniciativa va néixer el setembre de 2012 de la mà de Tina Codina, gestora cultural, i Miquel Ferrer, editor. Gràcies a la seva empenta, per diferents cases del centre de Palma han circulat experiències gastronòmiques, musicals, d’arts escèniques i de dansa. Unes vivències culturals que aviat farà un any que roden i que culminaran durant el mes de setembre amb la celebració del I Festival Domèstic Cultura a Casa.

 

 

40putes: Celestí Oliver i Joan Cabot | Foto de Claudia Moragues

40PUTES, actualitat musical i cultural

Una web amb nom de blasfèmia ja ens adverteix que no serà un mitjà de comunicació políticament correcte. Els periodistes Joan Cabot i Celestí Oliver són dos dels seus impulsors, a ells hi hem de sumar una vintena de joves provinents en la seva majoria del món de la comunicació. “El dia que arribem a 40 tancarem”, afirma Cabot en una declaració de principis (no sabem fins a quin punt és seriosa) que deixa clar com veuen la seva tasca. Donen visibilitat a la realitat cultural que queda més al marge, expliquen l’actualitat musical i cultural amb passió i sense límits, perquè tenen la llibertat de fer una publicació que no té perquè ajustar-se a allò que està establert. La web de 40PUTES és opinió, crítica, informació, agenda cultural i fins i tot, canal de TV. Un lloc que ja s’ha convertit en un referent tot i que s’entrenà fa poc més d’un any (febrer del 2012). I és que darrere de les seves formes irreverents s’hi amaga una feina seriosa de periodisme cultural que el públic segueix ben d’aprop.

Transitant, llibres i línies de fuga 

És quelcom més que una llibreria. Transitant apareixia a l’escena cultural de Palma a finals del 2012 com un projecte associatiu i autogestionat abocat a la transformació política integral. I és que els seus orígens els trobem a la biblioteca nòmada de la Universitat Lliure de Mallorca (http://uni-lliure.ourproject.org/), una iniciativa sorgida a la plaça d’Islàndia de Palma dins del context del 15M. Per tant, Transitant no es pot deslligar dels moviments socials i de tot el que això comporta. És un projecte format per una línia teòrica amb llibres que fomenten el pensament i el debat amb un objectiu clar: l’autoformació; i una línia pràctica, amb la participació en xarxes locals de cooperació i economia alternativa: consum de productes locals i ecològics, ús de la moneda social, iniciatives de treball autònom, etc. Una i altra línia conflueixen en l’organització de múltiples activitats on pensament, art, vida i política hi són presents. Al capdavant d’aquesta particular llibreria, un col·lectiu de sis persones que s’han marcat un bell objectiu: “Estam creant la vida que volem viure, transgènere i transfronterera, transgressora…, transitant”.

 

Addaya: Nadège You i Tomeu Simonet, amb braços la petita Najwa

Addaya, art contemporani a la Part Forana 

Addaya Centre d’Art Contemporani va néixer fa nou anys gràcies a la iniciativa de Nadège You i Tomeu Simonet. Aquests dos amants de l’art van apostar per la descentralització de les galeries d’art majoritàriament situades a la capital i es van ubicar a la Part Forana de Mallorca, als peus de la Serra de Tramuntana, concretament al poble d’Alaró. Des dels seus inicis han fet visibles propostes innovadores tant d’artistes consolidats com emergents que van des de la fotografia fins a l’escultura passant per la pintura, l’obra gràfica o el vídeo. També han organitzat esdeveniments com presentacions literàries, performances, dansa contemporània i concerts. Un dels seus projectes més destacats és la residència d’artistes: el centre convida a creadors d’arreu del món a conviure i treballar temporalment a les seves instal·lacions. De moment Addaya ha acollit ja més de 30 artistes vinguts des de llocs tan diversos com Singapur, Taiwan, Alemanya, Zimbabwe, Veneçuela, Itàlia, Àustria o Suïssa, així com també des de l’Estat espanyol i les Illes Balears.

Xavier Rebassa. Foto de Clàudia Moragues

Sa Possessió, un oasis enmig d’un polígon

Si segles enrere les possessions mallorquines eren l’epicentre de l’activitat agrícola lluny dels nuclis urbans, amb la seva integració dins una ciutat en creixement s’han reinventat per a mantenir la seva vocació de conreu. Ara, però, ja no es tracta del cultiu de vegetals, sinó de cultura.

Sa Possessió és un d’aquests espais on sembla que el temps s’ha aturat. Datada del segle XVII, la trobem entre les naus industrials del polígon de Son Rossinyol de Palma. La iniciativa va néixer fa dos anys de la mà de l’associació WD: Rafael Juarez, Xavier Rebassa, Miquel Fernàndez i Pere Oliver amb la determinació d’oferir un espai de creació i expressió obert a projectes multidisciplinars.

Així, les fermes parets de l’antiga casa acullen sota el lema absorció i projecció una àmplia programació on sempre hi ha per triar i remenar: concerts, djs, recitals i festivals de poesia (Live on març!), festivals de música (Katakrak Festival, 13Drums, Jarana Festival, Festival NeoTokyo), exposicions d’art col·lectives, mercats artesanals i espectacles diversos que donen lloc a l’espontaneïtat, la diversió, la creativitat i l’art. Tot sota el prisma de l’avantguarda i la modernitat.

 

Associació Glosadors: Maribel Servera i Mateu Xurí

Associació Cultural Glosadors de Mallorca, el revifament del cant oral improvisat

La glosa de Mallorca és una composició poètica genuïna, popular i tradicional que es trasmet oralment i de manera improvisada, un cant que perdia adeptes a la velocitat que avançava la globalització. Creada l’any 2008, l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca és una entitat amb prop de vint-i-cinc glosadors que l’estiu passat estrenà nova seu a Manacor. Tots ells treballen amb l’objectiu de donar a conèixer la glosa, recuperar-la i retornar-li el nivell de consideració social i cultural que li pertoca. De llavors ençà han aconseguit això i molt més a través de tallers, glosades i concursos. Els glosadors de Mallorca a més han participat en trobades, festivals i simposis al voltant de la poesia oral improvisada celebrats arreu dels Països Catalans i també a París, Portugal, Itàlia, Còrsega, Cuba i l’Estat espanyol. Mateu Xurí, president de l’associació, i Maribel Servera són dos dels caps visibles d’una fornada de glosadors joves que han suposat un relleu generacional. Incisius i combatius, reinventen una glosa que havia quedat fossilitzada i que només parlava de sexe, costums o rivalitats. I és que com va entonar Xurí en una molt bona ocasió: “La glosa mostra valors / no canta sols per fer riure […] Un glosador agenollat / mai serà un glosador lliure”.

 

Sa Xerxa: Jaume Gomila

Sa Xerxa, teatre infantil i juvenil de les Illes Balears 

Aquesta entitat sense ànim de lucre amb seu social a Porto Cristo té l’objectiu de vertebrar i promoure l’oferta teatral per a infants i joves arreu de les Illes. El seu projecte estrella és un esdeveniment pioner i únic a les Balears, és la Fira de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears (FIET). Des del 2002 cada any el poble de Vilafranca de Bonany esdevé punt d’encontre de milers d’adults, infants i joves que tenen l’oportunitat de veure i viure el teatre fet aquí i més enllà de les nostres fronteres. També és una cita important per a les companyies i els programadors vinguts d’arreu. La qualitat dels espectacles i la satisfacció del públic han consolidat aquesta fira que durant la darrera edició ha patit les conseqüències de la crisi i ha sobreviscut gràcies als més de 100 voluntaris i a la generositat de companyies i programadors. Tot i la situació econòmica, la Fira es troba en aquests moments en seu punt més àlgid, té molt bona anomenada fora de Mallorca i està en procés d’internacionalització.

L’associació Sa Xerxa està presidida actualment per Jaume Gomila, metge de professió però sempre lligat a l’aventura del teatre. Ell ens explica que des de Sa Xerxa també s’impulsa la creació teatral amb el Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil, la producció teatral amb el Concurs Bòtil i la difusió del teatre per als més petits amb el circuit TAP (Teatre Als Pobles).

Xicra, l’edició com a ofici.

Va ser a principi del 2013 que Pau CastanyerJoan Tomàs Martínez i Miquel Albertí van enunciar el naixement d’aquesta nova editorial. Un projecte que dóna veu a tres gèneres, poesia, assaig i còmic, a través de tres col·leccions: La CantàridaViró i Tallanassos. Publiquen en català, tot i que també compten de moment amb tres edicions bilingües en anglès, italià i serbi. Amb la voluntat de reivindicar i recuperar la figura de l’editor, els seus llibres tenen un segell particular, són triats amb criteri i fets amb qualitat.

 

Xicra: Pau Castanyer, Miquel Albertí i Joan Tomàs Martínez

 

Oberts al món i a la cultura lliure, els seus volums poden adquirir-se a través de la seva pàgina web en versió paper i també digital, tots ells sota llicència Creative Commons. Però no es tracta d’una editorial qualsevol, Xicra vol ser també un motor cultural, un projecte que generi i promogui activitat i pensament. Des dels seus inicis no ho han deixat de demostrar a través de presentacions transformades en bingos poètics, vídeos on es poden veure i sentir els seus autors i la recent gira de presentació arreu dels Països Catalans del seu darrer llibre publicat (Les maletes de Jim Jarmusch, del poeta serbi Petar Matović).

 

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Muy buena selección! Aunque creo que os habéis olvidado de un proyecto importante nacido en las islas, que es Concepto Radio…

  2. Una exposició de molt bona del ventall cultural emergent que hi ha a Mallorca. És admirable la quantitat de idees que te la gent jove. Tot això és molt gratificant. Enhorabona a tots ells i també al autor de article.

  3. Aina Gimeno a Elàstic nou, programa i produeix mooolt de teatre a part del festival de teatre de Teresetes cada any 😉

  4. Retroenllaç: Mallorca no és una illa deserta | Cultura a Casa

  5. Retroenllaç: Cultura a Casa organitza el seu primer festival domèstic | 40PUTES